Es mostren 88939 resultats

■ orgàstic
| orgàstica

■ orgàstic
| orgàstica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orgasme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orgia</title>

Partició sil·làbica: or_gi_a
Etimologia: del ll. orgia, -ōrum, i aquest, del gr. órgia ‘misteris de Bacus; cerimònies religioses’, probablement a través del fr. orgie, íd. 1a font: 1888, DLab.
    femení
  1. història de les religions Nom de les cerimònies rituals caracteritzades pel desenfrenament, pel furor i l’entusiasme dels participants.
  2. Festí en què es menja i beu immoderadament i es cometen altres excessos.
  3. per extensió Disbauxa.

■ orgia

femení història de les religions Nom de les cerimònies rituals caracteritzades pel desenfrenament, pel furor i l’entusiasme dels participants Festí en què es menja i beu immoderadament i es cometen altres excessos per extensió Disbauxa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgíac
| orgíaca

■ orgíac
| orgíaca

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orgia De la natura de l’orgia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgiàstic
| orgiàstica

■ orgiàstic
| orgiàstica

adjectiu història de les religions Relatiu o pertanyent a les orgies rituals Culte orgiàstic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgue


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orgue</title>

Compareu: òrgan
Etimologia: del ll. ŏrgănum, i aquest, del gr. órganon ‘eina; instrument; orgue’, der. de érgon ‘acció, obra’ 1a font: 1389
    [plural orgues o, antic i dialectal, òrguens] masculí
  1. música
    1. Instrument musical amb jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per ventilador elèctric.
    2. orgue de maneta Piano de maneta.
    3. orgue electrònic electrònica Instrument musical que intenta d’imitar l’orgue clàssic i en el qual els diferents sons i timbres són obtinguts per mitjans electrònics (o, en alguns casos, electromecànics).
  2. figuradament
    1. no estar per orgues Es diu del qui no vol embolicar-se en un afer, una discussió, etc.
    2. orgue de gats Discussió, etc., en què tothom enraona i ningú no s’entén.
  3. armament
    1. Arma que consistia en un conjunt de canons d’arcabús o de fusell, els quals podien ésser disparats de cop o d’un a un.
    2. Llançacoets.
  4. orgue de mar zoologia Cnidari colonial de la subclasse dels alcionaris de l’ordre dels estolonífers (Tubipora musica), amb un esquelet, anomenat políper, de color roig viu i amb pòlips tubulars que li donen un aspecte d’orgue.

■ orgue

plural orgues o, antic i dialectal , òrguens masculí música Instrument musical amb jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per ventilador elèctric orgue de maneta Piano de maneta orgue electrònic electrònica Instrument musical que intenta d’imitar l’orgue clàssic i en el qual els diferents sons i timbres són obtinguts per mitjans electrònics o, en alguns casos, electromecànics figuradament no estar per orgues Es diu del qui no vol embolicar-se en un afer, una discussió, etc orgue de gats Discussió, etc, en què tothom enraona i ningú no s’entén…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orguener
| orguenera

■ orguener
| orguenera

masculí i femení Persona que fabrica o adoba orgues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgueneria

■ orgueneria

femení música Ofici d’orguener Art o indústria de construir orgues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orguenet

■ orguenet

masculí música Piano de maneta Òrgan portàtil de petites dimensions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgull


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orgull</title>

Etimologia: del germ. frànc. *ŭrgōlī ‘excel·lència’, der. de *ŭrgōl ‘excel·lent’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. Excés d’estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Estar ple d’orgull. Tenir un orgull insuportable.
  2. Sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres. Un just orgull. Un noble orgull.
  3. Cosa que és causa d’un legítim orgull. Aquell deixeble era l’orgull del seu mestre.

■ orgull

masculí Excés d’estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres Estar ple d’orgull Tenir un orgull insuportable Sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres Un just orgull Un noble orgull Cosa que és causa d’un legítim orgull Aquell deixeble era l’orgull del seu mestre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgullar

■ orgullar

verb antigament transitiu Causar, una cosa, orgull a algú Era tan humil, que res no l’orgullava pronominal Ensuperbir-se, agafar orgull
Traducció