<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">muslímic</title>
Body
adjectiu Relatiu o pertanyent als muslims.
Es mostren 88940 resultats
musofàgids
<title type="display">musofàgids</title>
Body
-
masculí
ornitologia
- plural Família d’ocells exòtics de l’ordre dels musofagiformes, propis d’Àfrica, a la qual pertanyen els turacs.
- singular Ocell de la família dels musofàgids.
musofàgids
masculí ornitologia plural Família d’ocells exòtics de l’ordre dels musofagiformes, propis d’Àfrica, a la qual pertanyen els turacs singular Ocell de la família dels musofàgids
musofagiformes
<title type="display">musofagiformes</title>
Body
-
masculí
ornitologia
- plural Ordre d’ocells que comprèn únicament la família dels musofàgids.
- singular Ocell de l’ordre dels musofagiformes.
musofagiformes
masculí ornitologia plural Ordre d’ocells que comprèn únicament la família dels musofàgids singular Ocell de l’ordre dels musofagiformes
■
mussa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mussa</title>
Accessory
Etimologia: der. de almussa, sense al-, per haver estat considerat l’article d’un mot àrab (v. almussa)
Body
femení indumentària Almussa.
■
mussa
femení indumentària Almussa
■
mussaca
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mussaca</title>
Accessory
Etimologia: del turc musakka, íd.
Body
femení gastronomia Menja a base de capes d’albergínia, tallada a rodanxes i fregida, alternades amb capes de carn, picada i assaonada, de vedella o de be o d’una barreja de totes dues, cuita al forn.
■
mussaca
femení gastronomia Menja a base de capes d’albergínia, tallada a rodanxes i fregida, alternades amb capes de carn, picada i assaonada, de vedella o de be o d’una barreja de totes dues, cuita al forn
■
musseta
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">musseta</title>
Accessory
Etimologia: de mussa; en b. ll. ecl. apareix mozzetta, llatinització intencional de l’it. mozzetta
Body
femení indumentària Esclavina cordada al pit que usen el papa, els cardenals, els bisbes i les dignitats acadèmiques (doctors i llicenciats).
■
musseta
femení indumentària Esclavina cordada al pit que usen el papa, els cardenals, els bisbes i les dignitats acadèmiques doctors i llicenciats
■
mussitació
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mussitació</title>
Accessory
Partició sil·làbica: mus_si_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. mussitatio, -ōnis, íd.
Etimologia: del ll. mussitatio, -ōnis, íd.
Body
-
femení
- Acció de mussitar.
- patologia Moviment dels llavis que simula la paraula en veu baixa.
■
mussitació
femení Acció de mussitar patologia Moviment dels llavis que simula la paraula en veu baixa
■
mussitar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mussitar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. mussitare, íd., freqüentatiu de mussare, íd. 1a font: 1917, DOrt.
Body
-
verb
- intransitiu Parlar molt baix o sense emetre veu. Mussitàvem perquè el xiquet dormia.
- transitiu Dir alguna cosa mussitant. Va mussitar que n’estava fins al capdamunt.
■
mussitar
verb intransitiu Parlar molt baix o sense emetre veu Mussitàvem perquè el xiquet dormia transitiu Dir alguna cosa mussitant Va mussitar que n’estava fins al capdamunt
■
mussol1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mussol</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: potser d’un ll. vg. *noctŭolus, dimin. de nŏctŭa, íd., alterat en *noctiolus i amb influx de mus2 i motxo ‘esmussat’, per la manca de banyes 1a font: s. XIII, Vides
Body
-
masculí
ornitologia
- Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Athene noctua), d’aspecte rodanxó, de color terrós i blanc, sedentari i que s’alimenta de petits vertebrats i insectes.
- mussol banyut Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Asio otus), migrador parcial, de color ocraci i bru grisenc, i amb dos plomalls erèctils.
- mussol de Tengmalm Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Aegolius funereus), amb les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques i els discs facials grossos i molt marcats.
- mussol emigrant Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Asio flammeus), amb taques a les parts superiors de color bru roig i amb llistes brunes.
- adjectiu i masculí figuradament Persona molt ensopida, poc animada, que a penes parla, etc.
- estar sol, com un mussol Estar en completa solitud.
Vegeu també:
mussol2
■
mussol1
masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids Athene noctua , d’aspecte rodanxó, de color terrós i blanc, sedentari i que s’alimenta de petits vertebrats i insectes mussol banyut Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids Asio otus , migrador parcial, de color ocraci i bru grisenc, i amb dos plomalls erèctils mussol de Tengmalm Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids Aegolius funereus , amb les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques i els discs facials…
■
mussol2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mussol</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: probable alteració de urçol per b antihiàtica (lo bursol) i progressives assimilacions: un bussol, um bussol, um mussol 1a font: 1764
Body
masculí patologia Furóncol que surt a la vora d’una parpella, el punt de partida del qual és una glàndula sebàcia.
Vegeu també:
mussol1
Vegeu també:
mussol1
■
mussol2
masculí patologia Furóncol que surt a la vora d’una parpella, el punt de partida del qual és una glàndula sebàcia Vegeu també mussol 1