Es mostren 88939 resultats

notonèctids


<title type="display">notonèctids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, que inclou espècies aquàtiques que neden amb la boca cap amunt.
  2. singular Insecte de la família dels notonèctids.

notonèctids

masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, que inclou espècies aquàtiques que neden amb la boca cap amunt singular Insecte de la família dels notonèctids
Gran Diccionari de la llengua catalana

notopelàgic
| notopelàgica


<title type="display">notopelàgic</title>

    adjectiu biogeografia
  1. Relatiu o pertanyent a la regió notopelàgica.
  2. regió notopelàgica Regió zoogeogràfica compresa entre les mars australs i el tròpic de Capricorn.

notopelàgic
| notopelàgica

adjectiu biogeografia Relatiu o pertanyent a la regió notopelàgica regió notopelàgica Regió zoogeogràfica compresa entre les mars australs i el tròpic de Capricorn
Gran Diccionari de la llengua catalana

notopodi

notopodi

masculí zoologia Branca o parapodi dorsal del segment d’un anèllid poliquet
Gran Diccionari de la llengua catalana

notòpters


<title type="display">notòpters</title>

    masculí entomologia
  1. plural Ordre d’insectes pterigots, d’ulls reduïts, amb antenes filiformes, lucífugs i nocturns i que es nodreixen de detritus.
  2. singular Insecte de l’ordre dels notòpters.

notòpters

masculí entomologia plural Ordre d’insectes pterigots, d’ulls reduïts, amb antenes filiformes, lucífugs i nocturns i que es nodreixen de detritus singular Insecte de l’ordre dels notòpters
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notori
| notòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">notori</title>

Etimologia: del ll. notorius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    adjectiu
  1. Públicament conegut o sabut. És un fet notori. És notori que...
  2. Remarcable. Un artista de fama notòria. L’assistència de públic al concert ha estat notòria.

■ notori
| notòria

adjectiu Públicament conegut o sabut És un fet notori És notori que Remarcable Un artista de fama notòria L’assistència de públic al concert ha estat notòria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notòriament

■ notòriament

adverbi D’una manera notòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notorietat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">notorietat</title>

Partició sil·làbica: no_to_ri_e_tat
Etimologia: del b. ll. notorietas, -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Qualitat de notori.
  2. acte de notorietat dret Instrument notarial que, tramitat a manera d’expedient, té per finalitat la comprovació i la fixació de fets evidents, sobre els quals es poden fonamentar i declarar drets o qualitats amb transcendència jurídica.

■ notorietat

femení Qualitat de notori acte de notorietat dret Instrument notarial que, tramitat a manera d’expedient, té per finalitat la comprovació i la fixació de fets evidents, sobre els quals es poden fonamentar i declarar drets o qualitats amb transcendència jurídica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

notornis

notornis

masculí ornitologia Tacaé
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ notosaures


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">notosaures</title>

Partició sil·làbica: no_to_sau_res
    masculí paleontologia i zoologia
  1. plural Subordre de rèptils sauropterigis de vida marina i ictiòfags, amb el cos allargat i quatre potes palmades, que visqueren al triàsic.
  2. singular Rèptil del subordre dels notosaures.

■ notosaures

masculí paleontologia i zoologia plural Subordre de rèptils sauropterigis de vida marina i ictiòfags, amb el cos allargat i quatre potes palmades, que visqueren al triàsic singular Rèptil del subordre dels notosaures
Gran Diccionari de la llengua catalana

notostracis


<title type="display">notostracis</title>

    masculí zoologia
  1. plural Ordre de crustacis de la subclasse dels branquiòpodes, amb la part toràcica amagada sota un escut dorsal immòbil, ulls sèssils i composts i que habiten en aigües dolces.
  2. singular Crustaci de l’ordre dels notostracis.

notostracis

masculí zoologia plural Ordre de crustacis de la subclasse dels branquiòpodes, amb la part toràcica amagada sota un escut dorsal immòbil, ulls sèssils i composts i que habiten en aigües dolces singular Crustaci de l’ordre dels notostracis