Es mostren 88954 resultats

■ orgànul

■ orgànul

masculí citologia Cadascuna de les inclusions citoplasmàtiques ben diferenciades, constituents elementals de tota cèllula, dotades de més o menys autonomia pel que fa a llur reproducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

organyès
| organyesa

organyès
| organyesa

adjectiu i masculí i femení D’Organyà Alt Urgell
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organzí

■ organzí

masculí indústria tèxtil Fil de seda obtingut retorcent de dos a tres fils de seda greja cadascun dels quals es compon de tres a vuit caps i té torsió individual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgasme

■ orgasme

masculí patologia Eretisme fisiologia i psicologia Culminació o clímax de l’excitació sexual a les zones erotògenes i genitals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgàstic
| orgàstica

■ orgàstic
| orgàstica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orgasme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orgia</title>

Partició sil·làbica: or_gi_a
Etimologia: del ll. orgia, -ōrum, i aquest, del gr. órgia ‘misteris de Bacus; cerimònies religioses’, probablement a través del fr. orgie, íd. 1a font: 1888, DLab.
    femení
  1. història de les religions Nom de les cerimònies rituals caracteritzades pel desenfrenament, pel furor i l’entusiasme dels participants.
  2. Festí en què es menja i beu immoderadament i es cometen altres excessos.
  3. per extensió Disbauxa.

■ orgia

femení història de les religions Nom de les cerimònies rituals caracteritzades pel desenfrenament, pel furor i l’entusiasme dels participants Festí en què es menja i beu immoderadament i es cometen altres excessos per extensió Disbauxa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgíac
| orgíaca

■ orgíac
| orgíaca

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orgia De la natura de l’orgia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgiàstic
| orgiàstica

■ orgiàstic
| orgiàstica

adjectiu història de les religions Relatiu o pertanyent a les orgies rituals Culte orgiàstic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgue


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orgue</title>

Compareu: òrgan
Etimologia: del ll. ŏrgănum, i aquest, del gr. órganon ‘eina; instrument; orgue’, der. de érgon ‘acció, obra’ 1a font: 1389
    [plural orgues o, antic i dialectal, òrguens] masculí
  1. música
    1. Instrument musical amb jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per ventilador elèctric.
    2. orgue de maneta Piano de maneta.
    3. orgue electrònic electrònica Instrument musical que intenta d’imitar l’orgue clàssic i en el qual els diferents sons i timbres són obtinguts per mitjans electrònics (o, en alguns casos, electromecànics).
  2. figuradament
    1. no estar per orgues Es diu del qui no vol embolicar-se en un afer, una discussió, etc.
    2. orgue de gats Discussió, etc., en què tothom enraona i ningú no s’entén.
  3. armament
    1. Arma que consistia en un conjunt de canons d’arcabús o de fusell, els quals podien ésser disparats de cop o d’un a un.
    2. Llançacoets.
  4. orgue de mar zoologia Cnidari colonial de la subclasse dels alcionaris de l’ordre dels estolonífers (Tubipora musica), amb un esquelet, anomenat políper, de color roig viu i amb pòlips tubulars que li donen un aspecte d’orgue.

■ orgue

plural orgues o, antic i dialectal , òrguens masculí música Instrument musical amb jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per ventilador elèctric orgue de maneta Piano de maneta orgue electrònic electrònica Instrument musical que intenta d’imitar l’orgue clàssic i en el qual els diferents sons i timbres són obtinguts per mitjans electrònics o, en alguns casos, electromecànics figuradament no estar per orgues Es diu del qui no vol embolicar-se en un afer, una discussió, etc orgue de gats Discussió, etc, en què tothom enraona i ningú no s’entén…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orguener
| orguenera

■ orguener
| orguenera

masculí i femení Persona que fabrica o adoba orgues
Traducció