Es mostren 88954 resultats

■ objectivament

■ objectivament

adverbi D’una manera objectiva, quant a l’objecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objectivar

■ objectivar

verb transitiu Fer objectiu, fer que alguna cosa assumeixi el caràcter d’objecte Heu d’objectivar aquest afer no us deixeu endur pels sentiments
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objectivisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">objectivisme</title>

Etimologia: de objectiu
    masculí
  1. filosofia Doctrina filosòfica segons la qual la realitat externa, els valors, etc., tenen una validesa objectiva i universal, independent del subjecte.
  2. estètica Teoria estètica que dona la predominança a l’objectiu sobre el subjectiu.

■ objectivisme

masculí filosofia Doctrina filosòfica segons la qual la realitat externa, els valors, etc, tenen una validesa objectiva i universal, independent del subjecte estètica Teoria estètica que dona la predominança a l’objectiu sobre el subjectiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objectivista

■ objectivista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’objectivisme masculí i femení Partidari de l’objectivisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objectivitat

■ objectivitat

femení Qualitat d’objectiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objector
| objectora

■ objector
| objectora

masculí i femení Persona que objecta objector de consciència Persona que practica l’objecció de consciència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objurgació

■ objurgació

femení Acció d’objurgar o reprendre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objurgar

■ objurgar

verb transitiu Reprendre severament, renyar fortament, especialment per dissuadir algú de dir o de fer alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oblació</title>

Partició sil·làbica: o_bla_ci_ó
Etimologia: del ll. oblatio, -ōnis, íd., der. de oblatus, participi irregular de offerre 1a font: s. XII, Hom.
    femení litúrgia
  1. Acció d’oferir quelcom a Déu, especialment el pa i el vi de l’eucaristia.
  2. per extensió Ofrenes espontànies dels fidels durant la missa o en ocasió d’altres sagraments, com a acte de culte i de devoció.
  3. Acte o ritu per mitjà del qual una persona és consagrada a Déu com a oblat.

■ oblació

femení litúrgia Acció d’oferir quelcom a Déu, especialment el pa i el vi de l’eucaristia per extensió Ofrenes espontànies dels fidels durant la missa o en ocasió d’altres sagraments, com a acte de culte i de devoció Acte o ritu per mitjà del qual una persona és consagrada a Déu com a oblat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblada1

■ oblada1

femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids Oblada melanura , de cos alt i comprimit, nedador actiu i que s’alimenta d’invertebrats planctònics Vegeu també oblada 2
Traducció