Es mostren 88939 resultats

mostrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mostrar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. monstrare ‘mostrar, advertir’, der. de monstrum ‘prodigi, avís dels déus’, amb pèrdua del seu sentit religiós 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb
    1. transitiu Exposar a la vista d’altri. Us mostraré tots els models que fabriquem.
    2. transitiu Fer veure, indicar, amb un gest, un signe. Ens ho mostrà amb el dit.
    3. transitiu Deixar veure, tenir a la vista d’altri. El plafó mostra una imatge del Carib.
    4. pronominal El rei es mostrà a la multitud.
  1. figuradament
    1. transitiu Palesar, donar a conèixer. Va mostrar un gran coratge.
    2. pronominal S’ha mostrat molt despectiu.
  2. transitiu [usat sempre tenint com a complement directe la cosa ensenyada] figuradament i antigament ensenyar 2.
  3. intransitiu botànica Treure mostra o garró les plantes; garronar.

mostrar

mostrari

mostrari

mostratge

mostratge

mostreig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mostreig</title>

Accessory
Partició sil·làbica: mos_treig
Etimologia: de mostrejar
Body
    masculí
  1. estadística Procediment consistent en l’elecció a l’atzar d’una mostra d’una població, a fi de poder treure conclusions sobre els individus que componen aquesta població.
  2. física, química i tecnologia Operació d’anàlisi consistent a escollir mostres representatives de les qualitats i la composició mitjanes de la totalitat de la mostra.

mostreig

mostrejador

mostrejador

mostrejar

mostrejar

Informació complementària

mostrejat
| mostrejada

mostrejat
| mostrejada

mot1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mot</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. mŭttum ‘xiuxiueig’, onomatopeia usada en expressions com non muttum facere ‘no fer ni un murmuri’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. lingüística Unitat constituïda per un o més morfemes, que es transcriu entre dos blancs i que no es pot analitzar sintàcticament.
    2. agafar (o prendre) (algú) pel (o al, o del) mot Exigir-li de complir la paraula.
    3. dir quatre mots Parlar breument.
    4. mot a mot (o mot per mot) locució adverbial Expressions usades per a indicar que hom reprodueix una comunicació oral o escrita amb estricta exactitud. Ha traduït el text literalment, mot a mot. Va repetir-m’ho mot per mot.
    5. mot de doble sentit Mot susceptible de dues interpretacions.
    6. no dir mot No dir res.
    7. no poder treure (o arrencar) mot (o un mot) (a algú) No poder-lo fer parlar.
    8. no tornar mot No tornar resposta.
  1. informàtica i electrònica Grup d’elements, de caràcters, de posicions de memòria, de bits, etc., que constitueix una entitat, caracteritzat per la seva adreça o referència de posició i susceptible d’ésser tractat en una sola operació.
  2. mots encreuats (o enreixats) Acròstic en forma de diagrama, regular o irregular, format per una quadrícula amb espais blancs i negres, els primers destinats a rebre lletres i els segons a assenyalar el començament o l’acabament dels mots que cal compondre, a partir d’unes definicions degudament numerades.



  3. Vegeu també:
    mot2

mot1

mot2

mot2

mota


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mota</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, probablemet preromà 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    femení
    1. geografia Eminència de terra, petita i aïllada, natural o artificial.
    2. mota submarina geomorfologia Acumulació sedimentària que forma un relleu prismàtic i allargassat a les vores d’un canyó o d’un canal submarí.
    3. fer (o parar) mota Ésser d’un volum considerable.
  1. Pilot, escamot, grup més o menys compacte.
  2. Clap de pèls, de filaments, etc., a la superfície d’un òrgan o d’una part del cos.
  3. agricultura
    1. Petita massa de terra compacta.
    2. Conjunt de plantes que creixen en una mota.
    3. Peu d’una mota.
  4. dret català
    1. Capital bàsic d’un negoci, d’una heretat, etc., per oposició als rèdits, els emoluments i altres quantitats adventícies.
    2. Capital en diners que el capità i patró té a càrrec seu dins el vaixell que mena perquè l’empri a compte de l’expedició d’anada i de tornada.
  5. dret català
    1. En el contracte de mitgeria, a la vall d’Àger, la quantitat de caps de bestiar que un dels mitgers aporta de més que l’altre soci.
    2. A Menorca, quantitat de caps de bestiar que el pagès mitger rep del propietari en entrar en el lloc, de la qual respon davant aquell, amb dret damunt la meitat del producte del dit bestiar.
  6. indústria tèxtil Reixat o malla que hom fa a les blondes en els petits espais que resten entre els motius principals del dibuix.

mota