Es mostren 88954 resultats

■ mortífer
| mortífera

■ mortífer
| mortífera

adjectiu Que causa la mort o que pot causar-la
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mortíferament

■ mortíferament

adverbi Donant la mort
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mortificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mortificació</title>

Partició sil·làbica: mor_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. td. mortificatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de mortificar o de mortificar-se;
    2. l’efecte.
  2. religió Privació, patiment, voluntari que hom s’imposa a si mateix per motius ascètics i religiosos.

■ mortificació

femení Acció de mortificar o de mortificar-se l’efecte religió Privació, patiment, voluntari que hom s’imposa a si mateix per motius ascètics i religiosos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mortificador
| mortificadora

■ mortificador
| mortificadora

adjectiu Que mortifica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mortificant

■ mortificant

adjectiu Mortificador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mortificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mortificar</title>

Etimologia: del ll. mortificare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu patologia Privar de vitalitat alguna part del cos.
    1. transitiu religió Castigar (el cos) amb mortificacions.
    2. pronominal religió Mortificar-se amb dejunis.
    3. transitiu figuradament Molestar fortament, especialment en l’amor propi. El mortificava encarregant-li les tasques més dures.

■ mortificar

verb transitiu patologia Privar de vitalitat alguna part del cos transitiu religió Castigar el cos amb mortificacions pronominal religió Mortificar-se amb dejunis transitiu figuradament Molestar fortament, especialment en l’amor propi El mortificava encarregant-li les tasques més dures
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mortificat
| mortificada

■ mortificat
| mortificada

adjectiu sofert 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mortuori
| mortuòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mortuori</title>

Partició sil·làbica: mor_tu_o_ri
Etimologia: del ll. mortuōrum ‘dels morts’, gen. pl. de mortuus ‘mort’, amb influx del sufix -orius 1a font: c. 1900, Verdaguer
adjectiu Relatiu o pertanyent al mort o a les honres que hom fa per ell. La cambra mortuòria.

■ mortuori
| mortuòria

adjectiu Relatiu o pertanyent al mort o a les honres que hom fa per ell La cambra mortuòria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morú
| moruna

■ morú
| moruna

adjectiu Relatiu o pertanyent als moros moresc femení pesca Ormeig de pesca semblant a l’almadrava, però de dimensions més reduïdes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mòrula

■ mòrula

femení embriologia Ou segmentat la superfície del qual té l’aspecte d’una petita mora
Traducció