Es mostren 88939 resultats

musofàgids


<title type="display">musofàgids</title>

    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells exòtics de l’ordre dels musofagiformes, propis d’Àfrica, a la qual pertanyen els turacs.
  2. singular Ocell de la família dels musofàgids.

musofàgids

masculí ornitologia plural Família d’ocells exòtics de l’ordre dels musofagiformes, propis d’Àfrica, a la qual pertanyen els turacs singular Ocell de la família dels musofàgids
Gran Diccionari de la llengua catalana

musofagiformes

musofagiformes

masculí ornitologia plural Ordre d’ocells que comprèn únicament la família dels musofàgids singular Ocell de l’ordre dels musofagiformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mussa

■ mussa

femení indumentària Almussa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mussaca

■ mussaca

femení gastronomia Menja a base de capes d’albergínia, tallada a rodanxes i fregida, alternades amb capes de carn, picada i assaonada, de vedella o de be o d’una barreja de totes dues, cuita al forn
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ musseta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">musseta</title>

Etimologia: de mussa; en b. ll. ecl. apareix mozzetta, llatinització intencional de l’it. mozzetta
femení indumentària Esclavina cordada al pit que usen el papa, els cardenals, els bisbes i les dignitats acadèmiques (doctors i llicenciats).

■ musseta

femení indumentària Esclavina cordada al pit que usen el papa, els cardenals, els bisbes i les dignitats acadèmiques doctors i llicenciats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mussitació

■ mussitació

femení Acció de mussitar patologia Moviment dels llavis que simula la paraula en veu baixa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mussitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mussitar</title>

Etimologia: del ll. mussitare, íd., freqüentatiu de mussare, íd. 1a font: 1917, DOrt.
    verb
  1. intransitiu Parlar molt baix o sense emetre veu. Mussitàvem perquè el xiquet dormia.
  2. transitiu Dir alguna cosa mussitant. Va mussitar que n’estava fins al capdamunt.

■ mussitar

verb intransitiu Parlar molt baix o sense emetre veu Mussitàvem perquè el xiquet dormia transitiu Dir alguna cosa mussitant Va mussitar que n’estava fins al capdamunt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mussol1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mussol</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: potser d’un ll. vg. *noctŭolus, dimin. de nŏctŭa, íd., alterat en *noctiolus i amb influx de mus2 i motxo ‘esmussat’, per la manca de banyes 1a font: s. XIII, Vides
  1. masculí ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Athene noctua), d’aspecte rodanxó, de color terrós i blanc, sedentari i que s’alimenta de petits vertebrats i insectes.
    2. mussol banyut Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Asio otus), migrador parcial, de color ocraci i bru grisenc, i amb dos plomalls erèctils.
    3. mussol de Tengmalm Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Aegolius funereus), amb les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques i els discs facials grossos i molt marcats.
    4. mussol emigrant Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Asio flammeus), amb taques a les parts superiors de color bru roig i amb llistes brunes.
  2. adjectiu i masculí figuradament Persona molt ensopida, poc animada, que a penes parla, etc.
  3. estar sol, com un mussol Estar en completa solitud.



    4. Vegeu també:
    mussol2

■ mussol1

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids Athene noctua , d’aspecte rodanxó, de color terrós i blanc, sedentari i que s’alimenta de petits vertebrats i insectes mussol banyut Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids Asio otus , migrador parcial, de color ocraci i bru grisenc, i amb dos plomalls erèctils mussol de Tengmalm Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids Aegolius funereus , amb les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques i els discs facials…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mussol2

■ mussol2

masculí patologia Furóncol que surt a la vora d’una parpella, el punt de partida del qual és una glàndula sebàcia Vegeu també mussol 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mussola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mussola</title>

Etimologia: de mussol1 1a font: s. XIV
    femení ictiologia
  1. Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels triàquids (Mustelus mustelus), de pell llisa, de color gris amb taques blanques, que habita als fons sorrencs i s’alimenta de mol·luscs i crustacis.
  2. mussola caralló Caçó.

■ mussola

femení ictiologia Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels triàquids Mustelus mustelus , de pell llisa, de color gris amb taques blanques, que habita als fons sorrencs i s’alimenta de molluscs i crustacis mussola caralló Caçó
Traducció