Es mostren 88954 resultats

■ opopònac

■ opopònac

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Oleoresina amargant extreta de les arrels de Pastinaca opopanax , de la família de les umbellíferes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oportú
| oportuna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oportú</title>

Etimologia: del ll. opportūnus, -a, -um, íd., der. de portus ‘port’, pròpiament, terme marítim aplicat a un vent que mena a bon port 1a font: 1352
    adjectiu
  1. Que ve a propòsit. En temps oportú. Una resposta oportuna.
  2. Dit de la persona que parla o actua en un moment convenient, amb encert. Ha estat molt oportú amb la seva resposta.

■ oportú
| oportuna

adjectiu Que ve a propòsit En temps oportú Una resposta oportuna Dit de la persona que parla o actua en un moment convenient, amb encert Ha estat molt oportú amb la seva resposta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oportunament

■ oportunament

adverbi D’una manera oportuna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oportunisme

■ oportunisme

masculí ciències polítiques Actuació consistent a adequar una conducta segons les circumstàncies del moment que siguin més afavoridores i, per tant, allunyant-se dels principis morals o d’un pla programat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oportunista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oportunista</title>

Etimologia: de oportú
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oportunisme.
  2. masculí i femení Persona que practica l’oportunisme.
  3. adjectiu medicina Dit del germen infecciós, normalment innocu, que afecta l’organisme quan aquest té les defenses reduïdes per una malaltia prèvia o per depauperació.

■ oportunista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oportunisme masculí i femení Persona que practica l’oportunisme adjectiu medicina Dit del germen infecciós, normalment innocu, que afecta l’organisme quan aquest té les defenses reduïdes per una malaltia prèvia o per depauperació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oportunitat

■ oportunitat

femení Qualitat d’oportú L’oportunitat de la seva intervenció Circumstància oportuna Obrar d’acord amb les oportunitats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oposable

■ oposable

adjectiu Que es pot oposar a quelcom El polze és oposable als altres dits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oposadament

■ oposadament

adverbi Amb oposició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oposant

■ oposant

adjectiu Que s’oposa a algú o a alguna cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oposar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oposar</title>

Etimologia: calc del ll. opponĕre, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. transitiu Posar una cosa davant d’una altra per fer-li obstacle, combatre-la, contrastar-la. Les naus que l’enemic podia oposar a les nostres. Oposar una afirmació a una altra.
  2. transitiu Objectar alguna cosa a una afirmació. L’altre li oposà un grapat de bones raons.
  3. pronominal
    1. Els obstacles que s’oposen al nostre avançament. Jo no m’oposo al seu nomenament.
    2. Ésser, una cosa, contrària a una altra. Un antònim és un mot d’un sentit que s’oposa directament a un altre.

■ oposar

verb transitiu Posar una cosa davant d’una altra per fer-li obstacle, combatre-la, contrastar-la Les naus que l’enemic podia oposar a les nostres Oposar una afirmació a una altra transitiu Objectar alguna cosa a una afirmació L’altre li oposà un grapat de bones raons pronominal Els obstacles que s’oposen al nostre avançament Jo no m’oposo al seu nomenament Ésser, una cosa, contrària a una altra Un antònim és un mot d’un sentit que s’oposa directament a un altre
Informació complementària
Traducció