Es mostren 88940 resultats

oficialia

oficialia

oficialista

oficialista

oficialitat

oficialitat

oficialitzar

oficialitzar

Informació complementària

oficialment

oficialment

oficiant

oficiant

oficiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oficiar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: o_fi_ci_ar
Etimologia: del b. ll. officiare, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb
  1. transitiu Comunicar oficialment i per escrit. Oficiar un embargament.
  2. litúrgia
    1. transitiu Presidir la celebració litúrgica. Oficiar la missa major.
    2. usat absolutament Oficiar pontificalment.

oficiar

oficina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oficina</title>

Accessory
Etimologia: del ll. officĭna ‘taller, fàbrica’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. Lloc on hom fa un dels serveis d’una administració. Oficina de recaptació d’imposts.
    1. Lloc on hom treballa en alguna cosa.
    2. oficina de premsa Departament d’una empresa o d’un organisme que, en termes generals, realitza funcions de mitjancer entre la institució que representa i els periodistes i és concebut com a servei periodístic i de relacions públiques.
  2. especialment Lloc on són fetes les preparacions farmacèutiques.
  3. dret internacional Cadascun dels organismes centrals creats per a l’aplicació i el funcionament d’una convenció signada per diferents estats.

oficina

oficinal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oficinal</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. officinalis ‘propi de les oficines o tallers’
Body
    adjectiu farmàcia, indústria farmacèutica
  1. Que entra en les preparacions farmacèutiques. Planta oficinal.
  2. Dit dels productes actius les característiques dels quals (a diferència dels magistrals) són descrites a les farmacopees i als formularis oficials.

oficinal

oficinesc
| oficinesca

oficinesc
| oficinesca