Es mostren 88939 resultats
■
orgullós
| orgullosa
■
orgullós
| orgullosa
adjectiu construït amb el verb ésser Que té orgull 1 És un orgullós construït amb el verb estar Que té orgull 2 Estava orgullós del seu deixeble
■
orgullosament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orgullosament</title>
Accessory
Etimologia: de orgullós 1a font: s. XIV, Llull
Body
adverbi Amb orgull.
■
orgullosament
adverbi Amb orgull
■
oricalc
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oricalc</title>
Accessory
Etimologia: del ll. orichalcum (aurichalcum), i aquest, del gr. oreíkhalkos ‘coure de muntanya’, relacionat amb aurum ‘or’ per etimologia popular potser ja en ll
Body
masculí numismàtica Aliatge de metalls a base de coure i de zinc, usat pels romans com a metall amonedable per a les monedes de més valor entre les divisionàries.
■
oricalc
masculí numismàtica Aliatge de metalls a base de coure i de zinc, usat pels romans com a metall amonedable per a les monedes de més valor entre les divisionàries
oricteropòdids
<title type="display">oricteropòdids</title>
Body
-
masculí
zoologia
- plural Família de mamífers tubulidentats, que inclou el porc formiguer.
- singular Mamífer de la família dels oricteropòdids.
oricteropòdids
masculí zoologia plural Família de mamífers tubulidentats, que inclou el porc formiguer singular Mamífer de la família dels oricteropòdids
■
oricto-
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oricto-</title>
Body
Forma prefixada del mot grec oryktós, que significa ‘excavat, mineral’. Ex.: orictografia, orictologia.
■
oricto-
Forma prefixada del mot grec oryktós , que significa ‘excavat, mineral’ Ex orictografia, orictologia
■
orictognòsia
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orictognòsia</title>
Accessory
Partició sil·làbica: o_ric_tog_nò_si_a
Etimologia: de oricto- i -gnòsia
Etimologia: de oricto- i -gnòsia
Body
femení mineralogia Mineralogia.
■
orictognòsia
femení mineralogia Mineralogia
■
orictografia
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orictografia</title>
Accessory
Partició sil·làbica: o_ric_to_gra_fi_a
Etimologia: de oricto- i -grafia
Etimologia: de oricto- i -grafia
Body
femení mineralogia Descripció dels minerals.
■
orictografia
femení mineralogia Descripció dels minerals
orictologia
<title type="display">orictologia</title>
Accessory
Partició sil·làbica: o_ric_to_lo_gi_a
Etimologia: de oricto- i -logia
Etimologia: de oricto- i -logia
Body
-
femení
geologia
- Mineralogia.
- Paleontologia.
orictologia
femení geologia Mineralogia Paleontologia
orictològic
| orictològica
<title type="display">orictològic</title>
Accessory
Etimologia: de orictologia
Body
adjectiu geologia Relatiu o pertanyent a l’orictologia.
orictològic
| orictològica
adjectiu geologia Relatiu o pertanyent a l’orictologia
■
orient
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orient</title>
Accessory
Partició sil·làbica: o_ri_ent
Etimologia: del ll. oriens, -ntis, participi pres. de orīri ‘llevar-se; sortir el sol; tenir origen’ 1a font: s. XIV, Jaume I
Etimologia: del ll. oriens, -ntis, participi pres. de orīri ‘llevar-se; sortir el sol; tenir origen’ 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
-
masculí
-
- El punt de l’horitzó per on surt el sol, llevant.
- La part de la Terra que mira a llevant (oposat a occident).
-
- Regions o territoris orientals.
- Orient Llunyà (o Extrem Orient) Nom donat a les terres més orientals d’Àsia i d’Oceania.
- Orient Mitjà Nom donat a les terres compreses entre l’Extrem Orient i el Pròxim Orient.
- Orient Mitjà impròpiament Pròxim Orient.
- Pròxim Orient Nom donat als països de la conca oriental de la Mediterrània, incloent-hi Líbia i Egipte.
-
- Lloc on es troba o opera una lògia.
- Gran Orient Organisme que agrupa les lògies d’un país, dirigit pel gran mestre i pel gran consell.
- joieria Cor blanc i brillant de les perles que les fa més estimades.
■
orient
masculí El punt de l’horitzó per on surt el sol, llevant La part de la Terra que mira a llevant oposat a occident Regions o territoris orientals Orient Llunyà o Extrem Orient Nom donat a les terres més orientals d’Àsia i d’Oceania Orient Mitjà Nom donat a les terres compreses entre l’Extrem Orient i el Pròxim Orient Orient Mitjà impròpiament Pròxim Orient Pròxim Orient Nom donat als països de la conca oriental de la Mediterrània, incloent-hi Líbia i Egipte Lloc on es troba o opera una lògia Gran Orient Organisme que agrupa les lògies d’un país, dirigit pel gran mestre i pel gran consell…