Es mostren 88940 resultats

mutazilita


<title type="display">mutazilita</title>

Accessory
Etimologia: de l’àr. muʿtazila ‘grup de secessionistes’
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’escola mutazilita.
  2. masculí i femení Membre de l’escola mutazilita.
  3. escola mutazilita filosofia i religió Escola teològica de l’islam qualificada tradicionalment de racionalista.

mutazilita

mútic
| mútica

mútic
| mútica

mutilació

mutilació

mutilar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mutilar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. mutilare, íd. 1a font: 1650
Body
    verb
    1. transitiu Tallar un membre o una part important del cos. El van mutilar a la guerra.
    2. pronominal Es va mutilar per no haver d’anar a fer el servei.
  1. transitiu per extensió Llevar una part important d’alguna cosa. Han mutilat la pel·lícula: no hi ha les escenes més fortes.

mutilar

mutilat
| mutilada

mutilat
| mutilada

Informació complementària

mutis


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mutis</title>

Accessory
Etimologia: creació sobre mutus ‘mut’ a l’estil de frases llatinitzants com estar in albis, o bé de l’acotació it. mùtisi ‘que se’n vagi’, de mutarsi ‘moure’s’, relacionada després amb mut
Body
  1. masculí teatre Acció de retirar-se un actor de l’escena. Fer mutis.
    1. fer mutis Callar.
    2. mutis! Exclamació per a imposar silenci, acompanyada d’un gest amb el dit índex davant els llavis.

mutis

mutisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mutisme</title>

Accessory
Compareu: mudesa
Etimologia: de mut
Body
    masculí
  1. Fet de restar callat, sense dir mot. Tothom va estranyar el seu mutisme.
    1. Silenci obstinat. Va restar tota la vetllada en el mutisme més absolut.
    2. psicologia Actitud adoptada per causes patològiques (malaltia mental), consistent a no parlar ni respondre a cap pregunta.

mutisme

mutó

mutó

Traducció

mutu
| mútua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mutu</title>

Accessory
Etimologia: del ll. mutuus, -a, -um ‘fet per via de canvi, recíproc’, der. de mutare ‘canviar, desplaçar’ 1a font: s. XV
Body
  1. adjectiu Recíproc, recíprocament donat i rebut entre dues o més persones. El nostre mutu afecte. Una promesa mútua. Assegurança mútua.
  2. femení dret mutualitat 2 2.
  3. contracte mutu dret civil Contracte principal i real pel qual una persona dona a una altra una certa quantitat de coses i aquesta altra resta obligada a tornar-ne altres tantes de la mateixa espècie i qualitat.

mutu
| mútua

mutual

mutual