Es mostren 88939 resultats

obèlion


<title type="display">obèlion</title>

Partició sil·làbica: o_bè_li_on
masculí antropologia física Punt craniomètric de la sutura sagital, en la intersecció amb la línia transversal que uneix els dos forats parietals.

obèlion

masculí antropologia física Punt craniomètric de la sutura sagital, en la intersecció amb la línia transversal que uneix els dos forats parietals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obelisc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obelisc</title>

Etimologia: del ll. obeliscus, i aquest, del gr. obelískos, íd., dimin. de obelós ‘ast de rostir’ 1a font: 1803, DEst.
masculí art i història Monument religiós i reial, de base quadrangular, acabat en punta i fet de diferents blocs de pedra o, molt més sovint, monolític, propi de l’Egipte faraònic.

■ obelisc

masculí art i història Monument religiós i reial, de base quadrangular, acabat en punta i fet de diferents blocs de pedra o, molt més sovint, monolític, propi de l’Egipte faraònic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obenc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obenc</title>

Etimologia: del fr. ant. hobent o hobenc, i aquest, de l’escandinau ant. höfudbendur, pl. de höfudbenda, íd., comp. de höfud ‘cap’ i benda ‘corda’ 1a font: 1839, DLab.
masculí construcció naval Cadascun dels caps, filferros o, modernament, cables d’acer que, fixats a la part superior d’un pal mascle i a la murada o, antigament, a una cofa, fan que el pal pugui suportar els esforços laterals a què és sotmès i resti dret.

■ obenc

masculí construcció naval Cadascun dels caps, filferros o, modernament, cables d’acer que, fixats a la part superior d’un pal mascle i a la murada o, antigament, a una cofa, fan que el pal pugui suportar els esforços laterals a què és sotmès i resti dret
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obencadura

■ obencadura

femení construcció naval Conjunt dels obencs d’un pal o d’una embarcació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obenquell

■ obenquell

masculí construcció naval Cadascun dels caps o dels cables d’acer que fixen un masteler
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obert
| oberta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obert</title>

Etimologia: de obrir 1a font: 1296
    adjectiu
    1. Que ha sofert obertura.
    2. Que permet el pas.
    3. Ample, espaiós. Espai obert. A camp obert.
    4. Sense protecció, sense defenses, sense muralles. Ciutat oberta.
    5. Dit d’un grup, una assemblea, etc., en què no hi ha limitació de participació.
    6. En comunicació directa amb l’aire exterior. Un pati obert. A cel obert.
    7. Accessible, utilitzable, lliure. Carretera oberta al trànsit. Exposició oberta al públic.
    8. usat absolutament En una botiga, una oficina, etc., indicació que hom està en disposició d’atendre el públic.
    9. electricitat Dit del circuit o de l’element de circuit que presenta discontinuïtat i, per tant, no permet el pas del corrent elèctric.
    10. fonètica, fonologia Dit del fonema que es realitza, articulatòriament, mitjançant una separació intermaxil·lar o linguopalatal relativament gran respecte a altres fonemes considerats neutres o tancats.
    11. heràldica Dit del castell, la torre o el palau per les obertures (portes i finestres) del qual es veu el camper o l’esmalt de la peça que està carregant.
    12. heràldica Dit de la magrana amb un tall vertical mostrant els grans.
    13. heràldica Dit de les ales d’un ocell quan estan separades del cos.
    14. topologia En un espai mètric E, dit del conjunt C tal, que donat un punt qualsevol a de C existeix una distància d tal, que tots els punts de E situats a una distància del punt a inferior a d pertanyen al conjunt C.
    15. en obert telecomunicacions i tecnologia Dit de la transmissió d’informació que no està codificada i a la qual pot accedir qualsevol usuari per mitjà d’un sistema de telecomunicacions.Retransmissió en directe i en obert. Diccionari en línia i en obert..
  2. figuradament
    1. Manifest, declarat, descobert. Entre ells hi havia una guerra oberta.
    2. Ample, no estricte. Una moral oberta.
    3. Receptiu, no excloent. Un esperit obert. És d’idees obertes.
    4. Comunicatiu, franc. Un caràcter obert. Una gent molt oberta.

■ obert
| oberta

adjectiu Que ha sofert obertura Que permet el pas Ample, espaiós Espai obert A camp obert Sense protecció, sense defenses, sense muralles Ciutat oberta Dit d’un grup, una assemblea, etc, en què no hi ha limitació de participació En comunicació directa amb l’aire exterior Un pati obert A cel obert Accessible, utilitzable, lliure Carretera oberta al trànsit Exposició oberta al públic usat absolutament En una botiga, una oficina, etc, indicació que hom està en disposició d’atendre el públic electricitat Dit del circuit o de l’element de circuit que presenta discontinuïtat i, per tant, no permet…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oberta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oberta</title>

    femení
    1. Acció de fer una incisió longitudinal en un embolcall, d’eixamplar l’escletxa que deixen entre elles dues posts;
    2. l’efecte.
  2. construcció naval Obertura al mig de la coberta d’una barca, limitada lateralment pels corredors i a popa pel senó, que és travessada pel banc d’arborar i pel banc on s’asseuen els pescadors.

■ oberta

femení Acció de fer una incisió longitudinal en un embolcall, d’eixamplar l’escletxa que deixen entre elles dues posts l’efecte construcció naval Obertura al mig de la coberta d’una barca, limitada lateralment pels corredors i a popa pel senó, que és travessada pel banc d’arborar i pel banc on s’asseuen els pescadors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obertenc
| obertenca


<title type="display">obertenc</title>

adjectiu i masculí i femení història Dit dels descendents del comte Obert I, pel fet de governar, en nom de l’emperador, un territori que rebé el nom de marca Obertenca.

obertenc
| obertenca

adjectiu i masculí i femení història Dit dels descendents del comte Obert I, pel fet de governar, en nom de l’emperador, un territori que rebé el nom de marca Obertenca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obertura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obertura</title>

Etimologia: del ll. apertura, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Acció d’obrir o d’obrir-se;
    2. l’efecte. L’obertura d’un canal de comunicació. L’obertura d’una sessió.
    3. obertura dels tribunals dret processal Acte d’inaugurar les tasques de l’any judicial.
    4. obertura de testament dret civil Acte d’obrir el testament i de llegir-lo davant el jutge, el notari i els testimonis.
    5. sessió d’obertura Acte inaugural d’un curs, d’un congrés, etc.
  2. arquitectura i construcció Buit en una paret, en una construcció, per donar pas o fer entrar claror.
  3. botànica Porus germinatiu de l’exina dels grans de pol·len.
  4. fonètica, fonologia Tret articulatori que es refereix a la distància intermaxil·lar o linguopalatal i que generalment s’empra com a característica rellevant per a qualificar els fonemes d’una llengua segons llur mode d’articulació.
  5. geometria Grau de divergència dels costats d’un angle, d’un compàs, etc.
  6. història del dret català Als segles XI, XII i XIII, fet de tornar el feu en poder del senyor alodiari.
  7. jocs d’entreteniment Primera fase de les partides d’escacs, durant la qual els jugadors mobilitzen les peces tot plantejant el desenvolupament de la partida.
  8. música Peça musical breu per a orquestra, que fa d’introducció a una obra més extensa, generalment vocal.
  9. òptica Magnitud que mesura la dimensió dels feixos de llum que, procedents de l’objecte, penetren en un instrument òptic.
  10. ciències polítiques Acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics. Finalment, el govern va anunciar un règim d’obertura.
  11. obertura de crèdit economia i dret mercantil Acció d’obrir un crèdit.
  12. obertura d’un circuit electricitat Interrupció d’un circuit elèctric pel qual circula un determinat corrent elèctric.

■ obertura

femení Acció d’obrir o d’obrir-se l’efecte L’obertura d’un canal de comunicació L’obertura d’una sessió obertura dels tribunals dret processal Acte d’inaugurar les tasques de l’any judicial obertura de testament dret civil Acte d’obrir el testament i de llegir-lo davant el jutge, el notari i els testimonis sessió d’obertura Acte inaugural d’un curs, d’un congrés, etc arquitectura i construcció Buit en una paret, en una construcció, per donar pas o fer entrar claror botànica Porus germinatiu de l’exina dels grans de pollen fonètica, fonologia Tret articulatori que es refereix a la distància…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oberturisme

■ oberturisme

masculí Tendència ideològica, política, etc, favorable a l’obertura
Traducció