Es mostren 88939 resultats

■ orinal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orinal</title>

Etimologia: del b. ll. urinal, íd. 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Vas de terrissa, metall, plàstic, etc., per a orinar-hi o fer-hi altres deposicions corporals.
  2. orinal pla Orinal baix de vores i allargat per a usar-lo els malalts sense llevar-se del llit.

■ orinal

masculí Vas de terrissa, metall, plàstic, etc, per a orinar-hi o fer-hi altres deposicions corporals orinal pla Orinal baix de vores i allargat per a usar-lo els malalts sense llevar-se del llit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orinar</title>

Etimologia: del ll. urinari, íd. 1a font: s. XIII, Arnau
    verb
    1. intransitiu fisiologia animal Expel·lir orina per la uretra. Ha d’orinar molt sovint.
    2. pronominal Expel·lir l’orina involuntàriament. Orinar-se al llit.
    3. pronominal Expel·lir l’orina en un lloc inadequat. Orinar-se a la piscina.
  2. transitiu patologia Expel·lir un altre líquid pel conducte de l’orina. Orinava sang.

■ orinar

verb intransitiu fisiologia animal Expellir orina per la uretra Ha d’orinar molt sovint pronominal Expellir l’orina involuntàriament Orinar-se al llit pronominal Expellir l’orina en un lloc inadequat Orinar-se a la piscina transitiu patologia Expellir un altre líquid pel conducte de l’orina Orinava sang
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orinc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orinc</title>

Etimologia: del fr. orin, d’origen incert, potser a través del cast. orinque, íd.
masculí marina, marítim Cap de gruix adequat que per un extrem és amarrat a la creu de l’àncora i per l’altre és afermat a la boia que l’ha d’abalisar.

■ orinc

masculí marina, marítim Cap de gruix adequat que per un extrem és amarrat a la creu de l’àncora i per l’altre és afermat a la boia que l’ha d’abalisar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orincar

■ orincar

verb transitiu marina, marítim Afermar una corda per un cap a una boia i per l’altre a l’àncora
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orinera

■ orinera

femení Ganes d’orinar, pixera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orins

■ orins

masculí plural fisiologia animal Porció d’orina expellida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oriol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oriol</title>

Partició sil·làbica: o_ri_ol
Etimologia: del ll. aureŏlus, -a, -um ‘de color d’or’ 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids (Oriolus oriolus), de plomatge groc viu i les ales i la cua negres o verdoses i que habita als boscs caducifolis.
  2. botànica
    1. Reig.
    2. oriol foll Reig bord.

■ oriol

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids Oriolus oriolus , de plomatge groc viu i les ales i la cua negres o verdoses i que habita als boscs caducifolis botànica Reig oriol foll Reig bord
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oriolà
| oriolana

■ oriolà
| oriolana

adjectiu i masculí i femení D’Oriola Baix Segura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oriola

■ oriola

femení ictiologia Lluerna vera botànica Riola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oriòlids

■ oriòlids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, amb el bec fort i de forma cònica, de colors vius i exclusivament arborícoles singular Ocell de la família dels oriòlids