Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ orgullar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orgullar</title>

verb

antigament

transitiu Causar, una cosa, orgull a algú. Era tan humil, que res no l’orgullava.
pronominal Ensuperbir-se, agafar orgull.

■ orgullar

verb antigament transitiu Causar, una cosa, orgull a algú Era tan humil, que res no l’orgullava pronominal Ensuperbir-se, agafar orgull

■ orgullós

| orgullosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orgullós</title>

Etimologia: de orgull 1a font: 1229

adjectiu

[construït amb el verb ésser] Que té orgull 1. És un orgullós.
[construït amb el verb estar] Que té orgull 2. Estava orgullós del seu deixeble.

■ orgullós

| orgullosa

adjectiu construït amb el verb ésser Que té orgull 1 És un orgullós construït amb el verb estar Que té orgull 2 Estava orgullós del seu deixeble

■ orgullosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orgullosament</title>

Etimologia: de orgullós 1a font: s. XIV, Llull

adverbi Amb orgull.

■ orgullosament

adverbi Amb orgull

■ oricalc

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oricalc</title>

Etimologia: del ll. orichalcum (aurichalcum), i aquest, del gr. oreíkhalkos ‘coure de muntanya’, relacionat amb aurum ‘or’ per etimologia popular potser ja en ll

masculí numismàtica Aliatge de metalls a base de coure i de zinc, usat pels romans com a metall amonedable per a les monedes de més valor entre les divisionàries.

■ oricalc

masculí numismàtica Aliatge de metalls a base de coure i de zinc, usat pels romans com a metall amonedable per a les monedes de més valor entre les divisionàries