Es mostren 88954 resultats

■ orbicular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orbicular</title>

Etimologia: del ll. orbicularis, íd., der. de orbicŭlus ‘rodet’, dimin. de orbis ‘cercle; roda’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu De contorn circular. Orbicular com el disc d’un planeta.
  2. masculí anatomia animal Nom de diferents músculs de forma circular. Orbicular de les parpelles, dels llavis.
  3. masculí anatomia animal Os lenticular.
  4. adjectiu petrografia Dit de l’estructura d’algunes roques ígnies, com ara granits i diorites, pel fet que presenten capes concèntriques de diferent composició mineralògica, envoltant nuclis que poden ésser xenolítics.
  5. adjectiu Concernent a un orbe. El moviment orbicular dels planetes.

■ orbicular

adjectiu De contorn circular Orbicular com el disc d’un planeta masculí anatomia animal Nom de diferents músculs de forma circular Orbicular de les parpelles, dels llavis masculí anatomia animal Os lenticular adjectiu petrografia Dit de l’estructura d’algunes roques ígnies, com ara granits i diorites, pel fet que presenten capes concèntriques de diferent composició mineralògica, envoltant nuclis que poden ésser xenolítics adjectiu Concernent a un orbe El moviment orbicular dels planetes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbicularment

■ orbicularment

adverbi D’una manera orbicular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ òrbita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">òrbita</title>

Etimologia: del ll. orbĭta ‘rodera; cursa’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. anatomia animal Cadascuna de les dues cavitats simètriques situades a ambdós costats de les fosses nasals on s’allotgen els ulls.
  2. àlgebra Donats un grup que opera sobre un espai i un punt de l’espai, conjunt de punts que hom obté multiplicant el punt donat i els elements del grup.
    1. astronomia Trajectòria que descriu a l’espai un astre.
    2. astronàutica Camí recorregut per un giny espacial, quan és periòdic i aparentment tancat.
    3. posar en òrbita astronàutica Situar un giny espacial en una òrbita prèviament determinada.
    4. per analogia física Trajectòria que descriu una partícula en un accelerador circular o bé en els esquemes que representen l’estructura atòmica.
    5. figuradament Medi on hom exerceix una activitat; àmbit, esfera.
    6. figuradament Influència que exerceix algú.

■ òrbita

femení anatomia animal Cadascuna de les dues cavitats simètriques situades a ambdós costats de les fosses nasals on s’allotgen els ulls àlgebra Donats un grup que opera sobre un espai i un punt de l’espai, conjunt de punts que hom obté multiplicant el punt donat i els elements del grup astronomia Trajectòria que descriu a l’espai un astre astronàutica Camí recorregut per un giny espacial, quan és periòdic i aparentment tancat posar en òrbita astronàutica Situar un giny espacial en una òrbita prèviament determinada per analogia física Trajectòria que descriu una partícula en un accelerador…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbital


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orbital</title>

Etimologia: de òrbita 1a font: s. XV, Cauliach
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’òrbita.
  2. química física
    1. orbital atòmic Cadascuna de les funcions que descriuen l’estat estacionari de l’ona tridimensional associada a un electró que forma part d’un àtom.
    2. orbital molecular Cadascuna de les funcions d’ona associades a un electró que forma part d’una molècula.

■ orbital

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’òrbita química física orbital atòmic Cadascuna de les funcions que descriuen l’estat estacionari de l’ona tridimensional associada a un electró que forma part d’un àtom orbital molecular Cadascuna de les funcions d’ona associades a un electró que forma part d’una molècula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbitar

■ orbitar

verb astronomia i física transitiu Girar al voltant d’un cos La Terra orbita el Sol intransitiu Girar La Terra orbita al voltant del Sol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbitari
| orbitària

■ orbitari
| orbitària

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’òrbita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbitolina

■ orbitolina

femení paleontologia i zoologia Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels foraminífers Orbitolina sp , amb la closca cargolada en hèlix cònica, que eren propis del cretaci
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orbitòstat

orbitòstat

masculí antropologia física Instrument utilitzat per a mesurar els eixos orbitaris
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orc
| orca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orc</title>

Etimologia: del ll. orcus ‘infern; divinitat infernal; la mort’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
  1. adjectiu
    1. Dit del temps dolent, rúfol, d’una terra dolenta, inhospitalària, d’una persona carregosa, enutjosa, d’una cosa lletja, repulsiva.
    2. dialectal Esquerp.
    3. fer l’orc Fer el beneit, fer ximpleries.
  2. masculí mitologia Lloc on, segons la mitologia clàssica, anaven les ànimes després de la mort.

■ orc
| orca

adjectiu Dit del temps dolent, rúfol, d’una terra dolenta, inhospitalària, d’una persona carregosa, enutjosa, d’una cosa lletja, repulsiva dialectal Esquerp fer l’orc Fer el beneit, fer ximpleries masculí mitologia Lloc on, segons la mitologia clàssica, anaven les ànimes després de la mort
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orca</title>

Etimologia: del ll. orca, íd., i ‘gerra’, i aquest, d’una contaminació dels mots gr. húrkhē ‘gerra per a peix salat’ i óryga, acusatiu de óryx ‘balena’, relacionat amb l’altre popularment per semblança de forma 1a font: 1888, DLab.
femení zoologia Mamífer de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfínids (Orcinus orca), amb cos de forma massissa, el cap arrodonit, de color negre al dors i blanc a la part inferior, carnívor i depredador molt poderós.

■ orca

femení zoologia Mamífer de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfínids Orcinus orca , amb cos de forma massissa, el cap arrodonit, de color negre al dors i blanc a la part inferior, carnívor i depredador molt poderós
Traducció