Es mostren 88954 resultats

■ odorífer
| odorífera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">odorífer</title>

Etimologia: del ll. odorĭfer, -a, -um, íd. 1a font: s. XV, Roís
    adjectiu
  1. poèticament Que fa olor.
  2. glàndula odorífera zoologia Òrgan glandular propi de molts animals, la secreció del qual serveix per a la identificació i l’atracció sexual o bé com a òrgan defensiu en secretar substàncies repulsives.

■ odorífer
| odorífera

adjectiu poèticament Que fa olor glàndula odorífera zoologia Òrgan glandular propi de molts animals, la secreció del qual serveix per a la identificació i l’atracció sexual o bé com a òrgan defensiu en secretar substàncies repulsives
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ odorós
| odorosa

■ odorós
| odorosa

adjectiu antigament i poèticament Odorant, olorós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ odre

■ odre

masculí bot 1 1 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ odrer
| odrera

■ odrer
| odrera

masculí i femení oficis manuals Boter de cuir, el qui fa bots o odres o en ven
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ odrina

■ odrina

femení Odre, bot de pell de bou
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

odrisi
| odrísia


<title type="display">odrisi</title>

    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als odrisis.
  2. masculí i femení Membre d’una antiga població tràcia que s’estengué fins al Danubi, la Propòntida i el Quersonès.

odrisi
| odrísia

història adjectiu Relatiu o pertanyent als odrisis masculí i femení Membre d’una antiga població tràcia que s’estengué fins al Danubi, la Propòntida i el Quersonès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

Oe

Oe

símbol metrologia oersted
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oersted

■ oersted

masculí símbol Oe metrologia Unitat d’intensitat de camp magnètic del sistema cegesimal equivalent a 10 3 /4π A/m
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oest


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oest</title>

Partició sil·làbica: o_est
Etimologia: del fr. ouest, i aquest, de l’anglosaxó west, íd. 1a font: 1803, DEst.
    [símbol W]
  1. masculí Punt de l’horitzó sensible per on es pon el Sol en els equinoccis. Aquests núvols venen de l’oest.
  2. adjectiu invariable En direcció oest.
  3. masculí
    1. Part d’un país situada vers l’oest.
    2. Regions situades vers l’oest.
    3. vent de l’oest (o simplement oest m) Vent que ve de l’oest; ponent.

■ oest

símbol W masculí Punt de l’horitzó sensible per on es pon el Sol en els equinoccis Aquests núvols venen de l’oest adjectiu invariable En direcció oest masculí Part d’un país situada vers l’oest Regions situades vers l’oest vent de l’oest o simplement oest m Vent que ve de l’oest ponent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofec

■ ofec

masculí patologia Dispnea
Informació complementària
Traducció