Es mostren 88954 resultats

■ ordiar2

■ ordiar2

verb transitiu agricultura Mesclar ordi amb altres cereals Vegeu també ordiar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordiat

■ ordiat

masculí alimentació, indústries alimentàries Aigua d’ordi, preparada per cocció sobretot d’ordi perlat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordidor
| ordidora

■ ordidor
| ordidora

adjectiu i masculí i femení Que ordeix masculí indústria tèxtil Màquina d’ordir masculí i femení indústria tèxtil Operari que efectua l’operació de l’ordit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordidura

■ ordidura

femení Acció d’ordir l’efecte Cosa ordida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ordienc
| ordienca

ordienc
| ordienca

adjectiu i masculí i femení D’Ordis Alt Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordier
| ordiera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ordier</title>

Partició sil·làbica: or_di_er
Etimologia: de ordi
    1. adjectiu agricultura Relatiu o pertanyent a l’ordi. Un garbell ordier.
    2. masculí Animal que anava carregat amb l’ordi per al menjar de la rècula.
    3. femení Peça de terra on hi ha hagut sembrat ordi. Blat de moro d’ordiera.
    4. femení Morralet per a donar ordi als animals.
  2. masculí i femení oficis manuals Persona que ven ordi.

■ ordier
| ordiera

adjectiu agricultura Relatiu o pertanyent a l’ordi Un garbell ordier masculí Animal que anava carregat amb l’ordi per al menjar de la rècula femení Peça de terra on hi ha hagut sembrat ordi Blat de moro d’ordiera femení Morralet per a donar ordi als animals masculí i femení oficis manuals Persona que ven ordi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordinació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ordinació</title>

Etimologia: del ll. ordinatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. dret administratiu
    1. Ordenança.
    2. A Andorra, norma dictada pel Consell General o per un comú.
  2. plural dret Conjunt de regles, de disposicions, etc., estatuïdes per al funcionament, la bona marxa, etc., d’una institució, d’una comunitat, etc.

■ ordinació

femení dret administratiu Ordenança A Andorra, norma dictada pel Consell General o per un comú plural dret Conjunt de regles, de disposicions, etc, estatuïdes per al funcionament, la bona marxa, etc, d’una institució, d’una comunitat, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordinador


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ordinador</title>

Etimologia: del ll. ordinator, -ōris ‘que ordena’
    masculí informàtica
  1. Màquina automàtica que accepta la informació que hom li subministra segons una forma preestablerta, la tracta d’acord amb un conjunt d’instruccions, escrites en un llenguatge adient i enregistrades en una memòria, i en dona els resultats, també segons una forma preestablerta, sia en forma de dades o com un senyal que permet el control automàtic d’una màquina o un procés. Ordinador domèstic, portàtil.
  2. ordinador central Ordinador nuclear d’una xarxa informàtica del qual depenen unitats funcionals, a través de les quals els usuaris poden accedir a bases de dades, i que permet, entre d’altres, les funcions de control de la xarxa.
  3. ordinador de butxaca Ordinador portàtil petit, sense disc dur ni lector de disquets, que funciona amb una bateria i que conté aplicacions específiques.
  4. ordinador personal [sigla PC] Microordinador.
  5. ordinador portable Ordinador que pot integrar-se a la indumentària d’una persona.

■ ordinador

masculí informàtica Màquina automàtica que accepta la informació que hom li subministra segons una forma preestablerta, la tracta d’acord amb un conjunt d’instruccions, escrites en un llenguatge adient i enregistrades en una memòria, i en dona els resultats, també segons una forma preestablerta, sia en forma de dades o com un senyal que permet el control automàtic d’una màquina o un procés Ordinador domèstic, portàtil ordinador central Ordinador nuclear d’una xarxa informàtica del qual depenen unitats funcionals, a través de les quals els usuaris poden accedir a bases de dades, i que permet,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordinal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ordinal</title>

Etimologia: del ll. td. ordinalis, íd. 1a font: 1575, DPou.
    masculí
    1. Número d’ordre d’un element en una successió.
    2. àlgebra Conjunt ben ordenat on cada element és també subconjunt.
  2. gramàtica
    1. adjectiu numeral ordinal Adjectiu numeral que indica el lloc que alguna cosa ocupa dins una sèrie.
    2. adverbi numeral ordinal Adverbi numeral que modifica la significació del mot que acompanya, en el sentit del lloc que ocupa dins una sèrie o gradació.

■ ordinal

masculí Número d’ordre d’un element en una successió àlgebra Conjunt ben ordenat on cada element és també subconjunt gramàtica adjectiu numeral ordinal Adjectiu numeral que indica el lloc que alguna cosa ocupa dins una sèrie adverbi numeral ordinal Adverbi numeral que modifica la significació del mot que acompanya, en el sentit del lloc que ocupa dins una sèrie o gradació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ordinari
| ordinària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ordinari</title>

Etimologia: del ll. ordinarius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Consolat
  1. adjectiu
    1. Segons l’ordre establert o acostumat. Sessió ordinària.
    2. De costum. Exàmens ordinaris.
    3. Que s’esdevé habitualment.
    4. dret Dit del judici que s’acomoda a les disposicions processals generals o per al qual no hi ha establert un procediment especial.
    5. ordinari de la missa litúrgia Successió dels texts invariables de la missa (per oposició al propi), sobretot, les peces de cant (Kyrie, Glòria, Credo, Sanctus i Agnus).
    6. ordinari de l’ofici litúrgia La part invariable de l’ofici diví.
    7. resolució ordinària dret Interlocutòria o providència que lliura el jutge perquè es faci o executi allò que demanin les parts.
  2. masculí Despesa normal, de cada dia, d’una casa.
  3. masculí Correu que funciona en períodes fixos (oposat a extraordinari).
  4. masculí i femení Individu que va i ve regularment d’una localitat a una altra i fa les comissions que li encomanen.
  5. adjectiu
    1. Mancat de distinció, vulgar.
    2. D’escàs mèrit.
    3. De classe inferior. Drap ordinari. Gent ordinària.
  6. adjectiu dret canònic Dit del poder de jurisdicció vinculat a un ofici eclesiàstic i que hom posseeix en virtut de l’ofici rebut.
  7. masculí
    1. dret canònic Jerarquia eclesiàstica que posseeix el poder ordinari: el papa, els bisbes residencials, els abats nullius o bé, en cas de vacant, els vicaris generals, els administradors apostòlics, els vicaris i prefectes apostòlics i, finalment, els superiors majors dels ordes religiosos clericals exempts.
    2. Antic llibre orientador en la manera de celebrar la missa i l’ofici, que indicava per ordre els íncipits de cada fórmula litúrgica.
  8. masculí fisiologia Menstruació.
  9. masculí història del dret català Jutge ordinari.
  10. d’ordinari locució adverbial Segons l’ordre acostumat, habitualment.

■ ordinari
| ordinària

adjectiu Segons l’ordre establert o acostumat Sessió ordinària De costum Exàmens ordinaris Que s’esdevé habitualment dret Dit del judici que s’acomoda a les disposicions processals generals o per al qual no hi ha establert un procediment especial ordinari de la missa litúrgia Successió dels texts invariables de la missa per oposició al propi , sobretot, les peces de cant Kyrie, Glòria, Credo, Sanctus i Agnus ordinari de l’ofici litúrgia La part invariable de l’ofici diví resolució ordinària dret Interlocutòria o providència que lliura el jutge perquè es faci o executi allò que demanin les…
Informació complementària
Traducció