Es mostren 88940 resultats

■ neutralitzador
| neutralitzadora

■ neutralitzador
| neutralitzadora

adjectiu Que neutralitza masculí alimentació, indústries alimentàries Additiu alimentari destinat a obtenir una neutralització
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ neutralitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">neutralitzar</title>

Partició sil·làbica: neu_tra_lit_zar
Etimologia: de neutral 1a font: 1888, DLab.
    verb transitiu
    1. Fer neutre.
    2. Destruir els efectes d’alguna cosa contraposant-li una acció contrària. Les idees no poden ésser neutralitzades sinó per idees.
  2. química
    1. Fer una reacció de neutralització.
    2. Portar una solució aquosa àcida o bàsica a pH neutre per addició de bases o àcids, respectivament.

■ neutralitzar

verb transitiu Fer neutre Destruir els efectes d’alguna cosa contraposant-li una acció contrària Les idees no poden ésser neutralitzades sinó per idees química Fer una reacció de neutralització Portar una solució aquosa àcida o bàsica a pH neutre per addició de bases o àcids, respectivament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ neutralment

■ neutralment

adverbi D’una manera neutral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ neutre
| neutra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">neutre</title>

Partició sil·làbica: neu_tre
Etimologia: del ll. neuter, -tra, -trum ‘ni l’un ni l’altre, neutre’, der. de uter ‘quin dels dos’ 1a font: s. XV, Cauliach
  1. adjectiu
    1. Dit d’allò que, de dues coses oposades que pot ésser, no és ni l’una ni l’altra.
    2. per extensió Que té un caràcter indefinit.
    3. per extensió Desproveït de tot matís afectiu o intencional. Parlava en to neutre.
  2. adjectiu biologia Asexuat.
  3. adjectiu botànica Dit de la flor estèril, mancada d’androceu i de gineceu.
  4. adjectiu electricitat Que no té càrrega elèctrica total, perquè la càrrega negativa es contraresta amb la positiva.
  5. adjectiu i masculí electrotècnia
    1. Dit del punt d’un sistema simètric que es troba a un potencial nul, i sovint unit a terra.
    2. especialment En un sistema polifàsic en estrella, dit del punt comú de l’estrella, o del conductor o del born corresponents.
  6. adjectiu gramàtica
    1. Relatiu o pertanyent al gènere neutre.
    2. gènere neutre Classe de la categoria gramatical gènere en les llengües que en tenen més de dos (masculí i femení) i en oposició a aquests.
    3. vocal neutra Vocal central, laxa, d’obertura mitjana, que es representa per [ə]; en català oriental correspon a les grafies a i e en posició àtona i, a més a més, a moltes e tòniques de la major part del balear.
  7. adjectiu magnetisme Dit de la substància ferromagnètica que no posseeix cap imantació o que ha estat desimantada artificialment.
  8. adjectiu química
    1. Que no és ni àcid ni bàsic.
    2. Dit especialment de les solucions aquoses que contenen els ions H+ i OH- en quantitats idèntiques.
    3. Dit de les sals que en solució no presenten reaccions d’hidròlisi àcida ni bàsica.

■ neutre
| neutra

adjectiu Dit d’allò que, de dues coses oposades que pot ésser, no és ni l’una ni l’altra per extensió Que té un caràcter indefinit per extensió Desproveït de tot matís afectiu o intencional Parlava en to neutre adjectiu biologia Asexuat adjectiu botànica Dit de la flor estèril, mancada d’androceu i de gineceu adjectiu electricitat Que no té càrrega elèctrica total, perquè la càrrega negativa es contraresta amb la positiva adjectiu i masculí electrotècnia Dit del punt d’un sistema simètric que es troba a un potencial nul, i sovint unit a terra especialment En un sistema polifàsic en estrella,…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ neutrí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">neutrí</title>

Partició sil·làbica: neu_trí
Etimologia: de neutrino
masculí [símbol ni] partícules elementals Tipus de partícula fonamental, constituït per tres espècies pertanyents al grup dels leptons i que tenen càrrega elèctrica nul·la, massa en repòs nul·la o molt petita, i spin 1/2.

■ neutrí

masculí símbol ni partícules elementals Tipus de partícula fonamental, constituït per tres espècies pertanyents al grup dels leptons i que tenen càrrega elèctrica nulla, massa en repòs nulla o molt petita, i spin 1/2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

neutrínic
| neutrínica

neutrínic
| neutrínica

adjectiu partícules elementals Relatiu o pertanyent al neutrí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ neutrino

■ neutrino

masculí partícules elementals Neutrí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ neutró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">neutró</title>

Partició sil·làbica: neu_tró
Etimologia: de l’angl. neutron, creat pel físic angl. Ernest Rutherford (1871-1937), de neutr(al) i (electr)on
masculí [símbol n] partícules elementals Partícula fonamental, del grup dels hadrons, de càrrega elèctrica nul·la, massa molt similar a la del protó, i spin 1/2.

■ neutró

masculí símbol n partícules elementals Partícula fonamental, del grup dels hadrons, de càrrega elèctrica nulla, massa molt similar a la del protó, i spin 1/2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

neutrodí

neutrodí

masculí radiotècnia Amplificador proveït d’un circuit de neutralització
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ neutròfil
| neutròfila


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">neutròfil</title>

Partició sil·làbica: neu_trò_fil
    adjectiu histologia
  1. Dit de les estructures dels teixits que es tenyeixen preferentment amb colorants neutres.
  2. Dit del leucòcit que presenta granulacions citoplasmàtiques que són tenyides tant pels colorants àcids com pels bàsics.

■ neutròfil
| neutròfila

adjectiu histologia Dit de les estructures dels teixits que es tenyeixen preferentment amb colorants neutres Dit del leucòcit que presenta granulacions citoplasmàtiques que són tenyides tant pels colorants àcids com pels bàsics
Traducció