Es mostren 88954 resultats

■ nebulosament

■ nebulosament

adverbi D’una manera nebulosa, no gens lúcida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nebulositat

■ nebulositat

femení Qualitat de nebulós meteorologia Estat d’emboirament, freqüència més o menys gran de la boira
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

necàtor


<title type="display">necàtor</title>

masculí zoologia Nematode de l’ordre dels estrongiloïdeus (Necator americanus), que habita a l’intestí prim humà i produeix anèmia. Les larves poden perforar la pell i passar a la sang i a l’intestí.

necàtor

masculí zoologia Nematode de l’ordre dels estrongiloïdeus Necator americanus , que habita a l’intestí prim humà i produeix anèmia Les larves poden perforar la pell i passar a la sang i a l’intestí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ necessari
| necessària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">necessari</title>

Etimologia: del ll. necessarius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. De què hom no pot passar-se, no pot prescindir. No tenir el diner necessari. És útil, però no necessari.
    2. el necessari Allò que és necessari per a viure.
  2. femení obsolet Comuna, latrina.
  3. adjectiu filosofia
    1. Dit d’allò que, realment o lògicament, no pot deixar d’ésser o d’esdevenir-se.
    2. ésser necessari usat absolutament Déu.

■ necessari
| necessària

adjectiu De què hom no pot passar-se, no pot prescindir No tenir el diner necessari És útil, però no necessari el necessari Allò que és necessari per a viure femení obsolet Comuna, latrina adjectiu filosofia Dit d’allò que, realment o lògicament, no pot deixar d’ésser o d’esdevenir-se ésser necessari usat absolutament Déu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ necessàriament

■ necessàriament

adverbi D’una manera necessària
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ necesser

■ necesser

masculí indumentària Estoig o bossa per a dur-hi els estris o els productes d’higiene personal o de cosmètica, especialment quan hom va de viatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ necessitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">necessitar</title>

Etimologia: del b. ll. necessitare, der. del ll. cl. necesse, ‘necessari, inevitable’, adj. neutre indeclinable, base també de necessarius i necessĭtas 1a font: 1653, DTo.
verb transitiu Tenir necessitat. No en podem prescindir: ho necessitem. Ara és quan el necessita més.

■ necessitar

verb transitiu Tenir necessitat No en podem prescindir ho necessitem Ara és quan el necessita més
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ necessitat1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">necessitat</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. necessĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Qualitat de necessari. La necessitat d’alimentar-se.
    2. Allò de què hom no pot passar-se, no pot prescindir. És una necessitat ineludible.
    3. psicologia i sociologia Allò que cal per al benestar físic, i que, si hom en manca, pot produir desequilibris interns, i també allò que cal per a l’adquisició de valors socioculturals necessaris en el comportament humà.
    4. de necessitat locució adverbial Necessàriament.
    5. de primera necessitat locució adjectiva Expressió aplicada a allò de què hom no pot prescindir. El pa és un article de primera necessitat.
    6. fer de la necessitat virtut Donar-se el mèrit de fer volenterosament allò que cal fer per força.
    7. necessitats nutritives alimentació, indústries alimentàries Conjunt de substàncies indispensables necessàries per al manteniment de l’organisme.
    8. tenir necessitat (d’algú o d’alguna cosa) Estar impossibilitat de prescindir-ne. Tenim necessitat de l’aire. Viu de renda: no té necessitat de treballar.
    1. Mancança d’una cosa important, especialment del necessari per a viure. Robava per necessitat.
    2. per extensió Situació en què hom necessita urgentment l’ajut d’un altre. Pots recórrer-hi en cas de necessitat.
    3. cridar necessitat Cridar socors.
    1. fer (algú) les seves necessitats Defecar o orinar.
    2. necessitat natural (o fisiològica) Urgència de defecar o d’orinar.
    3. tenir (o fer) una necessitat Tenir (o fer) una necessitat natural.
  4. economia Concepte que expressa tant l’estat psicològic de desig de satisfer una necessitat com els béns i els serveis que satisfan i que estimulen aquests desigs.
  5. filosofia Qualitat, estat o condició del que és necessari.



    6. Vegeu també:
    necessitat2

■ necessitat1

femení Qualitat de necessari La necessitat d’alimentar-se Allò de què hom no pot passar-se, no pot prescindir És una necessitat ineludible psicologia i sociologia Allò que cal per al benestar físic, i que, si hom en manca, pot produir desequilibris interns, i també allò que cal per a l’adquisició de valors socioculturals necessaris en el comportament humà de necessitat locució adverbial Necessàriament de primera necessitat locució adjectiva Expressió aplicada a allò de què hom no pot prescindir El pa és un article de primera necessitat fer de la necessitat virtut Donar-se el mèrit de fer…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ necessitat2
| necessitada

■ necessitat2
| necessitada

adjectiu Que necessita Està necessitat d’ajut adjectiu i masculí i femení especialment Que manca del necessari Vegeu també necessitat 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ necessitós
| necessitosa

■ necessitós
| necessitosa

adjectiu i masculí i femení necessitat 2
Traducció