Es mostren 88939 resultats

■ oftalmoscopi

■ oftalmoscopi

masculí oftalmologia Aparell consistent en un mirall pla o còncau amb un forat al mig, que serveix per a explorar el fons de l’ull
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oftalmoscòpia

■ oftalmoscòpia

femení oftalmologia Exploració de l’interior de l’ull mitjançant l’oftalmoscopi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofuscació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ofuscació</title>

Partició sil·làbica: o_fus_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. offuscatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció d’ofuscar o d’ofuscar-se;
    2. l’efecte.
  2. Confusió de les idees que pot produir efectes en l’ordre penal, quan dona lloc a obcecació.

■ ofuscació

femení Acció d’ofuscar o d’ofuscar-se l’efecte Confusió de les idees que pot produir efectes en l’ordre penal, quan dona lloc a obcecació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofuscament

■ ofuscament

masculí Acció d’ofuscar o d’ofuscar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofuscar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ofuscar</title>

Etimologia: del ll. td. offuscare, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Enfosquir una cosa per intercepció de la llum. Els núvols ofuscaven el cel.
    2. transitiu Fer veure-hi menys clar. El raig sobtat de llum l’ofuscà.
    3. transitiu Enterbolir, dificultar extremament (la vista). Aquell fum tan espès ens ofuscava els ulls.
    4. pronominal Ofuscar-se la vista.
  2. figuradament
    1. transitiu La passió li ofuscava l’enteniment. Ofuscar la veritat.
    2. pronominal Ofuscar-se l’enteniment.

■ ofuscar

verb transitiu Enfosquir una cosa per intercepció de la llum Els núvols ofuscaven el cel transitiu Fer veure-hi menys clar El raig sobtat de llum l’ofuscà transitiu Enterbolir, dificultar extremament la vista Aquell fum tan espès ens ofuscava els ulls pronominal Ofuscar-se la vista figuradament transitiu La passió li ofuscava l’enteniment Ofuscar la veritat pronominal Ofuscar-se l’enteniment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

Og

Og

símbol química inorgànica oganessó
Gran Diccionari de la llengua catalana

ogàmic
| ogàmica


<title type="display">ogàmic</title>

adjectiu escriptura Dit de l’alfabet (de l’escriptura, els texts i les inscripcions redactats amb aquesta escriptura) emprat durant els primers segles de l’era cristiana a Irlanda i també a Escòcia i a Anglaterra.

ogàmic
| ogàmica

adjectiu escriptura Dit de l’alfabet de l’escriptura, els texts i les inscripcions redactats amb aquesta escriptura emprat durant els primers segles de l’era cristiana a Irlanda i també a Escòcia i a Anglaterra
Gran Diccionari de la llengua catalana

oganessó


<title type="display">oganessó</title>

Etimologia: del nom del físic nuclear rus J. Oganesjan
masculí [símbol Og] química inorgànica Element químic artificial de nombre atòmic 118 i de pes atòmic 294.

oganessó

masculí símbol Og química inorgànica Element químic artificial de nombre atòmic 118 i de pes atòmic 294
Gran Diccionari de la llengua catalana

ogassenc
| ogassenca

ogassenc
| ogassenca

adjectiu i masculí i femení D’Ogassa Ripollès
Gran Diccionari de la llengua catalana

ogdòade


<title type="display">ogdòade</title>

Partició sil·làbica: og_dò_a_de
    femení història de les religions
  1. A l’antic Egipte, grup de vuit déus primordials creats per Thot.
  2. En el gnosticisme, terme tècnic per a designar una regió intermèdia entre el pleroma (divinitat) i l’univers material.

ogdòade

femení història de les religions A l’antic Egipte, grup de vuit déus primordials creats per Thot En el gnosticisme, terme tècnic per a designar una regió intermèdia entre el pleroma divinitat i l’univers material