Es mostren 88954 resultats

■ ofegabous


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ofegabous</title>

Partició sil·làbica: o_fe_ga_bous
masculí zoologia Amfibi urodel de la família dels tritònids (Pleurodeles waltl), de coloració entre grisa i marronosa, amb la pell berrugosa i unes prominències costals molt marcades, sovint de color taronja, que habita a la península Ibèrica i al nord del Marroc.

■ ofegabous

masculí zoologia Amfibi urodel de la família dels tritònids Pleurodeles waltl , de coloració entre grisa i marronosa, amb la pell berrugosa i unes prominències costals molt marcades, sovint de color taronja, que habita a la península Ibèrica i al nord del Marroc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofegador
| ofegadora

■ ofegador
| ofegadora

adjectiu Que ofega
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofegament

■ ofegament

masculí Acció d’ofegar o d’ofegar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ofegar</title>

Etimologia: del ll. td. officare, ll. cl. offocare ‘escanyar, sufocar’, der. de fauces ‘gola’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb
    1. transitiu Fer morir impedint la respiració. Li va estrènyer el coll fins a ofegar-lo.
    2. transitiu Impedir de respirar. L’ofegava a petons.
    3. transitiu negar2. L’enfonsava dins l’aigua per ofegar-lo.
    4. pronominal Asfixiar-se.
    5. pronominal Negar-se. Ha caigut al pou i s’ha ofegat.
    6. pronominal hiperbòlicament Ofegar-se de calor.
    7. ofegar-se en un got (o en dos dits, etc.) d’aigua figuradament Negar-se en un got d’aigua.
  2. transitiu
    1. Apagar, extingir, el foc, la vida, etc., privant l’accés de l’aire. Ofegar el foc amb cendra.
    2. ofegar el capoll Matar la crisàlide del cuc de seda sotmetent-lo a l’acció del vapor d’aigua en caixes tancades.
  3. transitiu figuradament Impedir la propagació d’una cosa. Ofegar un so. Ofegar les protestes, una rebel·lió. Ofegar una revolta.
  4. transitiu gastronomia Cuinar a foc lent una menja amb llard o amb oli, en un recipient tapat, abans d’incorporar-hi l’aigua amb què s’ha d’acabar de coure.
  5. transitiu motors Negar.

■ ofegar

verb transitiu Fer morir impedint la respiració Li va estrènyer el coll fins a ofegar-lo transitiu Impedir de respirar L’ofegava a petons transitiu negar 2 L’enfonsava dins l’aigua per ofegar-lo pronominal Asfixiar-se pronominal Negar-se Ha caigut al pou i s’ha ofegat pronominal hiperbòlicament Ofegar-se de calor ofegar-se en un got o en dos dits , etc d’aigua figuradament Negar-se en un got d’aigua transitiu Apagar, extingir, el foc, la vida, etc, privant l’accés de l’aire Ofegar el foc amb cendra ofegar el capoll Matar la crisàlide del cuc de seda sotmetent-lo a l’acció del vapor d’aigua…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofegat
| ofegada

■ ofegat
| ofegada

adjectiu Dit d’un lloc sense ventilació gastronomia adjectiu Dit d’un menjar ofegat o estofat Pèsols ofegats masculí Guisat de carn ofegada estofat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofegor

■ ofegor

femení Condició d’un ambient tancat o obert on es fa difícil la respiració, on hom s’asfixia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofegós
| ofegosa

■ ofegós
| ofegosa

adjectiu Que produeix ofec Una xafogor ofegosa patologia Dispneic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofelimitat

■ ofelimitat

femení economia Grau de plaer o satisfacció que representa la disponibilitat d’un bé segons la quantitat d’ell i d’altres d’alternatius potencialment obtenibles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofendre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ofendre</title>

Etimologia: del ll. offendĕre ‘topar contra’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Ferir, danyar. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l’orella un soroll estrident.
    2. especialment i figuradament Lloances que ofenen la seva modèstia.
    1. transitiu especialment Ferir algú en la seva dignitat, ultratjar. Amb les vostres sospites l’heu ofès greument. No era la meva intenció d’ofendre’l.
    2. pronominal Sentir-se ferit en la seva dignitat, molestar-se fortament amb raó o sense. S’ofèn per no res.
    3. ofendre Déu religió Ultratjar-lo pecant.

■ ofendre

verb transitiu Ferir, danyar Ofendre els ulls una llum massa intensa Ofendre l’orella un soroll estrident especialment i figuradament Lloances que ofenen la seva modèstia transitiu especialment Ferir algú en la seva dignitat, ultratjar Amb les vostres sospites l’heu ofès greument No era la meva intenció d’ofendre’l pronominal Sentir-se ferit en la seva dignitat, molestar-se fortament amb raó o sense S’ofèn per no res ofendre Déu religió Ultratjar-lo pecant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofenedor
| ofenedora

■ ofenedor
| ofenedora

adjectiu i masculí i femení Ofensor
Traducció