Es mostren 88940 resultats

ortodòntic
| ortodòntica

ortodòntic
| ortodòntica

ortodontista

ortodontista

ortodontòleg
| ortodontòloga

ortodontòleg
| ortodontòloga

ortodontologia


<title type="display">ortodontologia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: or_to_don_to_lo_gi_a
Body
femení odontologia Branca de l’odontologia que s’ocupa de la prevenció i el tractament de les irregularitats de posició de les dents.

ortodontologia

ortodox
| ortodoxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ortodox</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. orthodoxus, -a, -um, i aquest, del gr. orthódoxos ‘que pensa rectament’ 1a font: 1839, DLab.
Body
  1. adjectiu
    1. Conforme a la recta doctrina.
    2. cristianisme Conforme al que ensenya i defineix l’Església.
    3. especialment Relatiu o pertanyent a l’Ortodòxia oriental.
    4. Església Ortodoxa Conjunt d’esglésies orientals en comunió amb el patriarca de Constantinoble.
  2. masculí i femení Membre de l’Església Ortodoxa.

ortodox
| ortodoxa

ortodoxament

ortodoxament

Traducció

ortodòxia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ortodòxia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: or_to_dò_xi_a
Etimologia: del gr. orthodoxía ‘opinió recta’
Body
    femení
  1. Qualitat d’ortodox.
  2. cristianisme
    1. Professió de la fe cristiana autèntica tal com l’Església l’ensenya i defineix, en oposició a les opinions herètiques i heterodoxes.
    2. [en majúscula] Títol que, basat en el concepte doctrinal de fidelitat als set primers concilis ecumènics, designa el conjunt de les esglésies orientals en comunió amb Constantinoble.
  3. filosofia i religió Opinió que s’adiu amb el pensament d’un mestre, amb els enunciats d’una doctrina, amb les dades d’una religió, etc.
  4. festa de l’ortodòxia cristianisme Commemoració de la victòria sobre la iconoclàstia i de la restitució del culte a les icones que celebra l’Església Ortodoxa.

ortodòxia

ortodromia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ortodromia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: or_to_dro_mi_a
Etimologia: del gr. orthódromos ‘que corre en línia recta’ 1a font: 1888, DLab.
Body
    femení
  1. geometria
    1. En una superfície esfèrica, línia més curta entre dos punts, que és l’arc de cercle màxim que passa pels dos punts.
    2. cartografia La línia de menor longitud de totes les que passen per dos punts donats de la superfície terrestre.
  2. especialment nàutica i aeronàutica Ruta d’una embarcació o d’una aeronau que coincideix amb l’ortodromia dels seus punts de partida i d’arribada.

ortodromia

ortodròmic
| ortodròmica

ortodròmic
| ortodròmica

ortoedre

ortoedre