Es mostren 88954 resultats

orro-

orro-

orsa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orsa</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser de orsar ‘navegar contra el vent’ 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
    femení
  1. nàutica
    1. Acció d’orsar;
    2. l’efecte.
  2. construcció naval
    1. Peça gran de ferro que, en les embarcacions grans de pesca, és disposada al fons de la carena i millora l’estabilitat de l’embarcació.
    2. Peça metàl·lica o de fusta que és disposada a la quilla d’algunes embarcacions de vela per tal de millorar-ne l’estabilitat i facilitar-ne el govern.
    3. Tauló ovalat amb l’extremitat inferior més gruixuda que la superior que permet d’aguantar la deriva en deixar caure a l’aigua l’orsa de sotavent.
  3. dialectal marina, marítim Orsapop.
    1. anar a l’orsa nàutica Navegar, l’embarcació, amb el vent de proa i, en conseqüència, escorada.
    2. anar a l’orsa figuradament Anar malament una cosa.
    3. tocar d’orsa nàutica Tenir propensió, una embarcació, a orsar a causa de l’estiba o de la seva construcció.

orsa

orsada

orsada

orsai

orsai

orsapop

orsapop

orsar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orsar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *ortiare ‘aixecar’, der. de ortus, participi de orīri, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
    verb intransitiu nàutica
  1. Navegar una embarcació proa al vent.
  2. Maniobrar una embarcació, tot girant el timó o tot afegint veles a popa i traient-ne a proa, de manera que posi proa al vent i navegui contra aquest.

orsar

orsejar

orsejar

orsol

orsol

òrtic
| òrtica

òrtic
| òrtica

orticó

orticó

Traducció