Es mostren 88939 resultats

■ anihilar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anihilar</title>

Etimologia: del b. ll. annichilare, ll. td. annihilare ‘reduir a no res’, der. del ll. nihil ‘no res’ 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Reduir a no res, destruir del tot. El dictador es pensava que podria anihilar els grups que s’hi oposaven.
  2. Destruir la força, la virtut, l’eficàcia, etc. (d’alguna cosa). Anihilar l’aviació enemiga.

■ anihilar

verb transitiu Reduir a no res, destruir del tot El dictador es pensava que podria anihilar els grups que s’hi oposaven Destruir la força, la virtut, l’eficàcia, etc d’alguna cosa Anihilar l’aviació enemiga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

anil


<title type="display">anil</title>

Etimologia: de anil(ina)
masculí química orgànica Designació genèrica de les imines substituïdes en el nitrogen per un grup fenil, de fórmula general C6H5N═CRR′.

anil

masculí química orgànica Designació genèrica de les imines substituïdes en el nitrogen per un grup fenil, de fórmula general C 6 H 5 N═CRR′
Gran Diccionari de la llengua catalana

anilida


<title type="display">anilida</title>

Etimologia: de anil i (am)ida
femení química orgànica Nom genèric de les amides substituïdes en el nitrogen per un grup fenil, de fórmula general RCONHC6H5.

anilida

femení química orgànica Nom genèric de les amides substituïdes en el nitrogen per un grup fenil, de fórmula general RCONHC 6 H 5
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anilina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anilina</title>

Etimologia: del fr. aniline, i aquest, de l’al. anilin, al seu torn, del port. anil, de l’àr. an-nîl, sànscrit nîlî ‘anyil’
    femení
  1. química orgànica Fenilamina, C6H5NH2, amina primària, la més simple de les aromàtiques.
  2. colorants Designació genèrica el·líptica dels colorants sintètics derivats de l’anilina.
  3. pell (o cuir) anilina adoberia Dit de la pell que, un cop eliminat el pèl o la llana, ha estat adobada, tenyida i acabada pel costat de la flor, de manera que conservi perfectament visible el dibuix o gra natural de la mateixa pell.
  4. procediment a l’anilina arts gràfiques Flexografia.
  5. punt d’anilina petrologia Temperatura a la qual una gasolina és miscible amb un volum igual d’anilina.

■ anilina

femení química orgànica Fenilamina, C 6 H 5 NH 2 , amina primària, la més simple de les aromàtiques colorants Designació genèrica ellíptica dels colorants sintètics derivats de l’anilina pell o cuir anilina adoberia Dit de la pell que, un cop eliminat el pèl o la llana, ha estat adobada, tenyida i acabada pel costat de la flor, de manera que conservi perfectament visible el dibuix o gra natural de la mateixa pell procediment a l’anilina arts gràfiques Flexografia punt d’anilina petrologia Temperatura a la qual una gasolina és miscible amb un volum igual d’anilina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

anilini

anilini

masculí química Catió resultant de la protonació de l’anilina
Gran Diccionari de la llengua catalana

anilisme

anilisme

masculí patologia Intoxicació per l’anilina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ànim


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ànim</title>

Etimologia: del ll. animus ‘esperit, coratge’ 1a font: s. XV
    masculí
    1. L’ànima en tant que vol, en tant que és principi d’activitat. Aixecar l’ànim.
    2. Volença.
    1. Intenció, coratge, esperit, de fer una cosa. Donar ànim.
    2. ànim! Exclamació amb què hom encoratja a fer o a continuar alguna cosa.
  3. dret Intenció o voluntat interna de l’autor d’un acte. Ànim de fer donació, de lucre, d’injuriar.
  4. estat d’ànim psicologia Estat psíquic de l’individu condicionat per les circumstàncies que l’envolten i per la seva situació intrapsíquica.

■ ànim

masculí L’ànima en tant que vol, en tant que és principi d’activitat Aixecar l’ànim Volença Intenció, coratge, esperit, de fer una cosa Donar ànim ànim Exclamació amb què hom encoratja a fer o a continuar alguna cosa dret Intenció o voluntat interna de l’autor d’un acte Ànim de fer donació, de lucre, d’injuriar estat d’ànim psicologia Estat psíquic de l’individu condicionat per les circumstàncies que l’envolten i per la seva situació intrapsíquica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ànima


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ànima</title>

Etimologia: del ll. anĭma ‘aire, alè, ànima’; aquest cultisme suplantà l’ant. i hereditari arma a causa de l’equívoc amb arma de guerra 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. filosofia i religió
    1. Principi vital dels éssers vivents, especialment de l’home.
    2. L’ànima considerada com a entitat separada del cos després de la mort. L’ànima del difunt.
    3. ànima en pena folklore Ànima que pateix en el purgatori i que s’apareix a algú.
    4. ànima en pena figuradament Persona infeliç.
    5. exhalar l’ànima Morir.
    6. lliurar l’ànima a Déu Morir.
    7. toc d’ànimes Toc de campana per fer oració pels difunts.
    1. Ésser humà, persona. La platja era buida: no hi havia ni una ànima.
    2. ànima germana Persona que té uns mateixos sentiments, unes mateixes afeccions, etc., que una altra.
    1. Part moral i emocional de l’home (en contraposició a la part intel·lectiva).
    2. per extensió Sentiment. És una persona sense ànima.
    3. ànima de càntir Persona curta d’enteniment i pusil·lànime.
    4. arribar (a algú, una cosa) a l’ànima Fer-li llàstima, inspirar-li compassió.
    5. bona ànima Persona de bons sentiments.
    6. caure l’ànima als peus (a algú) Tenir un gran desengany.
    7. en cos i ànima Totalment, completament.
    8. mala ànima Persona de mals sentiments.
    9. sortir de l’ànima (allò que hom diu, allò que hom fa) Procedir d’un sentiment sincer.
  4. Allò que és, respecte a una cosa, com l’ànima respecte al cos, part essencial d’una cosa, que li dona vida, vigor, força, etc. Ésser l’ànima d’una empresa.
  5. figuradament
    1. Part interior de diferents objectes, que els sosté, els reforça, etc. Reforçar amb una ànima de ferro un objecte de fusta.
    2. indústries del calçat Peça de sola que, col·locada entre la plantilla i la sola, omple i reforça l’enfranc de la sabata.
    3. construcció naval Part central d’un pal format per diverses peces.
    4. embalatge, envasat Cilindre o tub de cartó, de fusta, etc., sobre el qual hom enrotlla un teixit, una bobina de paper.
    5. fusteria Part interior dels contraxapats, constituïda per una xapa de fusta o unes quantes que li donen consistència i que després són recobertes d’altres xapes de qualitat superior i més vistoses, que formen les cares exteriors.
    6. marina, marítim Fil d’estopa situat a l’interior d’alguns caps i d’alguns cables.
    7. marina, marítim Cap prim de cotó que passa per l’interior de la beina d’algunes veles.
    8. música Fusteta d’avet de forma cilíndrica que hom posa dins els instruments de la família del violí, entre el fons i la tapa, per comunicar les vibracions de la tapa al fons i sostenir la pressió que produeixen les cordes sobre la tapa a través del pontet.
    9. tecnologia Part interna dels fils metàl·lics d’ornamentació, de cordes, de cordes d’instruments musicals o de cables metàl·lics, entorn de la qual són disposats altres fils, cordons, etc., que els donen l’aspecte exterior, la desitjada sonoritat, resistència, etc.
    10. tecnologia Part central d’un perfil metàl·lic, d’una biga, que n’uneix les ales.
    11. indústria tèxtil Disc o planxeta dels botons folrats amb roba.
  6. armament Buit o interior del canó d’una arma de foc per on passa el projectil en disparar-la.
  7. història En les corporacions catalanes anteriors al decret de Nova Planta, llista que servia de matriu a la insaculació.

■ ànima

femení filosofia i religió Principi vital dels éssers vivents, especialment de l’home L’ànima considerada com a entitat separada del cos després de la mort L’ànima del difunt ànima en pena folklore Ànima que pateix en el purgatori i que s’apareix a algú ànima en pena figuradament Persona infeliç exhalar l’ànima Morir lliurar l’ànima a Déu Morir toc d’ànimes Toc de campana per fer oració pels difunts Ésser humà, persona La platja era buida no hi havia ni una ànima ànima germana Persona que té uns mateixos sentiments, unes mateixes afeccions, etc, que una altra Part moral i emocional de l’home…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ animable

■ animable

adjectiu Que pot ésser animat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ animació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">animació</title>

Partició sil·làbica: a_ni_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. animatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’animar;
    2. l’efecte.
  2. Qualitat d’animat. L’animació d’un carrer. L’animació d’una conversa.
  3. cinematografia Designació de diverses tècniques cinematogràfiques que tenen en comú de basar-se en un univers de proporcions reduïdes i de no reproduir cap element real.
  4. sociologia Acció destinada a crear i desenvolupar activitats amb una finalitat educativa o recreativa.

■ animació

femení Acció d’animar l’efecte Qualitat d’animat L’animació d’un carrer L’animació d’una conversa cinematografia Designació de diverses tècniques cinematogràfiques que tenen en comú de basar-se en un univers de proporcions reduïdes i de no reproduir cap element real sociologia Acció destinada a crear i desenvolupar activitats amb una finalitat educativa o recreativa
Informació complementària
Traducció