Es mostren 88940 resultats

■ muntanyà
| muntanyana

■ muntanyà
| muntanyana

adjectiu muntanyenc 1 i 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muntanya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">muntanya</title>

Etimologia: del ll. vg. *montanea, pl. n. d’un adj. *montaneus, -a, -um ‘de la muntanya’ 1a font: 1250
    femení
    1. geomorfologia Elevació natural del terreny.
    2. figuradament Cosa que resulta molt difícil de fer. Tot li és una muntanya. Aquesta visita se’m fa una muntanya.
    1. geografia Part muntanyosa d’una contrada. Anar a muntanya.
    2. ballet de muntanya dansa Nom que hom dona al Ripollès al ballet o ballet de quatre.
  3. heràldica Representació estilitzada d’una muntanya, generalment formada per tres, quatre o cinc puigs.
  4. muntanyes russes jocs d’entreteniment Atracció de fira que consisteix en una pista amb alts i baixos molt pronunciats damunt la qual hom instal·la vehicles sobre vies fèrries.

■ muntanya

femení geomorfologia Elevació natural del terreny figuradament Cosa que resulta molt difícil de fer Tot li és una muntanya Aquesta visita se’m fa una muntanya geografia Part muntanyosa d’una contrada Anar a muntanya ballet de muntanya dansa Nom que hom dona al Ripollès al ballet o ballet de quatre heràldica Representació estilitzada d’una muntanya, generalment formada per tres, quatre o cinc puigs muntanyes russes jocs d’entreteniment Atracció de fira que consisteix en una pista amb alts i baixos molt pronunciats damunt la qual hom installa vehicles sobre vies fèrries
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

muntanyam

muntanyam

masculí Conjunt de muntanyes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muntanyejar

■ muntanyejar

verb intransitiu Semblar de muntanya El poble us agradarà, perquè muntanyeja molt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muntanyenc
| muntanyenca

■ muntanyenc
| muntanyenca

adjectiu Relatiu o pertanyent a la muntanya adjectiu Que habita a la muntanya muntanyès masculí i femení Persona que practica l’excursionisme o muntanyisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muntanyès
| muntanyesa

■ muntanyès
| muntanyesa

adjectiu muntanyenc 1 adjectiu i masculí i femení Que habita a la muntanya, a la part muntanyosa d’una contrada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muntanyisme

■ muntanyisme

masculí esports Excursionisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muntanyós
| muntanyosa

■ muntanyós
| muntanyosa

adjectiu Abundant en muntanyes Un país muntanyós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muntaplats

■ muntaplats

masculí tecnologia Aparell ascensor dels hotels i restaurants usat per a pujar i baixar, des de diferents plantes de l’edifici, plats i altres estris procedents de la cuina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muntar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">muntar</title>

Homòfon: montà, muntà
Etimologia: de munt 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Pujar, anar de baix a dalt.
    2. especialment Pujar en un vehicle, en un mitjà de locomoció. Muntar en una barca.
    3. muntar a cavall (o simplement muntar) Cavalcar. Aprèn de muntar a l’anglesa.
  2. transitiu Pujar, recórrer pujant, portar de baix a dalt. Muntar els graons de dos en dos. Munto el nen a la trona?
  3. transitiu
    1. Cavalcar. Ell muntava un cavall millor que el meu.
    2. Cobrir el cavall, l’ase, etc., la femella.
  4. transitiu
    1. Armar, dreçar (un objecte), ajustant les parts de què es compon. Muntar una trampa, una cadira, un fusell.
    2. figuradament Establir (un negoci, una indústria, etc.), prenent les mesures necessàries per al seu funcionament. Muntar una editorial.
    3. cinematografia Empalmar (diverses seqüències fílmiques) de manera que formin una successió ordenada.
    4. arts gràfiques Distribuir, damunt un suport laminar transparent, les pel·lícules corresponents a les pàgines (d’un llibre) per a poder imprimir-lo.
    5. orfebreria Col·locar pedreria, perles o esmalts (en una joia) ajustant totes les parts que la componen.
  5. transitiu alimentació, indústries alimentàries Batre (aliments líquids) a fi de provocar la incorporació d’aire o d’un altre gas a la massa i fer-la pujar. Muntar la nata.
  6. intransitiu esports
    1. En l’hípica, cavalcar o dirigir un cavall.
    2. En el joc de polo, marcar l’adversari.
  7. muntar les creus indústria tèxtil En els telers a mà, fer córrer les dues canyes o creus de l’ordit per tota la llargària del seu estès fins a col·locar-les vora el plegador d’ordit cada vegada que, a causa del desenrotllament d’aquest darrer, les creus arriben a ésser massa a prop dels lliços o del cos jacquard i dificulten el tissatge.
  8. muntar un cos indústria tèxtil Preparar convenientment una muntura jacquard per poder fer accionar els fils d’un ordit.

■ muntar

verb intransitiu Pujar, anar de baix a dalt especialment Pujar en un vehicle, en un mitjà de locomoció Muntar en una barca muntar a cavall o simplement muntar Cavalcar Aprèn de muntar a l’anglesa transitiu Pujar, recórrer pujant, portar de baix a dalt Muntar els graons de dos en dos Munto el nen a la trona transitiu Cavalcar Ell muntava un cavall millor que el meu Cobrir el cavall, l’ase, etc, la femella transitiu Armar, dreçar un objecte, ajustant les parts de què es compon Muntar una trampa, una cadira, un fusell figuradament Establir un negoci, una indústria, etc, prenent les mesures…
Informació complementària
Traducció