Es mostren 88940 resultats

ompliment

ompliment

masculí Acció d’omplir l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ omplir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">omplir</title>

Etimologia: del ll. ĭmplēre, íd., der. de l’inusitat plere, que es dona només en molts der., amb influx de la labialització de -mp- i segurament també del verb afí complēre ‘omplir del tot’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb [p p omplert -a o omplit -ida]
    1. transitiu Fer ocupar per alguna cosa la capacitat d’un receptacle, d’un buit. Omplir un got de vi. Omplir amb cera els buits d’un objecte.
    2. pronominal Un safareig que tarda tres hores a omplir-se. Tota la casa s’ha omplert de fum.
    3. omplir el buc (o el ventre) Menjar i beure.
    4. omplir-se Engreixar-se.
  2. transitiu i pronominal per analogia Omplir-se de pols un moble. Omplir-se de taques.
  3. transitiu figuradament Aquesta feina m’omple tots els matins. Això omple les meves esperances, les meves aspiracions. Omplir algú de lloances, de vituperis. T’omplirà de cops, t’omplirà de carícies.

■ omplir

verb p p omplert -a o omplit -ida transitiu Fer ocupar per alguna cosa la capacitat d’un receptacle, d’un buit Omplir un got de vi Omplir amb cera els buits d’un objecte pronominal Un safareig que tarda tres hores a omplir-se Tota la casa s’ha omplert de fum omplir el buc o el ventre Menjar i beure omplir-se Engreixar-se transitiu i pronominal per analogia Omplir-se de pols un moble Omplir-se de taques transitiu figuradament Aquesta feina m’omple tots els matins Això omple les meves esperances, les meves aspiracions Omplir algú de lloances, de vituperis T’omplirà de cops, t’omplirà de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ on


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">on</title>

Etimologia: del ll. ŭnde ‘d’on’ 1a font: s. XII, Hom.
    adverbi
    1. A o en quin lloc (escrit on o a on), de quin lloc (d’on), per quin lloc (per on). On vas? o a on vas? D’on veniu? Per on passareu?
    2. En el qual lloc (on), del qual lloc (d’on), pel qual lloc (per on). La casa on viuen. El país d’on venen. El camí per on han passat.
    3. per extensió Busca les paraules on hi ha una ‘r’. Recorda aquella faula on es diu que les formigues...
    4. on que Onsevulla que, en qualsevol banda que. On que vagis, et trobaré.
  2. d’on De la qual cosa. D’on podem deduir que...
  3. on (o per on) Per la qual cosa (amb sentit causal). Sé que haveu dit paraules desplaents sobre mi, on us demano que vulgueu rectificar-les.
  4. Ara bé, això suposat, això demostrat, al punt on som del raonament.

■ on

adverbi A o en quin lloc escrit on o a on , de quin lloc d’on , per quin lloc per on On vas o a on vas D’on veniu Per on passareu En el qual lloc on , del qual lloc d’on , pel qual lloc per on La casa on viuen El país d’on venen El camí per on han passat per extensió Busca les paraules on hi ha una ‘r’ Recorda aquella faula on es diu que les formigues on que Onsevulla que, en qualsevol banda que On que vagis, et trobaré d’on De la qual cosa D’on podem deduir que on o per on Per la qual cosa amb sentit causal Sé que haveu dit paraules desplaents sobre mi, on us demano que vulgueu…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

on-line*

on-line*

locució adjectiva i locució adverbial informàtica i telecomunicacions En línia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ona</title>

Compareu: onda i onada
Etimologia: del ll. ŭnda, íd. 1a font: 1330
    femení
  1. oceanografia Moviment oscil·latori de les aigües de la mar en sentit ascendent i descendent.
    1. Forma de manifestar-se un fenomen periòdic en l’espai, en el temps o en tots dos alhora.
    2. fonètica, fonologia Forma d’energia que es caracteritza per un moviment vibratori de partícules en un medi determinat.
    3. ona acústica acústica Ona sonora.
    4. ona associada mecànica quàntica Ona que hom atribueix a una partícula de massa m quan és dotada d’una velocitat v.
    5. ona de boca armament Ona sonora formada a la boca d’una arma de foc que es propaga a la velocitat del so en les condicions del medi ambient on és efectuat el disparament.
    6. ona de xoc aeronàutica i armament Regió estreta, formada al si de l’aire, quan la velocitat relativa d’aquest respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil respecte a l’aire és transsònica o supersònica, que travessa les línies de corrent en les quals la dita velocitat varia sobtadament i en la qual es presenta un fort increment de l’entropia.
    7. ona electromagnètica física Forma que adopta, en la seva propagació, l’energia electromagnètica, segons la teoria ondulatòria.
    8. ona expansiva armament i explosius Ona amb la qual es propaga una detonació en una massa gasosa.
    9. ona hidromagnètica física Pertorbació electromagnètica que es propaga dins d’un plasma quan la freqüència del plasma és molt més petita que la freqüència ciclotrònica dels ions positius.
    10. ona radioelèctrica telecomunicacions i radiotècnia Ona electromagnètica emprada en radiocomunicacions.
    11. ona retrògrada armament i explosius Ona de xoc que, en produir-se l’explosió d’un gas detonant, es propaga, en sentit contrari a l’ona expansiva, pel si de gasos ja cremats.
    12. ona sísmica geofísica Sisme.
    13. ona solitària física i matemàtiques Solitó.
    14. ona sonora acústica Mitjà de propagació del so en un medi.
  3. funció d’ona mecànica quàntica En mecànica quàntica, funció que conté la informació completa del sistema físic consistent amb les limitacions del principi d’incertesa.
  4. nombre d’ona física Constant característica d’una ona, definida com k = 2π/λ, k essent el nombre d’ona o nombre de propagació, i λ la longitud d’ona.
  5. vector d’ona física Donada una ona, vector K la direcció del qual en cada punt de l’espai és la de propagació de l’ona en aquest punt, i el mòdul del qual és el nombre d’ona.

■ ona

femení oceanografia Moviment oscillatori de les aigües de la mar en sentit ascendent i descendent Forma de manifestar-se un fenomen periòdic en l’espai, en el temps o en tots dos alhora fonètica, fonologia Forma d’energia que es caracteritza per un moviment vibratori de partícules en un medi determinat ona acústica acústica Ona sonora ona associada mecànica quàntica Ona que hom atribueix a una partícula de massa m quan és dotada d’una velocitat v ona de boca armament Ona sonora formada a la boca d’una arma de foc que es propaga a la velocitat del so en les condicions del medi ambient on és…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">onada</title>

Etimologia: de ona 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. oceanografia
    1. Ona, especialment d’una certa grandària. Una onada gegantina.
    2. plural Successió continuada d’onades, la mar. Banyar-se a les onades.
  2. figuradament
    1. Cosa que es mou a envestides, a manera d’una onada. La gent acudia a onades. Una onada d’entusiasme.
    2. la nova onada La generació jove d’avantguarda.
    3. onada de calor (o de fred) meteorologia Fenomen de certa durada consistent en l’augment (o el descens) considerable de la temperatura de l’aire provocat per la invasió d’una massa d’aire càlid (o d’aire fred).

■ onada

femení oceanografia Ona, especialment d’una certa grandària Una onada gegantina plural Successió continuada d’onades, la mar Banyar-se a les onades figuradament Cosa que es mou a envestides, a manera d’una onada La gent acudia a onades Una onada d’entusiasme la nova onada La generació jove d’avantguarda onada de calor o de fred meteorologia Fenomen de certa durada consistent en l’augment o el descens considerable de la temperatura de l’aire provocat per la invasió d’una massa d’aire càlid o d’aire fred
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onagràcies

■ onagràcies

femení plural botànica Enoteràcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onagre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">onagre</title>

Etimologia: del ll. onăger, -gri, íd. 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. zoologia Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, subespècie de l’hemió, família dels èquids (Equus hemionus ssp onager), de color gris rogenc i una ratlla negra al dors i que habita en petits ramats guiats per un mascle adult.
  2. història Màquina de guerra usada entre els romans per a llançar grans pedres.

■ onagre

masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, subespècie de l’hemió, família dels èquids Equus hemionus ssp onager , de color gris rogenc i una ratlla negra al dors i que habita en petits ramats guiats per un mascle adult història Màquina de guerra usada entre els romans per a llançar grans pedres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onanisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">onanisme</title>

Etimologia: del nom de Onan, fill de Judà (Gènesi 38, 8-10), que, obligat per llei a casar-se amb la cunyada vídua i donar fills al germà difunt, interrompia els coits per no tenir fills que no podien ser seus 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. Coit interromput, consistent a retirar el penis de la vagina just abans de produir-se l’ejaculació.
  2. impròpiament Masturbació, autoerotisme.

■ onanisme

masculí Coit interromput, consistent a retirar el penis de la vagina just abans de produir-se l’ejaculació impròpiament Masturbació, autoerotisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onanista

■ onanista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’onanisme masculí i femení Que practica l’onanisme
Traducció