Es mostren 88939 resultats

■ nabab


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nabab</title>

Etimologia: de l’hindustànic navāb ‘governador, virrei’, i aquest, de l’àr. nūwáb, pl. de nâʿib ‘lloctinent’, participi pres. de nâb ‘suplir’ 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. Títol dels alts funcionaris de l’imperi mogol de l’Índia i després dels prínceps de l’Índia musulmana.
    1. Nom donat a Anglaterra a la persona que tornava amb grans riqueses de les colònies.
    2. per extensió Personatge amb una gran fortuna i que viu amb un luxe desmesurat.

■ nabab

masculí Títol dels alts funcionaris de l’imperi mogol de l’Índia i després dels prínceps de l’Índia musulmana Nom donat a Anglaterra a la persona que tornava amb grans riqueses de les colònies per extensió Personatge amb una gran fortuna i que viu amb un luxe desmesurat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nabateu
| nabatea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nabateu</title>

Partició sil·làbica: na_ba_teu
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als nabateus.
  2. masculí i femení història i etnologia Individu d’un antic poble semita enclavat en la regió nord-occidental de la península Aràbiga.
  3. masculí lingüística Antiga llengua semítica considerada com un dialecte de l’arameu occidental, parlada pels nabateus.

■ nabateu
| nabatea

adjectiu Relatiu o pertanyent als nabateus masculí i femení història i etnologia Individu d’un antic poble semita enclavat en la regió nord-occidental de la península Aràbiga masculí lingüística Antiga llengua semítica considerada com un dialecte de l’arameu occidental, parlada pels nabateus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nabera

■ nabera

femení botànica i agricultura nap 1 1 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nabí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nabí</title>

Etimologia: de l’heb. nabí, íd.
    [plural nabís]
  1. masculí Bíblia Profeta.
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent als nabís.
    2. masculí i femení art Cadascun dels membres d’un grup artístic fonamentat en el sintetisme, que realitzà, amb preferència, treballs de tipus decoratiu, cartells i il·lustracions.

■ nabí

plural nabís masculí Bíblia Profeta adjectiu Relatiu o pertanyent als nabís masculí i femení art Cadascun dels membres d’un grup artístic fonamentat en el sintetisme, que realitzà, amb preferència, treballs de tipus decoratiu, cartells i illustracions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nabinera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nabinera</title>

Etimologia: der. de nabí, variant rossellonesa de nabiu
    femení botànica
  1. Planta arbustiva rizomatosa de la família de les ericàcies (Vaccinium myrtillus), de branques cantelludes, fulles verdes, més o menys ovades, flors d’un verd pàl·lid rosat i fruits rodons, blavosos i comestibles.
  2. nabinera d’aiguamoll Nabinera uliginosa.
  3. nabinera uliginosa Arbust caducifoli de la família de les ericàcies (Vaccinium uliginosum), de tiges radicants i fulles obovades, flors blanques o roses i fruits negres amb una pàtina blavosa.

■ nabinera

femení botànica Planta arbustiva rizomatosa de la família de les ericàcies Vaccinium myrtillus , de branques cantelludes, fulles verdes, més o menys ovades, flors d’un verd pàllid rosat i fruits rodons, blavosos i comestibles nabinera d’aiguamoll Nabinera uliginosa nabinera uliginosa Arbust caducifoli de la família de les ericàcies Vaccinium uliginosum , de tiges radicants i fulles obovades, flors blanques o roses i fruits negres amb una pàtina blavosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nabissera

■ nabissera

femení botànica Nabinera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nabiu

■ nabiu

masculí botànica Nabinera Fruit de la nabinera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

nabla


<title type="display">nabla</title>

Etimologia: del gr. nábla, íd.
    masculí
  1. música Instrument músic antic, semblant al saltiri, en forma d’escut quadrat amb deu cordes.
  2. [símbol ∇] física i matemàtiques Operador que permet d’escriure el gradient, la divergència i el rotacional d’una funció.

nabla

masculí música Instrument músic antic, semblant al saltiri, en forma d’escut quadrat amb deu cordes símbol ∇ física i matemàtiques Operador que permet d’escriure el gradient, la divergència i el rotacional d’una funció
Gran Diccionari de la llengua catalana

nachikufià
| nachikufiana


<title type="display">nachikufià</title>

Partició sil·làbica: na_chi_ku_fi_à
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al nachikufià.
  2. masculí prehistòria Un dels quatre grups culturals importants del mesolític de l’Àfrica meridional.

nachikufià
| nachikufiana

adjectiu Relatiu o pertanyent al nachikufià masculí prehistòria Un dels quatre grups culturals importants del mesolític de l’Àfrica meridional
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nació</title>

Partició sil·làbica: na_ci_ó
Etimologia: del ll. natio, -ōnis ‘naixement; raça; nació’, der. de natus, -a, -um, participi de nasci ‘néixer’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení dret i ciències polítiques
  1. Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat.
  2. Organització política d’una comunitat amb identitat nacional.

■ nació

femení dret i ciències polítiques Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat Organització política d’una comunitat amb identitat nacional
Informació complementària
Traducció