Es mostren 88954 resultats

■ orellar

■ orellar

verb intransitiu Moure les orelles un animal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orellat
| orellada

■ orellat
| orellada

adjectiu heràldica Dit de la petxina amb les orelles d’un esmalt diferent Dit de l’animal amb les orelles d’un esmalt diferent del del cos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oreller

oreller

masculí antigament Coixí per a descansar-hi el cap
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orellera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orellera</title>

Etimologia: de orella
    femení
  1. indumentària Cadascuna de les dues peces d’una gorra o d’un casc que cobreixen o defensen les orelles.
  2. agricultura Cadascuna de les dues peces que en l’arada tradicional porten encaixades les orelles o els orellons.
  3. oficis manuals orella 4 5.
  4. radiotècnia i televisió Auricular sense fils i de petites dimensions, especialment el que fan servir, col·locat dins l’orella, presentadors i tècnics d'un programa per sentir el que s'emet per antena i, alhora, per rebre instruccions del control de realització o d'altres membres de l'equip.

■ orellera

femení indumentària Cadascuna de les dues peces d’una gorra o d’un casc que cobreixen o defensen les orelles agricultura Cadascuna de les dues peces que en l’arada tradicional porten encaixades les orelles o els orellons oficis manuals orella 4 5 radiotècnia i televisió Auricular sense fils i de petites dimensions, especialment el que fan servir, collocat dins l’orella, presentadors i tècnics d'un programa per sentir el que s'emet per antena i, alhora, per rebre instruccions del control de realització o d'altres membres de l'equip
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orelleta

■ orelleta

femení gastronomia Coca dolça rodona molt prima i cruixent, fregida amb oli nàutica Anella petita de les embarcacions, destinada a fermar-hi cordes de poca importància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orelló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orelló</title>

Etimologia: de orella 1a font: 1575, DPou.
masculí agricultura Cadascuna de les dues peces metàl·liques o de fusta en forma d’aletes que, a l’un costat i a l’altre del dental de l’arada tradicional, serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes.

■ orelló

masculí agricultura Cadascuna de les dues peces metàlliques o de fusta en forma d’aletes que, a l’un costat i a l’altre del dental de l’arada tradicional, serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orellut
| orelluda

■ orellut
| orelluda

adjectiu Que té les orelles grosses masculí zoologia Morralet masculí zoologia Ratapinyada orelluda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oremus


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oremus</title>

Etimologia: expressió ll., ‘preguem’, primera pers. pl. pres. subjuntiu de orare ‘pregar’ 1a font: s. XX, Oller
    masculí
  1. litúrgia
    1. Quan se celebra en llatí, invitació (‘preguem’) feta pel sacerdot als fidels abans de les oracions de la missa, de l’ofici i en altres ocasions.
    2. Oració litúrgica, especialment la primera de la missa o col·lecta.
  2. perdre l’oremus Desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que cal fer o dir.
  3. trencar (o rompre) l’oremus Interrompre inoportunament un acte.

■ oremus

masculí litúrgia Quan se celebra en llatí, invitació ‘preguem’ feta pel sacerdot als fidels abans de les oracions de la missa, de l’ofici i en altres ocasions Oració litúrgica, especialment la primera de la missa o collecta perdre l’oremus Desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que cal fer o dir trencar o rompre l’oremus Interrompre inoportunament un acte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orèndol

orèndol

masculí dialectal ornitologia Oreneta
Gran Diccionari de la llengua catalana

orèndola


<title type="display">orèndola</title>

Etimologia: forma rossellonesa de oreneta, d’una altra forma ll. * hirŭndŭla, dimin. també del ll. hĭrŭndo, -ĭnis, íd. 1a font: s. XIII
femení dialectal ornitologia Oreneta.

orèndola

femení dialectal ornitologia Oreneta