Es mostren 88940 resultats

noio


<title type="display">noio</title>

Accessory
Partició sil·làbica: no_io
Body
    masculí metal·lúrgia
  1. Part d’un motlle que permet obtenir les cavitats d’una peça emmotllada.
  2. caixa de noios Caixa de fusta, metall o resina sintètica, generalment desmuntable, que hom utilitza per a fabricar noios.

noio

nolanàcies


<title type="display">nolanàcies</title>

Accessory
Partició sil·làbica: no_la_nà_ci_es
Body
    femení botànica
  1. plural Família de tubiflores, integrada per herbes o mates amb fulles alternes i flors pentàmeres.
  2. singular Planta de la família de les nolanàcies.

nolanàcies

noli


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">noli</title>

Accessory
Etimologia: del ll. naulum, i aquest, del gr. naûlon, íd., alterat en *naulium potser per influx d’un *nauliare, der. de naulum, d’on l’ant. noliar 1a font: 1394
Body
    masculí
  1. comerç i mercat i dret marítim Preu estipulat per a un transport de mercaderies per la mar.
  2. nàutica Preu estipulat per al lloguer d’una embarcació o d’una part d’embarcació.

noli

noli me tàngere

noli me tàngere

Traducció

nolició

nolició

noliejador
| noliejadora

noliejador
| noliejadora

noliejament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">noliejament</title>

Accessory
Partició sil·làbica: no_li_e_ja_ment
Etimologia: de noliejar 1a font: 1343
Body
    masculí dret mercantil
  1. Acció de noliejar.
    1. Contracte mercantil de dret marítim pel qual el propietari d’una nau o el seu representant legal la lloga totalment o en part per al transport de càrrega.
    2. impròpiament Contracte de passatge.

noliejament

noliejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">noliejar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: no_li_e_jar
Etimologia: de noli 1a font: 1272, CTort.
Body
    verb transitiu
  1. dret marítim Concertar un contracte de transport marítim de mercaderies, especialment mitjançant una pòlissa.
  2. per extensió Llogar un vehicle de transport per a mercaderies o persones. Noliejar un avió, un autocar, una embarcació.

noliejar

nòlit

nòlit

nom


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nom</title>

Accessory
Etimologia: del ll. nōmen, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
Body
    masculí
    1. Mot o grup de mots que representa una persona, un animal o una cosa en particular o com a pertanyent a una determinada categoria. El nom no fa la cosa. Cada cosa té el seu nom. Amerigo Vespucci donà el seu nom a Amèrica. No sé trobar cap nom que ho designi amb precisió. Per què heu posat al gos un nom de persona? Aquests minerals tenen un nom específic.
    2. gramàtica Categoria gramatical susceptible de flexionar en gènere i nombre, que sol anar acompanyada per determinants o adjectius i que fa les funcions de subjecte, atribut o complement.
    3. gramàtica En gramàtica tradicional, terme que designa globalment les parts de l’oració anomenades substantiu i adjectiu, que expressen, respectivament, els éssers i llurs qualitats o determinacions.
    4. lingüística Mot amb què una persona és coneguda o designada. Nom personal, de pila o de fonts. Nom de religió.
    5. conèixer (algú) de nom Haver-ne sentit a parlar, però no haver-lo vist encara mai.
    6. en nom de locució prepositiva Per encàrrec o en representació d’algú, en consideració d’algú o d’alguna cosa, invocant l’auxili, la protecció, etc., d’algú. Vinc a demanar-li-ho en nom del president. T’ho demano en nom de la nostra vella amistat. En nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
    7. en nom de Déu (o del cel, o de tots els sants, etc.) Expressió amb què hom reforça una demanda, una súplica.
    8. haver nom antigament Dir-se, anomenar-se.
    9. nom científic biologia Nom llatí d’un taxó establert segons les normes de la nomenclatura biològica.
    10. nom de guerra Pseudònim o sobrenom amb què és coneguda una persona en el seu camp d’activitats literàries, artístiques, etc.
    11. nom utilitzable biologia Nom llatí d’un taxó que pot ésser emprat en nomenclatura biològica perquè respon a les regles establertes.
    12. nom vàlid biologia Nom utilitzable que s’ajusta millor als criteris taxonòmics.
    13. nom vulgar biologia Nom popular que hom dona a un gènere o a una espècie amb la llengua del lloc on es troba.
    14. no tenir nom (alguna cosa) Ésser tan indignant, que hom no troba cap nom adequat per a designar-la com mereix.
  1. per extensió Fama, reputació. De mica en mica s’ha fet un nom.
  2. per extensió Denominació, qualificació. Darius meresqué el nom de gran.

nom