Es mostren 88940 resultats

ogdòade


<title type="display">ogdòade</title>

Partició sil·làbica: og_dò_a_de
    femení història de les religions
  1. A l’antic Egipte, grup de vuit déus primordials creats per Thot.
  2. En el gnosticisme, terme tècnic per a designar una regió intermèdia entre el pleroma (divinitat) i l’univers material.

ogdòade

femení història de les religions A l’antic Egipte, grup de vuit déus primordials creats per Thot En el gnosticisme, terme tècnic per a designar una regió intermèdia entre el pleroma divinitat i l’univers material
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ogiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ogiva</title>

Etimologia: del fr. ant. augibe, després ogive, cat. ant. giva (s. XIV); en fr. sembla procedent del cast. aljibe (bóveda de aljibe), i aquest, de l’àr. vg. i dial. *al-ǧibb, àr. al-ǧubb ‘pou, cisterna’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. arquitectura Arc acabat en punta en què els costats són dos arcs de cercle còncaus i simètrics que s’uneixen formant un angle curvilini.
  2. estadística Gràfic d’una distribució de probabilitat logística, que correspon a fenòmens que creixen proporcionalment al valor obtingut però amb un límit finit no assolible.
    1. tecnologia Forma geomètrica de revolució el contorn de la qual és format per dos arcs que s’uneixen en llur extrem.
    2. aeronàutica Proa d’algunes aeronaus, de forma ogival.
    3. armament Part davantera d’un projectil.
    4. astronàutica Part frontal d’un coet de sondeig o d’exploració espacial.
    5. ogiva nuclear armament Cap nuclear.

■ ogiva

femení arquitectura Arc acabat en punta en què els costats són dos arcs de cercle còncaus i simètrics que s’uneixen formant un angle curvilini estadística Gràfic d’una distribució de probabilitat logística, que correspon a fenòmens que creixen proporcionalment al valor obtingut però amb un límit finit no assolible tecnologia Forma geomètrica de revolució el contorn de la qual és format per dos arcs que s’uneixen en llur extrem aeronàutica Proa d’algunes aeronaus, de forma ogival armament Part davantera d’un projectil astronàutica Part frontal d’un coet de sondeig o d’exploració espacial ogiva…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ogival


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ogival</title>

Etimologia: de ogiva 1a font: s. XIX
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’ogiva.
  2. Que té la forma d’una ogiva.
  3. art
    1. arc ogival Arc format per l’encreuament de dos arcs de mig punt i que resulta una llança més o menys apuntada.
    2. art ogival Denominació incorrecta de l’art gòtic.

■ ogival

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ogiva Que té la forma d’una ogiva art arc ogival Arc format per l’encreuament de dos arcs de mig punt i que resulta una llança més o menys apuntada art ogival Denominació incorrecta de l’art gòtic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ogre

■ ogre

masculí literatura Gegant dels contes de fades que menja carn humana per extensió Home molt cruel menjar com un ogre Menjar molt i voraçment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ogressa

■ ogressa

femení literatura Geganta dels contes de fades que menja carn humana Muller, filla o germana d’un ogre per extensió Dona molt cruel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oh


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oh</title>

Homòfon: o
Etimologia: interjecció d’origen expressiu 1a font: s. XIV, Metge
    interjecció
  1. Exclamació que expressa diferents emocions segons el to i la manera d’ésser proferida, com la sorpresa, l’admiració, la pena, una alegria, una desaprovació, una decepció, etc.
  2. [escrita també o] S’anteposa al nom d’una persona o d’una cosa personificada en adreçar-li la paraula.

■ oh

interjecció Exclamació que expressa diferents emocions segons el to i la manera d’ésser proferida, com la sorpresa, l’admiració, la pena, una alegria, una desaprovació, una decepció, etc escrita també o S’anteposa al nom d’una persona o d’una cosa personificada en adreçar-li la paraula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ohm


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ohm</title>

Homòfon: om
Etimologia: del nom del físic alemany Georg Simon Ohm (1787-1854), descobridor de la llei fonamental del corrent elèctric
    masculí metrologia
  1. [símbol Ω] Unitat de resistència elèctrica (i d’impedància) del sistema internacional equivalent a la resistència d’un conductor que, en aplicar-li una diferència de potencial d’un volt, permet el pas d’un corrent d’un ampere.
  2. ohm metre [símbol Ωm] Unitat de resistivitat del sistema internacional.

■ ohm

masculí metrologia símbol Ω Unitat de resistència elèctrica i d’impedància del sistema internacional equivalent a la resistència d’un conductor que, en aplicar-li una diferència de potencial d’un volt, permet el pas d’un corrent d’un ampere ohm metre símbol Ωm Unitat de resistivitat del sistema internacional
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

òhmic
| òhmica


<title type="display">òhmic</title>

    adjectiu electricitat
  1. Relatiu o pertanyent a l’ohm.
  2. Dit dels elements o circuits als quals és aplicable la llei d’Ohm.
  3. resistència òhmica Resistència corresponent a la quantitat de calor produïda d’acord amb la llei de Joule.

òhmic
| òhmica

adjectiu electricitat Relatiu o pertanyent a l’ohm Dit dels elements o circuits als quals és aplicable la llei d’Ohm resistència òhmica Resistència corresponent a la quantitat de calor produïda d’acord amb la llei de Joule
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ohmímetre

■ ohmímetre

masculí metrologia Òhmmetre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

òhmmetre

òhmmetre

masculí metrologia Aparell per a mesurar directament resistències elèctriques
Traducció