Es mostren 88939 resultats

■ operar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">operar</title>

Etimologia: del ll. operari ‘treballar’ 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Acomplir, un agent, l’obra que li és pròpia, obrar. La fe opera miracles, diuen.
    2. usat absolutament El medicament ha operat.
    3. cirurgia Sotmetre a una operació quirúrgica. Operar un malalt. Operar una hèrnia.
  2. intransitiu Fer una operació o operacions. Hem anat a l’hospital a veure el doctor, però ja no hi opera.
  3. pronominal Sotmetre’s a una operació quirúrgica. M’haig d’operar de cataractes.

■ operar

verb transitiu Acomplir, un agent, l’obra que li és pròpia, obrar La fe opera miracles, diuen usat absolutament El medicament ha operat cirurgia Sotmetre a una operació quirúrgica Operar un malalt Operar una hèrnia intransitiu Fer una operació o operacions Hem anat a l’hospital a veure el doctor, però ja no hi opera pronominal Sotmetre’s a una operació quirúrgica M’haig d’operar de cataractes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ operari
| operària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">operari</title>

Etimologia: del ll. operarius, -a, -um ‘treballador’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí i femení
    1. Treballador manual que ha acabat l’aprenentatge i no és mestre.
    2. Obrer.
  2. catolicisme
    1. Nom donat als membres de diverses congregacions religioses.
    2. operari diocesà Membre d’una germandat de sacerdots dedicats al foment i la cura de les vocacions sacerdotals i a l’educació.

■ operari
| operària

masculí i femení Treballador manual que ha acabat l’aprenentatge i no és mestre Obrer catolicisme Nom donat als membres de diverses congregacions religioses operari diocesà Membre d’una germandat de sacerdots dedicats al foment i la cura de les vocacions sacerdotals i a l’educació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ operatiu
| operativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">operatiu</title>

Partició sil·làbica: o_pe_ra_tiu
Etimologia: del b. ll. operativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
    adjectiu
  1. Que té la virtut d’operar o obrar. Motiu operatiu. Dosi operativa.
  2. filosofia i matemàtiques Operacional.
  3. verb operatiu gramàtica Verb efectiu.

■ operatiu
| operativa

adjectiu Que té la virtut d’operar o obrar Motiu operatiu Dosi operativa filosofia i matemàtiques Operacional verb operatiu gramàtica Verb efectiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ operativitat

■ operativitat

femení Qualitat d’operatiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ operatori
| operatòria

■ operatori
| operatòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a les operacions quirúrgiques Medicina operatòria Dependència operatòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ opercle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">opercle</title>

Etimologia: del ll. opercŭlum ‘tapadora’ 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. anatomia animal Peça generalment arrodonida que serveix per a tapar algun orifici del cos d’un animal.
  2. botànica Part apical que, fent funció de tapa, presenten certs òrgans vegetals (pixidis, càpsules de les molses, ascidis, etc.).

■ opercle

masculí anatomia animal Peça generalment arrodonida que serveix per a tapar algun orifici del cos d’un animal botànica Part apical que, fent funció de tapa, presenten certs òrgans vegetals pixidis, càpsules de les molses, ascidis, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ opercular

■ opercular

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’opercle Semblant a un opercle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ operculat
| operculada

■ operculat
| operculada

adjectiu Semblant a un opercle adjectiu botànica Proveït d’opercle masculí botànica plural Grup de fongs ascomicets amb l’asc proveït d’una obertura apical amb opercle per on expulsen les espores singular Fong del grup dels operculats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ operculiforme

■ operculiforme

adjectiu Semblant a un opercle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ operculina

■ operculina

femení zoologia Gènere de protozous macroforaminífers Operculina sp , proveïts d’una closca hialina en forma de disc, que aparegueren a l’eocè