Es mostren 88939 resultats

■ ordinograma

■ ordinograma

masculí informàtica Diagrama de blocs que es fa servir per a illustrar la interrelació entre les diferents parts operacions d’un programa i en el qual les interconnexions entre els blocs representen la seqüència d’instruccions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordiós
| ordiosa

■ ordiós
| ordiosa

adjectiu Que conté ordi Mestall ordiós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ordir</title>

Etimologia: del ll. ordiri, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb transitiu
  1. indústria tèxtil Disposar paral·lelament una certa quantitat de fils enrotllats sobre un corró plegador destinat a un teler.
  2. figuradament Maquinar alguna cosa contra algú, a un fi determinat. Va ordir un pla per a apoderar-se del tresor.

■ ordir

verb transitiu indústria tèxtil Disposar parallelament una certa quantitat de fils enrotllats sobre un corró plegador destinat a un teler figuradament Maquinar alguna cosa contra algú, a un fi determinat Va ordir un pla per a apoderar-se del tresor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordissatge

■ ordissatge

masculí indústria tèxtil Operació d’ordir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordit

■ ordit

masculí indústria tèxtil Ordissatge Resultat de l’operació d’ordir Sèrie de fils que en la roba teixida van de llarg a llarg de la peça, parallelament a les vores
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordovicià
| ordoviciana

■ ordovicià
| ordoviciana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ordovicià masculí Segon dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o paleozoica, situat sobre del cambrià i per sota del silurià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordovícic
| ordovícica

■ ordovícic
| ordovícica

adjectiu i masculí estratigrafia Ordovicià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ordre</title>

Compareu: orde 1 i 2
Etimologia: variant moderna de orde 1a font: s. XVI
  1. masculí
    1. Arranjament, disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres. Posar en ordre els llibres d’una biblioteca. Variar l’ordre de col·locació. Combatre sense ordre. Fan les coses sense ordre ni concert.
    2. Successió metòdica, fixada. Seguint l’ordre alfabètic, l’ordre cronològic.
    3. sociologia Compendi de regles i lleis inspiradores i aglutinants d’una societat, i subjecció a aquestes mateixes regles i lleis.
    4. organització militar Manera de disposar o de formar els soldats amb vista a una marxa, a un combat.
    5. forces de l’ordre Cossos armats, sotmesos a la disciplina militar, encarregats de mantenir l’ordre públic.
    6. ordre angèlic cristianisme Cada un dels nou graus de la jerarquia angèlica, dividida en tres cors, en aquest ordre: serafins, querubins i trons, dominacions, virtuts i potestats, principats, arcàngels i àngels.
    7. ordre del dia Indicació dels assumptes que han d’ésser tractats en una reunió.
    8. ordre del dia organització militar Indicació de les disposicions prescrites a un cos d’exèrcit per a la jornada.
    9. ordre natural economia Situació òptima que, segons els fisiòcrates, pot assolir l’ordre existent si es compleixen les lleis naturals, immutables i absolutes que regeixen tots els fenòmens socials.
    10. ordre públic Situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència social.
  2. masculí
    1. Grup de persones o de coses que, per alguna circumstància, és considerat com una classe distinta.
    2. Cadascun dels grups importants d’una classificació.
    3. biologia Categoria taxonòmica de rang inferior a la classe i superior a la família.
    4. geobotànica Unitat de classificació de la tipologia de la vegetació, inferior a la classe, que agrupa una o més aliances afins.
    5. ordre arquitectònic arquitectura En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament).
    1. femení Manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d’una autoritat competent.
    2. femení informàtica Qualsevol instrucció, particularment les que fan referència a les unitats de control perifèriques.
    3. masculí Disciplina que cal observar. Mantenir l’ordre entre els alumnes.
    4. masculí Conducta disciplinada, consciència dels propis deures.
    5. a l’ordre economia Clàusula que explicitada en un títol el fa endossable.
    6. cridar (algú) a l’ordre Una persona amb autoritat, demanar-li que canviï d’actitud o de comportament. El president cridà a l’ordre els assembleistes.
    7. mot d’ordre organització militar Consigna verbal de reconeixement entre militars en l’acompliment de missions concretes, composta del sant i senya i la contrasenya.
    8. ordre de borsa economia Ordre donada a un intermediari perquè realitzi una ordre de compra o venda en ferm.
    9. ordre de lliurament economia Volant, imprès, pel qual un proveïdor ordena el lliurament d’unes mercaderies determinades a un destinatari concret.
    10. ordre de pagament [abreviatura o/p] [sigla OP] economia Document pel qual una persona o entitat ordena a una altra persona, dipositària dels seus fons, que realitzi un pagament a un tercer.
  4. masculí matemàtiques
    1. Cardinal.
    2. ordre d’una corba Grau d’una corba.
    3. ordre d’una matriu (o d’un determinant) Donada una matriu quadrada (o un determinant), nombre de files de la dita matriu (o del dit determinant).
    4. ordre d’un element Donat un element d’un grup, ordre del grup engendrat per les potències del dit element.
    5. ordre d’un grup Donat un grup finit, nombre d’elements del dit grup.
    6. ordre d’un infinitèsim Resultat de comparar un infinitèsim amb un altre infinitèsim que hom pren com a referència.
    7. ordre d’infinitud Resultat de comparar dues funcions, f(x) i g(x), que prenen el valor infinit quan x s’acosta a un cert valor a.
    8. ordre d’unitats Lloc que ocupa un dígit en un nombre.
    9. relació d’ordre Relació binària R entre els elements d’un conjunt C que és reflexiva, antisimètrica i transitiva.
  5. de l’ordre de locució prepositiva D’una quantitat aproximada de. Els guanys són de l’ordre de mil euros.
  6. ordre dels mots gramàtica Procediment sintàctic que tenen les llengües per a expressar llurs diferents modalitats o categories gramaticals.

■ ordre

masculí Arranjament, disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres Posar en ordre els llibres d’una biblioteca Variar l’ordre de collocació Combatre sense ordre Fan les coses sense ordre ni concert Successió metòdica, fixada Seguint l’ordre alfabètic, l’ordre cronològic sociologia Compendi de regles i lleis inspiradores i aglutinants d’una societat, i subjecció a aquestes mateixes regles i lleis organització militar Manera de disposar o de formar els soldats amb vista a una marxa, a un combat forces de l’ordre Cossos armats, sotmesos a la disciplina militar, encarregats…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orèada

■ orèada

femení mitologia En la mitologia clàssica, cadascuna de les nimfes de les muntanyes i dels boscs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oreig

■ oreig

masculí Vent suau, ventijol Oratge, vent de terra
Traducció