Es mostren 88954 resultats

■ murmurador
| murmuradora

■ murmurador
| murmuradora

adjectiu i masculí i femení Que murmura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ murmurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">murmurar</title>

Etimologia: del ll. murmurare, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. intransitiu Produir un murmuri l’aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, etc.
  2. intransitiu
    1. Parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se d’algú o d’alguna cosa. Obeir sense murmurar. El públic començà a murmurar.
    2. per extensió Enraonar dient mal d’algú amb poc fonament. Tothom murmura d’ella.
  3. transitiu per extensió Dir en veu molt baixa. Va murmurar-li no sé què a cau d’orella.

■ murmurar

verb intransitiu Produir un murmuri l’aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, etc intransitiu Parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se d’algú o d’alguna cosa Obeir sense murmurar El públic començà a murmurar per extensió Enraonar dient mal d’algú amb poc fonament Tothom murmura d’ella transitiu per extensió Dir en veu molt baixa Va murmurar-li no sé què a cau d’orella
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ murmurejar

■ murmurejar

verb intransitiu murmurar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ murmuri


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">murmuri</title>

Etimologia: del ll. td. murmurium, íd. 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
  1. Remor suau, confusa, de l’aigua corrent, de les fulles mogudes pel vent, d’un conjunt de persones que conversen, que diuen oracions, etc.
  2. fisiologia Soroll greu i suau que hom sent en alguns llocs del cos per auscultació.

■ murmuri

masculí Remor suau, confusa, de l’aigua corrent, de les fulles mogudes pel vent, d’un conjunt de persones que conversen, que diuen oracions, etc fisiologia Soroll greu i suau que hom sent en alguns llocs del cos per auscultació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ murmuriós
| murmuriosa

■ murmuriós
| murmuriosa

adjectiu Que murmureja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muró

■ muró

masculí arquitectura Floró Merlet de castell o de torre heràldica Ornament a manera de flor que sobresurt en una corona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muronat
| muronada

■ muronat
| muronada

adjectiu art Guarnit de murons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ murri
| múrria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">murri</title>

Etimologia: de la mateixa arrel expressiva de morro, tant per al sentit de ‘trist, desgraciat’ com per al de ‘maliciós, dolent’, tenint en compte el pas fàcil d’un sentit a l’altre en noms semblants 1a font: 1803, DEst.
    1. adjectiu i masculí i femení Sagaç, hàbil per a aconseguir el que vol. És molt murri: volent-li jo dir que no, m’ha fet dir que sí.
    2. masculí Al Principat de Catalunya, als segles XVII i XVIII, vagabund que circulava en colla, amb dones i fills.
  2. dialectal
    1. adjectiu i masculí i femení Emmurriat.
    2. femení Emmurriament.

■ murri
| múrria

adjectiu i masculí i femení Sagaç, hàbil per a aconseguir el que vol És molt murri volent-li jo dir que no, m’ha fet dir que sí masculí Al Principat de Catalunya, als segles XVII i XVIII, vagabund que circulava en colla, amb dones i fills dialectal adjectiu i masculí i femení Emmurriat femení Emmurriament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ murrí
| murrina

■ murrí
| murrina

adjectiu art Fet d’una pedra o d’un material anomenat pels romans murra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ murriada

■ murriada

femení Acte propi d’un murri
Traducció