Es mostren 88940 resultats

■ oposicionista

■ oposicionista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oposicionisme masculí i femení Persona que pertany a l’oposició política o hi és addicta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ opositar

■ opositar

verb intransitiu Fer oposicions Opositar a una càtedra de francès Ha opositat a l’Ajuntament
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ opositi-

■ opositi-

botànica Forma prefixada del mot llatí oppositus , que significa ‘oposat’ Ex opositifoli, opositipinnat
Gran Diccionari de la llengua catalana

opositifoli
| opositifòlia

opositifoli
| opositifòlia

adjectiu botànica De fulles oposades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ opositor
| opositora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">opositor</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. opposĭtus, -a, -um, participi de opponĕre ‘oposar’ 1a font: 1629
    masculí i femení
  1. Persona que s’oposa a altri. El seu opositor, a la fi, es declarà d’acord amb ell.
  2. Pretendent a una càtedra, a un càrrec, etc., que ha d’ésser proveïda per oposició.

■ opositor
| opositora

masculí i femení Persona que s’oposa a altri El seu opositor, a la fi, es declarà d’acord amb ell Pretendent a una càtedra, a un càrrec, etc, que ha d’ésser proveïda per oposició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ opòssum

■ opòssum

masculí zoologia Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials, de la família dels didèlfids Didelphis sp , de musell allargat, orelles grosses, cos pelat i cua llarga i nua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ opoteràpia

■ opoteràpia

femení terapèutica Teràpia a base de sucs o extrets de teixits o d’òrgans animals, en especial de glàndules endocrines
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ opoteràpic
| opoteràpica

■ opoteràpic
| opoteràpica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’opoteràpia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oppidum*

oppidum*

masculí arqueologia Recinte fortificat d’època preromana i romana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ opressió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">opressió</title>

Partició sil·làbica: o_pres_si_ó
Etimologia: del ll. oppressio, -ōnis, íd. 1a font: 1490, Tirant
    femení
    1. Acció d’oprimir;
    2. l’efecte. L’opressió exercida per la sabata arriba a deformar el peu. Sentir una opressió al pit, a l’estómac.
  2. figuradament Un poble que viu en l’opressió. Alliberar-se de l’opressió estrangera.
  3. patologia Sensació que experimenten alguns malalts de manca d’aire i de pes a sobre el pit.

■ opressió

femení Acció d’oprimir l’efecte L’opressió exercida per la sabata arriba a deformar el peu Sentir una opressió al pit, a l’estómac figuradament Un poble que viu en l’opressió Alliberar-se de l’opressió estrangera patologia Sensació que experimenten alguns malalts de manca d’aire i de pes a sobre el pit
Informació complementària
Traducció