Es mostren 88939 resultats

orari


<title type="display">orari</title>

Homòfon: horari
masculí litúrgia Ornament litúrgic, distintiu dels diaques orientals, semblant a una llarga faixa col·locada diversament entre les espatlles i les puntes de la qual davallen, per davant i per darrere, fins a terra.

orari

masculí litúrgia Ornament litúrgic, distintiu dels diaques orientals, semblant a una llarga faixa collocada diversament entre les espatlles i les puntes de la qual davallen, per davant i per darrere, fins a terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orat
| orada

■ orat
| orada

adjectiu boig 1 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oratge

■ oratge

masculí Vent especialment Vent terral Temps, estat de l’atmosfera Avui fa molt bon oratge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oratgell

■ oratgell

masculí Vent de terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oratjol

■ oratjol

masculí Vent suau Vent de terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oratjós
| oratjosa

■ oratjós
| oratjosa

adjectiu De vent, amb molt de vent Feia una nit oratjosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oratori
| oratòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oratori</title>

Etimologia: del ll. oratorius, -a, -um, íd. 1a font: 1274
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orador, a l’art de l’orador. Estil oratori. Condicions oratòries.
  2. femení literatura Art d’expressar-se, de parlar en públic.
  3. masculí cristianisme Lloc destinat a la pregària.
  4. masculí música Drama musical de tema religiós.
  5. oratori festiu catolicisme Institució fundada pels salesians encaminada a l’esbarjo dels joves els dies de festa, consistent en jocs, vetllades literariomusicals i oració.

■ oratori
| oratòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orador, a l’art de l’orador Estil oratori Condicions oratòries femení literatura Art d’expressar-se, de parlar en públic masculí cristianisme Lloc destinat a la pregària masculí música Drama musical de tema religiós oratori festiu catolicisme Institució fundada pels salesians encaminada a l’esbarjo dels joves els dies de festa, consistent en jocs, vetllades literariomusicals i oració
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oratorià
| oratoriana


<title type="display">oratorià</title>

Partició sil·làbica: o_ra_to_ri_à
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la societat de l’Oratori.
  2. masculí Membre de l’Oratori, societat clerical fundada per sant Felip Neri.

oratorià
| oratoriana

adjectiu Relatiu o pertanyent a la societat de l’Oratori masculí Membre de l’Oratori, societat clerical fundada per sant Felip Neri
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oratòriament

■ oratòriament

adverbi D’una manera oratòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orb
| orba


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orb</title>

Etimologia: del ll. orbus ‘privat d’un familiar; orfe; privat de vista’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Privat de la vista, cec.
  2. dialectal figuradament Extraordinàriament gros o gran, abundant, exorbitant. Enguany hi haurà una collita orba. Un guany orb.
  3. agricultura Dit del cereal, de l’espiga, etc., que no ha granat i s’ha tornat negre per malaltia, especialment la càries. Una civada orba. Un blat orb. Una espiga orba.

■ orb
| orba

adjectiu Privat de la vista, cec dialectal figuradament Extraordinàriament gros o gran, abundant, exorbitant Enguany hi haurà una collita orba Un guany orb agricultura Dit del cereal, de l’espiga, etc, que no ha granat i s’ha tornat negre per malaltia, especialment la càries Una civada orba Un blat orb Una espiga orba
Informació complementària
Traducció