Es mostren 88939 resultats

■ oclusió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oclusió</title>

Partició sil·làbica: o_clu_si_ó
Etimologia: del ll. occlusio, -ōnis, íd. 1a font: 1909
    femení
    1. Acció d’ocloure;
    2. l’efecte.
  2. fisiologia animal i patologia
    1. Tancament de les vores d’una obertura natural, com la dels llavis o la de les parpelles.
    2. Obliteració.
    3. oclusió intestinal ili 2.
  3. fonètica, fonologia Tret articulatori que consisteix en una interrupció completa del corrent fònic en un punt qualsevol de les cavitats supraglòtiques i fins i tot infraglòtiques, en algunes llengües.
  4. metal·lúrgia i química física
    1. Bombolla oclusa, bufat.
    2. Fenomen consistent en la dissolució de gasos en metalls que origina composts intersticials.
    3. química analítica Inclusió d’anions o cations estranys en el si d’un precipitat a causa del creixement massa ràpid d’aquest.
  5. meteorologia Mecanisme d’elevació d’aire calent que s’esdevé en un cicló.

■ oclusió

femení Acció d’ocloure l’efecte fisiologia animal i patologia Tancament de les vores d’una obertura natural, com la dels llavis o la de les parpelles Obliteració oclusió intestinal ili 2 fonètica, fonologia Tret articulatori que consisteix en una interrupció completa del corrent fònic en un punt qualsevol de les cavitats supraglòtiques i fins i tot infraglòtiques, en algunes llengües metallúrgia i química física Bombolla oclusa, bufat Fenomen consistent en la dissolució de gasos en metalls que origina composts intersticials química analítica Inclusió d’anions o cations estranys en el si d’un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oclusiu
| oclusiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oclusiu</title>

Partició sil·làbica: o_clu_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. occlusus, -a, -um, participi de occludĕre ‘tancar’
  1. adjectiu Que produeix oclusió.
  2. adjectiu Que és produït per oclusió.
  3. adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit del fonema que es caracteritza, articulatòriament, per una interrupció completa del corrent fònic: [p, b, t, d, k, g].

■ oclusiu
| oclusiva

adjectiu Que produeix oclusió adjectiu Que és produït per oclusió adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit del fonema que es caracteritza, articulatòriament, per una interrupció completa del corrent fònic p, b, t, d, k, g
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocnàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocnàcies</title>

Partició sil·làbica: oc_nà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de gutiferals que comprèn plantes llenyoses de fulles simples, flors pentàmeres i fruits varis. Cal destacar-ne l’azobé (Lophira sp).
  2. singular Planta de la família de les ocnàcies.

■ ocnàcies

femení botànica plural Família de gutiferals que comprèn plantes llenyoses de fulles simples, flors pentàmeres i fruits varis Cal destacar-ne l’azobé Lophira sp singular Planta de la família de les ocnàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocórrer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocórrer</title>

Etimologia: del ll. occurrĕre ‘anar a l’encontre’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb intransitiu
  1. Esdevenir-se, succeir. En aquella casa va ocórrer una desgràcia.
  2. litúrgia Escaure’s en un mateix dia dues festes.
  3. Venir al pensament. De sobte, li ocorregué una solució.
  4. Ésser present en una substància, una solució, etc. La fibra ocorre en els teixits animals.

■ ocórrer

verb intransitiu Esdevenir-se, succeir En aquella casa va ocórrer una desgràcia litúrgia Escaure’s en un mateix dia dues festes Venir al pensament De sobte, li ocorregué una solució Ésser present en una substància, una solució, etc La fibra ocorre en els teixits animals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ocotònids


<title type="display">ocotònids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de mamífers de l’ordre dels lagomorfs, amb les orelles curtes, amples i arrodonides, cua molt curta i extremitats posteriors i anteriors gairebé iguals.
  2. singular Mamífer de la família dels ocotònids.

ocotònids

masculí zoologia plural Família de mamífers de l’ordre dels lagomorfs, amb les orelles curtes, amples i arrodonides, cua molt curta i extremitats posteriors i anteriors gairebé iguals singular Mamífer de la família dels ocotònids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocraci
| ocràcia

■ ocraci
| ocràcia

adjectiu Del color de l’ocre ocrós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocre</title>

Etimologia: del fr. ocre, del ll. ochra, i aquest, del gr. ṓkhra, íd., der. de ōkhrós ‘groc’ 1a font: s. XV, Cauliach
  1. masculí mineralogia, química inorgànica i colorants Nom genèric d’un cert nombre de materials terrosos, pulverulents, emprats com a pigments.
  2. adjectiu D’un color terrós, rogenc o groguenc.

■ ocre

masculí mineralogia , química inorgànica i colorants Nom genèric d’un cert nombre de materials terrosos, pulverulents, emprats com a pigments adjectiu D’un color terrós, rogenc o groguenc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ òcrea

■ òcrea

femení botànica Beina tubular situada a la base del pecíol i formada per dues estípules membranoses concrescents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ocreat
| ocreada

ocreat
| ocreada

adjectiu botànica Proveït d’òcrea
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ocro-

■ ocro-

Forma prefixada del mot grec ōkhrós , que significa ‘groc’ Ex ocrodèrmia