Es mostren 88939 resultats

■ ocasionalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocasionalisme</title>

Partició sil·làbica: o_ca_si_o_na_lis_me
Etimologia: de ocasional
masculí filosofia Doctrina filosòfica, d’arrel cartesiana, que cerca de resoldre el problema de la relació entre la substància pensant i l’extensa, tot postulant la intervenció de Déu per produir un moviment en el cos o en l’ànima cada vegada que en aquell o en aquesta se’n produeix un altre de corresponent.

■ ocasionalisme

masculí filosofia Doctrina filosòfica, d’arrel cartesiana, que cerca de resoldre el problema de la relació entre la substància pensant i l’extensa, tot postulant la intervenció de Déu per produir un moviment en el cos o en l’ànima cada vegada que en aquell o en aquesta se’n produeix un altre de corresponent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocasionalista

■ ocasionalista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ocasionalisme masculí i femení Seguidor de l’ocasionalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocasionalment

■ ocasionalment

adverbi Per ocasió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocasionar

■ ocasionar

verb transitiu Ésser ocasió d’una cosa causar, produir Aquella solució ocasionà grans mals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocater
| ocatera

■ ocater
| ocatera

masculí i femení Persona que guarda oques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ occamisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">occamisme</title>

masculí filosofia Corrent filosòfic, que derivà de Guillem d’Occam, del qual prengué el nom, preocupat per protegir el Déu cristià de tota racionalització humana, necessàriament impotent, i per conrear amb independència una lògica nominalista i un experimentalisme cosmològic.

■ occamisme

masculí filosofia Corrent filosòfic, que derivà de Guillem d’Occam, del qual prengué el nom, preocupat per protegir el Déu cristià de tota racionalització humana, necessàriament impotent, i per conrear amb independència una lògica nominalista i un experimentalisme cosmològic
Gran Diccionari de la llengua catalana

occamista

occamista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’occamisme masculí i femení Seguidor de l’occamisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ occident


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">occident</title>

Etimologia: del ll. occĭdens, -ntis, participi pres. de occidĕre ‘pondre’s un astre’ 1a font: 1399, Metge
    masculí
    1. Punt de l’horitzó per on es pon el sol, ponent.
    2. Part de la Terra que mira a ponent (oposat a orient).
  2. Regions o territoris occidentals.

■ occident

masculí Punt de l’horitzó per on es pon el sol, ponent Part de la Terra que mira a ponent oposat a orient Regions o territoris occidentals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ occidental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">occidental</title>

Etimologia: del ll. occidentalis, íd. 1a font: s. XIV
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’occident. Les cultures occidentals.
    2. Situat a l’occident. Les regions occidentals de Catalunya.
  2. masculí i femení Habitant d’una regió d’occident.
  3. adjectiu cristianisme Dit de l’Església romana i de cadascuna de les seves diverses litúrgies.
  4. adjectiu ciències polítiques Dit de la part d’Europa situada a l’oest dels confins politicoideològics del que era anomenat teló d’acer.
  5. bloc occidental ciències militars Conjunt de potències adherides a l’OTAN (oposades a les que constituïen el Pacte de Varsòvia).
  6. civilització occidental història Civilització que, històricament, irradia des d’Europa i té com a fonamentació la cultura romanogermànica.

■ occidental

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’occident Les cultures occidentals Situat a l’occident Les regions occidentals de Catalunya masculí i femení Habitant d’una regió d’occident adjectiu cristianisme Dit de l’Església romana i de cadascuna de les seves diverses litúrgies adjectiu ciències polítiques Dit de la part d’Europa situada a l’oest dels confins politicoideològics del que era anomenat teló d’acer bloc occidental ciències militars Conjunt de potències adherides a l’OTAN oposades a les que constituïen el Pacte de Varsòvia civilització occidental història Civilització que, històricament,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

occidentalisme


<title type="display">occidentalisme</title>

Etimologia: de occidental
    masculí
  1. Afecció per la vida i la cultura dels pobles occidentals.
  2. història Moviment reformador rus que es desenvolupà en temps del tsar Nicolau I de Rússia.

occidentalisme

masculí Afecció per la vida i la cultura dels pobles occidentals història Moviment reformador rus que es desenvolupà en temps del tsar Nicolau I de Rússia
Traducció