Es mostren 88939 resultats

■ ofegat
| ofegada

■ ofegat
| ofegada

adjectiu Dit d’un lloc sense ventilació gastronomia adjectiu Dit d’un menjar ofegat o estofat Pèsols ofegats masculí Guisat de carn ofegada estofat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofegor

■ ofegor

femení Condició d’un ambient tancat o obert on es fa difícil la respiració, on hom s’asfixia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofegós
| ofegosa

■ ofegós
| ofegosa

adjectiu Que produeix ofec Una xafogor ofegosa patologia Dispneic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofelimitat

■ ofelimitat

femení economia Grau de plaer o satisfacció que representa la disponibilitat d’un bé segons la quantitat d’ell i d’altres d’alternatius potencialment obtenibles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofendre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ofendre</title>

Etimologia: del ll. offendĕre ‘topar contra’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Ferir, danyar. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l’orella un soroll estrident.
    2. especialment i figuradament Lloances que ofenen la seva modèstia.
    1. transitiu especialment Ferir algú en la seva dignitat, ultratjar. Amb les vostres sospites l’heu ofès greument. No era la meva intenció d’ofendre’l.
    2. pronominal Sentir-se ferit en la seva dignitat, molestar-se fortament amb raó o sense. S’ofèn per no res.
    3. ofendre Déu religió Ultratjar-lo pecant.

■ ofendre

verb transitiu Ferir, danyar Ofendre els ulls una llum massa intensa Ofendre l’orella un soroll estrident especialment i figuradament Lloances que ofenen la seva modèstia transitiu especialment Ferir algú en la seva dignitat, ultratjar Amb les vostres sospites l’heu ofès greument No era la meva intenció d’ofendre’l pronominal Sentir-se ferit en la seva dignitat, molestar-se fortament amb raó o sense S’ofèn per no res ofendre Déu religió Ultratjar-lo pecant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofenedor
| ofenedora

■ ofenedor
| ofenedora

adjectiu i masculí i femení Ofensor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofenós
| ofenosa

■ ofenós
| ofenosa

adjectiu Que ofèn o molesta Fa una calor ofenosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofensa

■ ofensa

femení Acció d’ofendre Els vostres dubtes són una ofensa per a mi Acte o paraula que ofèn Allò era una ofensa al bon gust del públic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofensiu
| ofensiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ofensiu</title>

Partició sil·làbica: o_fen_siu
Etimologia: del ll. mod. offensivus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu
    1. Que ofèn o pot ofendre.
    2. Que ataca o serveix per a atacar. Una arma ofensiva. Una guerra ofensiva.
  2. femení
    1. Estat o situació del qui ataca o ofèn l’enemic.
    2. ciències militars Acció de les forces armades en efectuar un moviment d’atac sobre les posicions de l’enemic amb intenció de conquerir-les o destruir-les.
  3. prendre l’ofensiva
    1. Començar un atac contra algú.
    2. Situar-se el primer en alguna competència, pugna, etc.

■ ofensiu
| ofensiva

adjectiu Que ofèn o pot ofendre Que ataca o serveix per a atacar Una arma ofensiva Una guerra ofensiva femení Estat o situació del qui ataca o ofèn l’enemic ciències militars Acció de les forces armades en efectuar un moviment d’atac sobre les posicions de l’enemic amb intenció de conquerir-les o destruir-les prendre l’ofensiva Començar un atac contra algú Situar-se el primer en alguna competència, pugna, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofensivament

■ ofensivament

adverbi D’una manera ofensiva
Traducció