Es mostren 88954 resultats

■ obvi
| òbvia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obvi</title>

Etimologia: del ll. obvius, -a, -um ‘que surt al pas; evident’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que és davant dels ulls, que es presenta de cara.
  2. figuradament Que és fàcil de veure o de comprendre, evident. L’explicació és òbvia.

■ obvi
| òbvia

adjectiu Que és davant dels ulls, que es presenta de cara figuradament Que és fàcil de veure o de comprendre, evident L’explicació és òbvia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ òbviament

■ òbviament

adverbi D’una manera òbvia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obviar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obviar</title>

Partició sil·làbica: ob_vi_ar
Etimologia: del ll. obviare ‘sortir al pas; prevenir’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb
  1. intransitiu Posar obstacle, oposar-se, a un efecte que hom tem. Per obviar a aquest perill, a aquests inconvenients, partiren.
  2. transitiu Evitar, defugir. No podem obviar les dificultats.

■ obviar

verb intransitiu Posar obstacle, oposar-se, a un efecte que hom tem Per obviar a aquest perill, a aquests inconvenients, partiren transitiu Evitar, defugir No podem obviar les dificultats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obvietat

■ obvietat

femení Qualitat d’obvi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

OC

OC

símbol cronologia octubre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oc1

■ oc1

masculí dialectal Oca mascle Vegeu també oc 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oc2

■ oc2

adverbi Partícula afirmativa de l’antic provençal, d’on procedeixen l’expressió llengua d’oc i les veus occità , llenguadocià , etc, i topònims com Occitània i Llenguadoc llengua d’oc lingüística Occità Vegeu també oc 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oca</title>

Etimologia: del ll. vg. auca, íd., der. de avis ‘ocell’, substitut del ll. anser ‘oca’ (v. auca) 1a font: 1045
    femení
    1. ornitologia Nom donat a diverses espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, més petits que els cignes, però més grossos i amb el coll més llarg que els ànecs, herbívors, gregaris i més terrestres que nedadors. Cal destacar-ne l’oca vulgar (A. anser) i l’oca salvatge (A. fabalis).
    2. sempre han tingut bec, les oques Sempre ha passat el mateix.
  2. joc de l’oca jocs d’entreteniment Joc de taula que hom juga amb daus sobre un cartó o una fusta on hi ha dibuixades, formant una espiral, seixanta-tres cases numerades.

■ oca

femení ornitologia Nom donat a diverses espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta , de la família dels anàtids, més petits que els cignes, però més grossos i amb el coll més llarg que els ànecs, herbívors, gregaris i més terrestres que nedadors Cal destacar-ne l’ oca vulgar A anser i l’ oca salvatge A fabalis sempre han tingut bec, les oques Sempre ha passat el mateix joc de l’oca jocs d’entreteniment Joc de taula que hom juga amb daus sobre un cartó o una fusta on hi ha dibuixades, formant una espiral, seixanta-tres cases numerades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocapi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocapi</title>

Etimologia: del bantú okapi, íd.
masculí zoologia Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels giràfids (Okapia johnstoni), amb el dors marcadament descendent, el coll robust, les potes llargues, herbívor i de costums nocturns.

■ ocapi

masculí zoologia Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels giràfids Okapia johnstoni , amb el dors marcadament descendent, el coll robust, les potes llargues, herbívor i de costums nocturns
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocarina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocarina</title>

Etimologia: de l’it. dial. de l’Emília ucarénna, dimin. de oca, ideat pel seu inventor G. Donati di Budrio el 1867, per l’embocadura semblant a una oca o per la semblança amb els flabiols dels oquers
femení música Instrument musical popular, generalment de terra cuita, en forma d’ocell, d’ou o de patata, amb un forat per a la boca i uns quants, situats tot al llarg del seu cos, per als dits.

■ ocarina

femení música Instrument musical popular, generalment de terra cuita, en forma d’ocell, d’ou o de patata, amb un forat per a la boca i uns quants, situats tot al llarg del seu cos, per als dits
Traducció