Es mostren 88954 resultats

■ oracle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oracle</title>

Etimologia: del ll. oracŭlum, íd. 1a font: 1653, DTo.
    masculí
  1. història de les religions
    1. Forma d’endevinació practicada pels pobles antics, consistent en una resposta que era donada per la divinitat a la demanda sobre coses ignotes del passat, del present o del futur, o sobre la manera justa d’actuar en determinades circumstàncies.
    2. Lloc on eren donades les respostes de la divinitat. L’oracle d’Apol·lo a Delfos.
    3. Divinitat que donava l’oracle. Consultar l’oracle.
  2. figuradament
    1. Resposta, opinió, etc., considerada infal·lible.
    2. Persona que hom escolta per la seva saviesa, per la seva ciència o per la seva autoritat en alguna matèria.
  3. Bíblia
    1. Paraula de Déu, anunciada pels profetes, els apòstols, etc.
    2. oracle de Jahvè En la Bíblia, fórmula literària que sol concloure un oracle profètic introduït per Així parla Jahvè.

■ oracle

masculí història de les religions Forma d’endevinació practicada pels pobles antics, consistent en una resposta que era donada per la divinitat a la demanda sobre coses ignotes del passat, del present o del futur, o sobre la manera justa d’actuar en determinades circumstàncies Lloc on eren donades les respostes de la divinitat L’oracle d’Apollo a Delfos Divinitat que donava l’oracle Consultar l’oracle figuradament Resposta, opinió, etc, considerada infallible Persona que hom escolta per la seva saviesa, per la seva ciència o per la seva autoritat en alguna matèria Bíblia Paraula de Déu,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oracular

■ oracular

adjectiu història de les religions Relatiu o pertanyent a l’oracle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orada</title>

Etimologia: del ll. aurata, íd., der. de aurus ‘or’ 1a font: 1324
femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids (Sparus aurata), amb el cos alt i comprimit, el dors gris clar i els flancs argentats, una banda daurada entre els ulls i una gran taca fosca sobre l’opercle.

■ orada

femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids Sparus aurata , amb el cos alt i comprimit, el dors gris clar i els flancs argentats, una banda daurada entre els ulls i una gran taca fosca sobre l’opercle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oradeta

oradeta

femení ictiologia Morruda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orador
| oradora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orador</title>

Etimologia: del ll. orator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí i femení
  1. Persona que parla en públic, que pronuncia un discurs. Els oradors que m’han precedit en l’ús de la paraula.
  2. Persona que professa l’art oratòria o posseeix uns dots d’eloqüència notables.
  3. orador sagrat Predicador.

■ orador
| oradora

masculí i femení Persona que parla en públic, que pronuncia un discurs Els oradors que m’han precedit en l’ús de la paraula Persona que professa l’art oratòria o posseeix uns dots d’eloqüència notables orador sagrat Predicador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oradura

■ oradura

femení Condició d’orat o de boig Acte propi d’un orat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oral</title>

Etimologia: del b. ll. oralis, íd., der. de os, oris ‘boca’, mot origen de ora ‘vorera, caire; litoral’ 1a font: s. XIV, Alcoatí
    adjectiu
  1. Que es diu parlant, no per escrit. Examen oral. Judici oral. Tradició oral.
  2. anatomia animal Relatiu o pertanyent a la boca. Cavitat oral.
  3. fonètica, fonologia Dit del fonema que es realitza sense participació de ressonàncies nasals quan aquestes són un tret fonològicament rellevant en una llengua o en una parella de fonemes.
  4. estadi oral psicologia Primer període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà, corresponent al primer any de vida.

■ oral

adjectiu Que es diu parlant, no per escrit Examen oral Judici oral Tradició oral anatomia animal Relatiu o pertanyent a la boca Cavitat oral fonètica, fonologia Dit del fonema que es realitza sense participació de ressonàncies nasals quan aquestes són un tret fonològicament rellevant en una llengua o en una parella de fonemes estadi oral psicologia Primer període en el desenvolupament intellectual i afectiu de l’ésser humà, corresponent al primer any de vida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oralment

■ oralment

adverbi Parlant, no per escrit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orangisme

orangisme

masculí història Moviment propi de l’orde d’Orange, societat presbiteriana secreta de l’Ulster per combatre els catòlics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orangista

orangista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orangisme masculí i femení Partidari de la casa d’Orange
Traducció