<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orenyola</title>
Body
femení ictiologia Orenola.
Es mostren 88939 resultats
■
oreopitec
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oreopitec</title>
Accessory
Partició sil·làbica: o_re_o_pi_tec
Body
masculí antropologia i zoologia Gènere de primats fòssils de la família dels homínids (Oreopithecus bambolii), pròxim als homínids i semblant al pòngids actuals.
■
oreopitec
masculí antropologia i zoologia Gènere de primats fòssils de la família dels homínids Oreopithecus bambolii , pròxim als homínids i semblant al pòngids actuals
oretà
| oretana
<title type="display">oretà</title>
Accessory
Homòfon: uretà
Body
-
història
- adjectiu Relatiu o pertanyent als oretans.
- masculí i femení Individu d’un poble iber establert a les parts altes de les conques del Guadalquivir i del Segura.
oretà
| oretana
història adjectiu Relatiu o pertanyent als oretans masculí i femení Individu d’un poble iber establert a les parts altes de les conques del Guadalquivir i del Segura
■
orèxia
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orèxia</title>
Accessory
Partició sil·làbica: o_rè_xi_a
Body
femení medicina Desig, apetit.
■
orèxia
femení medicina Desig, apetit
■
orfandat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orfandat</title>
Accessory
Etimologia: de orfe 1a font: s. XV, I. de Villena
Body
-
femení
- Estat d’orfe.
- Pensió de què gaudeixen alguns orfes.
■
orfandat
femení Estat d’orfe Pensió de què gaudeixen alguns orfes
■
orfe
| òrfena
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orfe</title>
Accessory
Etimologia: del ll. td. ŏrphănus, i aquest, del gr. órphanos, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
adjectiu i masculí i femení
- [plural orfes o, antic i dialectal, òrfens] Dit del menor d’edat que ha perdut el pare i la mare o algun d’ells dos. Orfe de pare. Orfe de mare. Orfe de pare i mare.
- per extensió Mancat d’alguna cosa necessària, especialment de protecció o ajuda. Han crescut orfes de l’afecte patern.
■
orfe
| òrfena
adjectiu i masculí i femení plural orfes o, antic i dialectal , òrfens Dit del menor d’edat que ha perdut el pare i la mare o algun d’ells dos Orfe de pare Orfe de mare Orfe de pare i mare per extensió Mancat d’alguna cosa necessària, especialment de protecció o ajuda Han crescut orfes de l’afecte patern
■
orfebre
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orfebre</title>
Accessory
Etimologia: del fr. orfèvre, i aquest, del ll. auri faber ‘artesà de l’or’ 1a font: 1917, DOrt.
Body
-
masculí i femení
art i oficis manuals
- Artista que treballa objectes d’or, argent i altres metalls preciosos.
- per extensió Persona que ven aquests objectes.
■
orfebre
masculí i femení art i oficis manuals Artista que treballa objectes d’or, argent i altres metalls preciosos per extensió Persona que ven aquests objectes
■
orfebreria
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orfebreria</title>
Accessory
Partició sil·làbica: or_fe_bre_ri_a
Etimologia: de orfebre 1a font: 1426
Etimologia: de orfebre 1a font: 1426
Body
-
femení
orfebreria
- Ofici de treballar els metalls preciosos.
- Obra d’orfebre.
■
orfebreria
femení orfebreria Ofici de treballar els metalls preciosos Obra d’orfebre
■
orfenat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orfenat</title>
Accessory
Etimologia: de orfe
Body
masculí ensenyament Institució on són acollits i educats els infants orfes.
■
orfenat
masculí ensenyament Institució on són acollits i educats els infants orfes
■
orfenesa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orfenesa</title>
Accessory
Etimologia: de orfe 1a font: s. XX, Bertrana
Body
femení Estat d’orfe.
■
orfenesa
femení Estat d’orfe