Es mostren 88954 resultats

■ mussitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mussitar</title>

Etimologia: del ll. mussitare, íd., freqüentatiu de mussare, íd. 1a font: 1917, DOrt.
    verb
  1. intransitiu Parlar molt baix o sense emetre veu. Mussitàvem perquè el xiquet dormia.
  2. transitiu Dir alguna cosa mussitant. Va mussitar que n’estava fins al capdamunt.

■ mussitar

verb intransitiu Parlar molt baix o sense emetre veu Mussitàvem perquè el xiquet dormia transitiu Dir alguna cosa mussitant Va mussitar que n’estava fins al capdamunt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mussol1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mussol</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: potser d’un ll. vg. *noctŭolus, dimin. de nŏctŭa, íd., alterat en *noctiolus i amb influx de mus2 i motxo ‘esmussat’, per la manca de banyes 1a font: s. XIII, Vides
  1. masculí ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Athene noctua), d’aspecte rodanxó, de color terrós i blanc, sedentari i que s’alimenta de petits vertebrats i insectes.
    2. mussol banyut Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Asio otus), migrador parcial, de color ocraci i bru grisenc, i amb dos plomalls erèctils.
    3. mussol de Tengmalm Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Aegolius funereus), amb les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques i els discs facials grossos i molt marcats.
    4. mussol emigrant Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Asio flammeus), amb taques a les parts superiors de color bru roig i amb llistes brunes.
  2. adjectiu i masculí figuradament Persona molt ensopida, poc animada, que a penes parla, etc.
  3. estar sol, com un mussol Estar en completa solitud.



    4. Vegeu també:
    mussol2

■ mussol1

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids Athene noctua , d’aspecte rodanxó, de color terrós i blanc, sedentari i que s’alimenta de petits vertebrats i insectes mussol banyut Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids Asio otus , migrador parcial, de color ocraci i bru grisenc, i amb dos plomalls erèctils mussol de Tengmalm Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids Aegolius funereus , amb les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques i els discs facials…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mussol2

■ mussol2

masculí patologia Furóncol que surt a la vora d’una parpella, el punt de partida del qual és una glàndula sebàcia Vegeu també mussol 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mussola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mussola</title>

Etimologia: de mussol1 1a font: s. XIV
    femení ictiologia
  1. Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels triàquids (Mustelus mustelus), de pell llisa, de color gris amb taques blanques, que habita als fons sorrencs i s’alimenta de mol·luscs i crustacis.
  2. mussola caralló Caçó.

■ mussola

femení ictiologia Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels triàquids Mustelus mustelus , de pell llisa, de color gris amb taques blanques, que habita als fons sorrencs i s’alimenta de molluscs i crustacis mussola caralló Caçó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mussolina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mussolina</title>

Etimologia: de l’àr. mau̯ṣilî ‘fet a Mossul’ (àr. Máu̯ṣil), ciutat de l’Iraq, probablement a través de l’it. mussolina, ant. mussolino 1a font: s. XVII
femení indústria tèxtil Teixit de seda de fil molt fi i retort, tant per ordit com per trama, amb lligat de tafetà.

■ mussolina

femení indústria tèxtil Teixit de seda de fil molt fi i retort, tant per ordit com per trama, amb lligat de tafetà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mustalita

mustalita

islamisme adjectiu Relatiu o pertanyent als mustalites masculí i femení Membre d’una secta islàmica, branca de l’ismaïlisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ musteir

■ musteir

verb transitiu i pronominal Marcir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mustela

■ mustela

femení zoologia Mostela
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mustèlids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mustèlids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes, amb glàndules odoríferes molt desenvolupades a la vora de l’anus, pèl de coloració variable i molt apreciats per llur pell. Enclou la fura, el visó, la mofeta, el mart i la llúdria.
  2. singular Mamífer de la família dels mustèlids.

■ mustèlids

masculí zoologia plural Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes, amb glàndules odoríferes molt desenvolupades a la vora de l’anus, pèl de coloració variable i molt apreciats per llur pell Enclou la fura, el visó, la mofeta, el mart i la llúdria singular Mamífer de la família dels mustèlids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

múster


<title type="display">múster</title>

masculí esports Competició de bombers en què equips de sis persones han de disputar dues proves en les quals hom valora la velocitat, la coordinació i la destresa en la manipulació de mànegues, escales i galledes.

múster

masculí esports Competició de bombers en què equips de sis persones han de disputar dues proves en les quals hom valora la velocitat, la coordinació i la destresa en la manipulació de mànegues, escales i galledes