Es mostren 88954 resultats

■ multiplicable

■ multiplicable

adjectiu Que es pot multiplicar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ multiplicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">multiplicació</title>

Partició sil·làbica: mul_ti_pli_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. multiplicatio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1390
    femení
    1. Acció de multiplicar o de multiplicar-se;
    2. l’efecte. El miracle de la multiplicació dels pans.
    1. aritmètica i àlgebra Operació aritmètica que, donats dos nombres naturals a (el multiplicand) i b (el multiplicador), consisteix a trobar un nombre, a×b o a·b, que és el resultat de sumar b vegades el nombre a.
    2. àlgebra En general, nom donat a la segona operació d’un anell.
    3. matemàtiques Nom que, per analogia en la notació, hom dona a certes operacions, tals com la composició d’aplicacions o la llei de composició externa dels espais vectorials.
  3. biologia
    1. Reproducció.
    2. Reproducció asexual.
    3. multiplicació vegetativa botànica Reproducció asexual de les plantes, és a dir, la que no s’efectua mitjançant llavors o espores sexuals, sinó per esqueixos, brots, estolons, gemmes o espores asexuals.
  4. tecnologia Augment de la velocitat de rotació d’un eix de transmissió respecte a un altre.
  5. factor de multiplicació física atòmica En un reactor nuclear, relació entre el nombre de neutrons de fissió de dues generacions consecutives.
  6. multiplicació heràldica heràldica Resultat de la repetició regular de certes peces fonamentals o derivades omplint tot el camper de l’escut i amb els esmalts alternats.

■ multiplicació

femení Acció de multiplicar o de multiplicar-se l’efecte El miracle de la multiplicació dels pans aritmètica i àlgebra Operació aritmètica que, donats dos nombres naturals a el multiplicand i b el multiplicador , consisteix a trobar un nombre, a × b o ab , que és el resultat de sumar b vegades el nombre a àlgebra En general, nom donat a la segona operació d’un anell matemàtiques Nom que, per analogia en la notació, hom dona a certes operacions, tals com la composició d’aplicacions o la llei de composició externa dels espais vectorials biologia Reproducció Reproducció asexual multiplicació…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ multiplicador
| multiplicadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">multiplicador</title>

Etimologia: del ll. td. multiplicator, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que multiplica.
  2. masculí aritmètica El nombre pel qual un altre és multiplicat.
  3. masculí armament i explosius Dispositiu explosiu que hom inclou en l’enceb dels projectils i que serveix per a provocar l’explosió de la càrrega.
  4. masculí economia Factor numèric que indica la proporció en què l’increment d’una certa magnitud repercuteix en la variació final d’una altra que s’hi relaciona.
  5. multiplicador de freqüència radiotècnia Dispositiu o circuit electrònic que produeix una ona de sortida en què la freqüència és un múltiple exacte de la d’entrada.
  6. multiplicador d’electrons electrònica Part d’un tub electrònic en què el corrent electrònic inicial és amplificat, successivament, per un conjunt de dínodes alimentats a un potencial cada cop més elevat.
  7. multiplicador de tensió electrònica Circuit rectificador que produeix una tensió contínua de sortida superior al valor de la tensió alterna d’alimentació i aproximadament igual a un múltiple seu.
  8. multiplicador de velocitat tecnologia Sistema de transmissió de moviment en què l’eix de sortida té una velocitat de rotació superior a la de l’eix d’entrada.

■ multiplicador
| multiplicadora

adjectiu Que multiplica masculí aritmètica El nombre pel qual un altre és multiplicat masculí armament i explosius Dispositiu explosiu que hom inclou en l’enceb dels projectils i que serveix per a provocar l’explosió de la càrrega masculí economia Factor numèric que indica la proporció en què l’increment d’una certa magnitud repercuteix en la variació final d’una altra que s’hi relaciona multiplicador de freqüència radiotècnia Dispositiu o circuit electrònic que produeix una ona de sortida en què la freqüència és un múltiple exacte de la d’entrada multiplicador d’electrons electrònica Part d’…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ multiplicand

■ multiplicand

masculí aritmètica El nombre que s’ha de multiplicar per un altre, dit multiplicador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ multiplicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">multiplicar</title>

Etimologia: del ll. multiplicare, íd., der. de multĭplex, -ĭcis ‘que té molts plecs, múltiple’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer créixer en nombre, fer més nombrós. Així multiplicareu els guanys.
    2. pronominal Ara s’han multiplicat les probabilitats. Creixeu i multipliqueu-vos.
    3. pronominal Fer, algú, la feina de molts, estar en tot, etc. Em vaig haver de multiplicar per a enllestir-ho a temps.
  2. transitiu aritmètica i àlgebra Efectuar una multiplicació.

■ multiplicar

verb transitiu Fer créixer en nombre, fer més nombrós Així multiplicareu els guanys pronominal Ara s’han multiplicat les probabilitats Creixeu i multipliqueu-vos pronominal Fer, algú, la feina de molts, estar en tot, etc Em vaig haver de multiplicar per a enllestir-ho a temps transitiu aritmètica i àlgebra Efectuar una multiplicació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ multiplicatiu
| multiplicativa

■ multiplicatiu
| multiplicativa

adjectiu Que per la seva multiplicació produeix un augment quantitatiu lingüística Que indica el nombre de vegades que s’augmenta una entitat “Triple” és un numeral multiplicatiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ multiplicitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">multiplicitat</title>

Etimologia: del ll. td. multiplicĭtas, -ātis, íd.
    femení
  1. Qualitat de múltiple.
  2. Existència d’un gran nombre de coses de la mateixa espècie.
  3. àlgebra Donat un valor propi a d’un operador lineal A d’un espai vectorial E, dimensió del subespai vectorial de E format pels vectors propis de A que tenen a per valor propi.
  4. física Degeneració.
  5. ordre de multiplicitat geometria En un punt múltiple d’una corba, nombre de vegades que la corba passa per aquest punt.

■ multiplicitat

femení Qualitat de múltiple Existència d’un gran nombre de coses de la mateixa espècie àlgebra Donat un valor propi a d’un operador lineal A d’un espai vectorial E , dimensió del subespai vectorial de E format pels vectors propis de A que tenen a per valor propi física Degeneració ordre de multiplicitat geometria En un punt múltiple d’una corba, nombre de vegades que la corba passa per aquest punt
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

multipol


<title type="display">multipol</title>

Etimologia: de multi- i pol
masculí física Conjunt format per dos o més pols elèctrics o magnètics, iguals i oposats, separats per poca distància.

multipol

masculí física Conjunt format per dos o més pols elèctrics o magnètics, iguals i oposats, separats per poca distància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ multipolar

■ multipolar

adjectiu electrotècnia Que té més de dos pols
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

multiprocés


<title type="display">multiprocés</title>

Etimologia: de multi- i procés
masculí [plural multiprocessos] informàtica Tècnica d’operació d’un sistema informàtic que permet d’intercalar l’execució d’instruccions corresponents a diverses seqüències, és a dir, que permet de descodificar i executar més d’una instrucció alhora.

multiprocés

masculí plural multiprocessos informàtica Tècnica d’operació d’un sistema informàtic que permet d’intercalar l’execució d’instruccions corresponents a diverses seqüències, és a dir, que permet de descodificar i executar més d’una instrucció alhora
Traducció