Es mostren 88954 resultats

opopònac

opopònac

oportú
| oportuna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oportú</title>

Accessory
Etimologia: del ll. opportūnus, -a, -um, íd., der. de portus ‘port’, pròpiament, terme marítim aplicat a un vent que mena a bon port 1a font: 1352
Body
    adjectiu
  1. Que ve a propòsit. En temps oportú. Una resposta oportuna.
  2. Dit de la persona que parla o actua en un moment convenient, amb encert. Ha estat molt oportú amb la seva resposta.

oportú
| oportuna

oportunament

oportunament

Informació complementària

oportunisme

oportunisme

oportunista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oportunista</title>

Accessory
Etimologia: de oportú
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oportunisme.
  2. masculí i femení Persona que practica l’oportunisme.
  3. adjectiu medicina Dit del germen infecciós, normalment innocu, que afecta l’organisme quan aquest té les defenses reduïdes per una malaltia prèvia o per depauperació.

oportunista

oportunitat

oportunitat

oposable

oposable

oposadament

oposadament

oposant

oposant

oposar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oposar</title>

Accessory
Etimologia: calc del ll. opponĕre, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    verb
  1. transitiu Posar una cosa davant d’una altra per fer-li obstacle, combatre-la, contrastar-la. Les naus que l’enemic podia oposar a les nostres. Oposar una afirmació a una altra.
  2. transitiu Objectar alguna cosa a una afirmació. L’altre li oposà un grapat de bones raons.
  3. pronominal
    1. Els obstacles que s’oposen al nostre avançament. Jo no m’oposo al seu nomenament.
    2. Ésser, una cosa, contrària a una altra. Un antònim és un mot d’un sentit que s’oposa directament a un altre.

oposar