Es mostren 88939 resultats

■ ordalia

■ ordalia

femení història Prova judicial de caràcter magicoreligiós destinada a palesar la culpabilitat o innocència d’un acusat És coneguda també amb el nom de judici de Déu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orde


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orde</title>

Etimologia: del ll. ōrdo, -ĭnis; en cat. ant. cobria, a més, les accepcions del modern ordre 1a font: s. XIV, Llull
    [plural ordes o, antic i dialectal, órdens]
  1. masculí catolicisme
    1. Societat de religiosos, aprovada per l’autoritat eclesiàstica, que viuen en comunitat sota l’observança d’una regla i que emeten vots solemnes.
    2. orde militar història Institució religiosomilitar creada a partir de la fi del segle XI per defensar els pelegrins que anaven a Terra Santa a lluitar contra els infidels.
    3. orde religiós Orde.
  2. masculí litúrgia
    1. Ritu cristià, mitjançant el qual l’Església promou un dels seus membres, considerat idoni, a un determinat grau de ministeri eclesial: diaconat, presbiterat o episcopat.
    2. ordes majors Nom tradicional dels ministeris del presbiterat, diaconat i sotsdiaconat.
    3. ordes menors Nom tradicional dels quatre ministeris, actualment suprimits, de l’ostiariat, lectorat, exorcistat i acolitat.
  3. masculí i femení Ordre.

■ orde

plural ordes o, antic i dialectal , órdens masculí catolicisme Societat de religiosos, aprovada per l’autoritat eclesiàstica, que viuen en comunitat sota l’observança d’una regla i que emeten vots solemnes orde militar història Institució religiosomilitar creada a partir de la fi del segle XI per defensar els pelegrins que anaven a Terra Santa a lluitar contra els infidels orde religiós Orde masculí litúrgia Ritu cristià, mitjançant el qual l’Església promou un dels seus membres, considerat idoni, a un determinat grau de ministeri eclesial diaconat, presbiterat o episcopat ordes majors Nom…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordenable

■ ordenable

adjectiu Que pot ésser ordenat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordenació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ordenació</title>

Partició sil·làbica: or_de_na_ci_ó
Etimologia: del ll. ordinatio, -ōnis, íd. 1a font: 1408
    femení
    1. Acció d’ordenar o d’ordenar-se;
    2. l’efecte. L’ordenació d’un seguici, d’una processó. L’ordenació de les figures en una pintura. L’ordenació dels apartaments.
  2. litúrgia Acció litúrgica per la qual el bisbe confereix el sagrament de l’orde.
    1. pintura Ritme de col·locació dels objectes i les figures en una pintura.
    2. arquitectura Part de l’arquitectura que tracta de la capacitat que ha de tenir cadascuna de les parts d’un edifici.
  4. ordenació de pagaments Distribució de pagaments que s’han d’efectuar per les caixes de l’estat.

■ ordenació

femení Acció d’ordenar o d’ordenar-se l’efecte L’ordenació d’un seguici, d’una processó L’ordenació de les figures en una pintura L’ordenació dels apartaments litúrgia Acció litúrgica per la qual el bisbe confereix el sagrament de l’orde pintura Ritme de collocació dels objectes i les figures en una pintura arquitectura Part de l’arquitectura que tracta de la capacitat que ha de tenir cadascuna de les parts d’un edifici ordenació de pagaments Distribució de pagaments que s’han d’efectuar per les caixes de l’estat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordenada

■ ordenada

femení símbol y geometria La segona coordenada d’un punt del pla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordenadament

■ ordenadament

adverbi Amb ordre, d’una manera ordenada Fes ordenadament les coses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordenador
| ordenadora

■ ordenador
| ordenadora

adjectiu i masculí i femení Que ordena Fou el geni ordenador de la llengua El bisbe ordenador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordenament

■ ordenament

masculí Ordenació ordenament jurídic dret Conjunt de normes jurídiques d’un estat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordenança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ordenança</title>

Etimologia: de ordenar 1a font: s. XIV, Llull
  1. femení Ordenament.
  2. femení dret administratiu
    1. Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari.
    2. Conjunt de preceptes que reglamenten la vida i el funcionament d’una comunitat, l’exèrcit, la marina, etc.
    3. ordenança militar dret militar Ordenança que regula el règim o la disciplina de l’exèrcit.
    4. ésser (una cosa) d’ordenança Ésser prescrita en les ordenances.
  3. masculí i femení
    1. Soldat que està a les ordres d’un oficial per a afers del servei.
    2. En certes oficines, empleat subaltern que serveix per a portar ordres.

■ ordenança

femení Ordenament femení dret administratiu Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari Conjunt de preceptes que reglamenten la vida i el funcionament d’una comunitat, l’exèrcit, la marina, etc ordenança militar dret militar Ordenança que regula el règim o la disciplina de l’exèrcit ésser una cosa d’ordenança Ésser prescrita en les ordenances masculí i femení Soldat que està a les ordres d’un oficial per a afers del servei En certes oficines, empleat subaltern que serveix per a…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordenancista

■ ordenancista

adjectiu i masculí i femení Que segueix o fa seguir amb tot rigor les ordenances
Traducció