Es mostren 88939 resultats

■ mortificant

■ mortificant

adjectiu Mortificador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mortificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mortificar</title>

Etimologia: del ll. mortificare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu patologia Privar de vitalitat alguna part del cos.
    1. transitiu religió Castigar (el cos) amb mortificacions.
    2. pronominal religió Mortificar-se amb dejunis.
    3. transitiu figuradament Molestar fortament, especialment en l’amor propi. El mortificava encarregant-li les tasques més dures.

■ mortificar

verb transitiu patologia Privar de vitalitat alguna part del cos transitiu religió Castigar el cos amb mortificacions pronominal religió Mortificar-se amb dejunis transitiu figuradament Molestar fortament, especialment en l’amor propi El mortificava encarregant-li les tasques més dures
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mortificat
| mortificada

■ mortificat
| mortificada

adjectiu sofert 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mortuori
| mortuòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mortuori</title>

Partició sil·làbica: mor_tu_o_ri
Etimologia: del ll. mortuōrum ‘dels morts’, gen. pl. de mortuus ‘mort’, amb influx del sufix -orius 1a font: c. 1900, Verdaguer
adjectiu Relatiu o pertanyent al mort o a les honres que hom fa per ell. La cambra mortuòria.

■ mortuori
| mortuòria

adjectiu Relatiu o pertanyent al mort o a les honres que hom fa per ell La cambra mortuòria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morú
| moruna

■ morú
| moruna

adjectiu Relatiu o pertanyent als moros moresc femení pesca Ormeig de pesca semblant a l’almadrava, però de dimensions més reduïdes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mòrula

■ mòrula

femení embriologia Ou segmentat la superfície del qual té l’aspecte d’una petita mora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morvedrí
| morvedrina

■ morvedrí
| morvedrina

adjectiu i masculí i femení antigament Saguntí Del Camp de Morvedre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mos


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mos</title>

Etimologia: del ll. mŏrsus, íd., der. de mordēre ‘mossegar’ 1a font: s. XIII
    [plural mossos] masculí
  1. Mossegada, mossada.
    1. Porció de menjar que hom mastega d’un cop. Quin tall més petit: no en té ni per a un mos.
    2. Petita porció d’una cosa comestible. Només ha menjat un mos de pa.
    3. amb el mos a la boca figuradament Just havent acabat de menjar.
    4. fer (o menjar) un mos per extensió Fer, menjar, una mossada.
    1. Part del fre que entra dins la boca del cavall, del mul, etc.
    2. fre 1.

■ mos

plural mossos masculí Mossegada, mossada Porció de menjar que hom mastega d’un cop Quin tall més petit no en té ni per a un mos Petita porció d’una cosa comestible Només ha menjat un mos de pa amb el mos a la boca figuradament Just havent acabat de menjar fer o menjar un mos per extensió Fer, menjar, una mossada Part del fre que entra dins la boca del cavall, del mul, etc fre 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mosaic1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mosaic</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: mo_saic
Etimologia: probablement de l’it. mosaico, i aquest, del b. ll. mosaicum (opus), alteració del gr. mouseĩos ‘relatiu a les muses’ per influx de mōsaĩos ‘relatiu a Moisès’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    masculí
  1. art
    1. Decoració d’una superfície feta incrustant-hi trossets de pedra, de marbre o d’altres materials de diferents colors.
    2. figuradament Conjunt de coses disposades de manera que ofereixen l’aspecte d’un mosaic.
  2. cartografia Sèrie de fotografies aèries que hom uneix quan pretén de reunir en un sol pla una gran superfície de terreny per cartografiar-la.
  3. construcció
    1. Rajola per a pavimentar interiors, molt fàcil d’abrillantar i generalment de forma quadrada.
    2. Paviment fet amb rajoles de mosaic.
  4. fitopatologia Nom comú de diferents malalties de plantes (tabac, patatera, tomaquera, etc.), els agents de les quals són virus.
  5. genètica
    1. Organisme o teixit, derivat d’un sol zigot, que, per fets esdevinguts després de la fecundació, mostra pel cap baix dues línies cel·lulars amb cariotips distints.
    2. Organisme híbrid, constituït per teixits genèticament diferents.
  6. televisió Superfície fotosensible d’un iconoscopi i d’altres tubs analitzadors de televisió.



    7. Vegeu també:
    mosaic2

■ mosaic1

masculí art Decoració d’una superfície feta incrustant-hi trossets de pedra, de marbre o d’altres materials de diferents colors figuradament Conjunt de coses disposades de manera que ofereixen l’aspecte d’un mosaic cartografia Sèrie de fotografies aèries que hom uneix quan pretén de reunir en un sol pla una gran superfície de terreny per cartografiar-la construcció Rajola per a pavimentar interiors, molt fàcil d’abrillantar i generalment de forma quadrada Paviment fet amb rajoles de mosaic fitopatologia Nom comú de diferents malalties de plantes tabac, patatera, tomaquera, etc, els agents de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mosaic2
| mosaica

■ mosaic2
| mosaica

adjectiu Relatiu o pertanyent a Moisès Llei mosaica Vegeu també mosaic 1
Traducció