Es mostren 88940 resultats

ordenancista

ordenancista

ordenand

ordenand

ordenant

ordenant

ordenar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ordenar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. ordinare, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    verb
  1. transitiu Posar en ordre. Aquests llibres, cal ordenar-los. Una casa ben ordenada.
  2. transitiu Prescriure, donar ordre. Jo li he ordenat que vingués. El metge li ordenà de llevar-se.
  3. transitiu àlgebra Definir en un conjunt una relació d’ordre.
  4. litúrgia
    1. transitiu Conferir el sagrament de l’orde. El bisbe l’ha ordenat prevere (o de prevere).
    2. pronominal Rebre els ordes sagrats. S’ha ordenat diaca (o de diaca).

ordenar

ordèol

ordèol

ordi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ordi</title>

Accessory
Etimologia: del ll. hordeum, íd., amb un tractament fonètic d’aparença semiculta no prou clar 1a font: s. IX
Body
    masculí agricultura, alimentació, indústries alimentàries i botànica
    1. Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Hordeum hexasticum i H. vulgare), d’arrel fibrosa, tiges robustes, fulles allargades i espigues amb llargues arestes, espícules fèrtils, cereal important, emprat en la preparació del malt i la cervesa.
    2. Gra de l’ordi.
  1. ordi palmell Tipus d’ordi de la família de les gramínies (Hordeum distichum), amb dos rengles d’espícules fèrtils.

ordi

ordiar1

ordiar1

ordiar2

ordiar2

Informació complementària

ordiat

ordiat

ordidor
| ordidora

ordidor
| ordidora