Es mostren 88954 resultats

■ occipital


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">occipital</title>

Etimologia: de occípit 1a font: 1803, DEst.
    anatomia animal
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’occípit.
  2. masculí Os pla, de forma romboidal, el més dorsal i més caudal del crani, que presenta un gran forat que comunica la cavitat craniana amb el conducte raquidi.

■ occipital

anatomia animal adjectiu Relatiu o pertanyent a l’occípit masculí Os pla, de forma romboidal, el més dorsal i més caudal del crani, que presenta un gran forat que comunica la cavitat craniana amb el conducte raquidi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ occipito-

■ occipito-

Forma prefixada que denota relació o connexió amb l’occipital Ex occipitofrontal, occipitoparietal
Gran Diccionari de la llengua catalana

occipitoparietal

occipitoparietal

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent als ossos i a les regions occipitals i parietals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ occir

■ occir

verb transitiu Matar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ occisió

■ occisió

femení Acció d’occir Mort violenta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ occità
| occitana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">occità</title>

  1. adjectiu i masculí i femení D’Occitània (país de l’O d’Europa), dels occitans (poble) o de l’occità (llengua).
  2. masculí i femení història Individu de raça bàsicament indoeuropea establert al territori del País d’Oc.
  3. masculí lingüística Llengua romànica, anomenada també llengua d’oc, pertanyent a l’agrupament lingüístic gal·loromànic, pròpia d’Occitània.

■ occità
| occitana

adjectiu i masculí i femení D’Occitània país de l’O d’Europa, dels occitans poble o de l’occità llengua masculí i femení història Individu de raça bàsicament indoeuropea establert al territori del País d’Oc masculí lingüística Llengua romànica, anomenada també llengua d’oc , pertanyent a l’agrupament lingüístic galloromànic, pròpia d’Occitània
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ occitànic
| occitànica

■ occitànic
| occitànica

adjectiu Relatiu o pertanyent a Occitània o als occitans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ occitanisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">occitanisme</title>

    masculí
  1. història Moviment polític i sociocultural desenvolupat a Occitània, que tendeix a la recuperació de la personalitat nacional, de la llengua, de les institucions i de les fonts de poder occitanes.
  2. lingüística Element lingüístic de l’occità passat a un altre idioma.

■ occitanisme

masculí història Moviment polític i sociocultural desenvolupat a Occitània, que tendeix a la recuperació de la personalitat nacional, de la llengua, de les institucions i de les fonts de poder occitanes lingüística Element lingüístic de l’occità passat a un altre idioma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ occitanista

■ occitanista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’occitanisme masculí i femení Estudiós de la llengua i la cultura occitanes Adepte de l’occitanisme com a ideologia política
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

occitanització

occitanització

femení Acció d’occitanitzar o d’occitanitzar-se l’efecte
Traducció