Es mostren 88939 resultats

■ orelleta

■ orelleta

femení gastronomia Coca dolça rodona molt prima i cruixent, fregida amb oli nàutica Anella petita de les embarcacions, destinada a fermar-hi cordes de poca importància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orelló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orelló</title>

Etimologia: de orella 1a font: 1575, DPou.
masculí agricultura Cadascuna de les dues peces metàl·liques o de fusta en forma d’aletes que, a l’un costat i a l’altre del dental de l’arada tradicional, serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes.

■ orelló

masculí agricultura Cadascuna de les dues peces metàlliques o de fusta en forma d’aletes que, a l’un costat i a l’altre del dental de l’arada tradicional, serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orellut
| orelluda

■ orellut
| orelluda

adjectiu Que té les orelles grosses masculí zoologia Morralet masculí zoologia Ratapinyada orelluda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oremus


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oremus</title>

Etimologia: expressió ll., ‘preguem’, primera pers. pl. pres. subjuntiu de orare ‘pregar’ 1a font: s. XX, Oller
    masculí
  1. litúrgia
    1. Quan se celebra en llatí, invitació (‘preguem’) feta pel sacerdot als fidels abans de les oracions de la missa, de l’ofici i en altres ocasions.
    2. Oració litúrgica, especialment la primera de la missa o col·lecta.
  2. perdre l’oremus Desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que cal fer o dir.
  3. trencar (o rompre) l’oremus Interrompre inoportunament un acte.

■ oremus

masculí litúrgia Quan se celebra en llatí, invitació ‘preguem’ feta pel sacerdot als fidels abans de les oracions de la missa, de l’ofici i en altres ocasions Oració litúrgica, especialment la primera de la missa o collecta perdre l’oremus Desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que cal fer o dir trencar o rompre l’oremus Interrompre inoportunament un acte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orèndol

orèndol

masculí dialectal ornitologia Oreneta
Gran Diccionari de la llengua catalana

orèndola


<title type="display">orèndola</title>

Etimologia: forma rossellonesa de oreneta, d’una altra forma ll. * hirŭndŭla, dimin. també del ll. hĭrŭndo, -ĭnis, íd. 1a font: s. XIII
femení dialectal ornitologia Oreneta.

orèndola

femení dialectal ornitologia Oreneta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oreneta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oreneta</title>

Etimologia: d’un ll. *hirundĭtta, der. de hĭrŭndo, -ĭnis, íd., que hauria donat un *eroneta i, amb metàtesi, oreneta 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids (Hirundo rustica), de cua notablement forcada, amb les parts superiors de color blau fosc i les inferiors blanquinoses.
    2. una oreneta no fa estiu Una flor no fa estiu.
  2. oreneta cuablanca Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids (Delichon urbica), semblant a l’oreneta però amb el carpó blanc.
  3. oreneta cua-rogenca Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids (Hirundo daurica), que té les parts inferiors i el carpó ocracis.
  4. oreneta de ribera Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids (Riparia riparia), de color brunenc amb el pit ocraci i que habita a roquissars i penya-segats.

■ oreneta

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids Hirundo rustica , de cua notablement forcada, amb les parts superiors de color blau fosc i les inferiors blanquinoses una oreneta no fa estiu Una flor no fa estiu oreneta cuablanca Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids Delichon urbica , semblant a l’oreneta però amb el carpó blanc oreneta cua-rogenca Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids Hirundo daurica , que té les parts inferiors i el carpó ocracis oreneta de ribera Ocell de l’ordre dels…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orenga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orenga</title>

Etimologia: del ll. orīgănum, i aquest, del gr. oríganos, íd. 1a font: s. XIV
femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Origanum vulgare), de fulles ovades i flors de color violaci rosat en ramells i amb qualitats tòniques i digestives i emprada també com a condiment.

■ orenga

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les labiades Origanum vulgare , de fulles ovades i flors de color violaci rosat en ramells i amb qualitats tòniques i digestives i emprada també com a condiment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orenol

■ orenol

masculí ictiologia Orenola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orenola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orenola</title>

Etimologia: de orendola, variant de orèndola amb dislocació d’accent
    femení
  1. ornitologia Oreneta.
  2. ictiologia Peix de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids (Exocoetus volitans), de cos esvelt i pectorals molt desenvolupades, de color blau i blanc, que pot planar per la superfície de l’aigua i s’alimenta de plàncton.

■ orenola

femení ornitologia Oreneta ictiologia Peix de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids Exocoetus volitans , de cos esvelt i pectorals molt desenvolupades, de color blau i blanc, que pot planar per la superfície de l’aigua i s’alimenta de plàncton
Traducció