Es mostren 88954 resultats

origenià
| origeniana

origenià
| origeniana

adjectiu Relatiu o pertanyent a Orígenes
Gran Diccionari de la llengua catalana

origenisme

origenisme

masculí història eclesiàstica Corrent doctrinal propi dels seguidors d’Orígenes i sorgit entorn del seu pensament, bàsicament neoplatònic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

origenista

origenista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’origenisme masculí i femení Partidari de l’origenisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

originador
| originadora

originador
| originadora

adjectiu Que origina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ original


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">original</title>

Etimologia: del ll. td. originalis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’origen d’una cosa, propi dels orígens.
    2. Que és l’origen o font d’alguna cosa copiada o reproduïda, primitiu. El text original.
    3. art La persona, l’objecte o el paisatge que serveix de model a un pintor, escultor o dibuixant.
    4. estat original religió, Bíblia i cristianisme Estat o situació existencial que moltes religions suposen com a propi de la humanitat en els seus orígens, en contraposició al seu estat actual.
    5. gràcia original cristianisme Gràcia pròpia de l’home en l’estat original, amb anterioritat al pecat original.
    6. pecat original religió, Bíblia i cristianisme Pecat de la humanitat en els temps originals de la seva història, del qual participen tots els homes i en virtut del qual el gènere humà perdé l’estat original i es feu responsable de la seva situació actual.
  2. adjectiu
    1. art, literatura i dret Dit de qualsevol obra artística, literària o documental, feta per l’autor, sense que sigui còpia, imitació ni traducció de cap altra.
    2. art Dit del gravat concebut i realitzat pel mateix artista.
    3. Que no s’assembla als altres. Té un estil molt original.
    4. Que té quelcom d’estrany, de rar. És un home original, gairebé un excèntric.
  3. masculí
    1. art i literatura L’obra primitiva d’un artista o d’un escriptor.
    2. crítica textual Text autògraf (o arquetip), conservat o reconstruït per la crítica textual.
    3. dret Escriptura pública que hom treu immediatament del protocol del notari, o sigui la primera còpia literal.
    4. arts gràfiques Escrit primitiu que serveix de base a les còpies.
    5. arts gràfiques Model manuscrit, mecanografiat o imprès, que conté el text i totes les indicacions necessàries per a dur a terme la composició.
    6. arts gràfiques i literatura Text que hom lliura per tal d’ésser imprès.

■ original

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’origen d’una cosa, propi dels orígens Que és l’origen o font d’alguna cosa copiada o reproduïda, primitiu El text original art La persona, l’objecte o el paisatge que serveix de model a un pintor, escultor o dibuixant estat original religió , Bíblia i cristianisme Estat o situació existencial que moltes religions suposen com a propi de la humanitat en els seus orígens, en contraposició al seu estat actual gràcia original cristianisme Gràcia pròpia de l’home en l’estat original, amb anterioritat al pecat original pecat original religió , Bíblia i cristianisme…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ originalitat

■ originalitat

femení Qualitat d’original Acte propi d’una persona original
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ originalment

■ originalment

adverbi D’una manera original
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ originar

■ originar

verb transitiu Donar origen o començament a una cosa Aquell mal n’originà un altre pronominal Prendre existència El cristianisme s’originà a Judea
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ originari
| originària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">originari</title>

Etimologia: del ll. td. originarius, -a, -um, íd. 1a font: 1462
    adjectiu
    1. D’on s’origina quelcom, que dona origen. El país originari d’aquesta raça.
    2. Que té el seu origen en tal o tal lloc, oriünd. La seva família era originària de França.
  2. Pertanyent a l’origen, que és a l’origen. L’estat originari d’una llengua.

■ originari
| originària

adjectiu D’on s’origina quelcom, que dona origen El país originari d’aquesta raça Que té el seu origen en tal o tal lloc, oriünd La seva família era originària de França Pertanyent a l’origen, que és a l’origen L’estat originari d’una llengua
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ originàriament

■ originàriament

adverbi A l’origen
Traducció