Es mostren 88954 resultats

■ orxella

■ orxella

femení botànica Liquen fruticulós de la família de les roccellàcies Roccella tinctoria , recobert de pruïna blanca colorants Colorant vermell, purpuri o blau extret de l’orxella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orxeller
| orxellera

■ orxeller
| orxellera

masculí i femení oficis manuals Persona que té per ofici recollir l’orxella i preparar el tint que se n’obté
Gran Diccionari de la llengua catalana

orxetà
| orxetana

orxetà
| orxetana

adjectiu i masculí i femení D’Orxeta Marina Baixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

oryzenina

oryzenina

femení alimentació, indústries alimentàries Glutelina majoritària de l’arròs
Gran Diccionari de la llengua catalana

Os

Os

símbol química inorgànica osmi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ os1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">os</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: ɔ́s
Etimologia: del ll. vg. ŏssum, ll. cl. ŏs, ŏssis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    [plural ossos] masculí
    1. anatomia animal i histologia Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs).
    2. plural Restes mortals.
    3. figuradament Peresa. Quin os que tragina, aquell!
    4. ésser un os dur de rosegar (o simplement ésser un os) Ésser, una qüestió, difícil, desagradable, etc.
    5. no tenir més que ossos (o més que la pell i l’os) Estar molt magre.
    6. no tenir cap os sencer Estar capolat, estar molt fatigat.
    7. no trencar-s’hi cap os (en una feina, etc.) No cansar-s’hi gaire.
    8. tenir un os a la panxa (o al ventre) Tenir mandra.
    9. os bertran Os sacre.
    10. os bertran figuradament Peresa.
    11. tornar els ossos a lloc Refer-se d’una malaltia o d’una situació precària.
  2. per extensió
    1. Parts dures de certs animals.
    2. Pinyol de l’oliva i altres fruits.



    3. Vegeu també:
    os2

■ os1

plural ossos masculí anatomia animal i histologia Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans cervell, cor, pulmons i la de possibilitar el moviment a tall de palanques mogudes pels músculs plural Restes mortals figuradament Peresa Quin os que tragina, aquell ésser un os dur de rosegar o simplement ésser un os Ésser, una qüestió, difícil, desagradable, etc no tenir més que ossos o més que la pell i l’os Estar molt magre no tenir cap os sencer Estar capolat, estar molt…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ os2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">os</title><lbl type="homograph">2</lbl>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia ós]

Pronúncia: ós
Etimologia: del ll. ŭrsus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    [plural ossos] masculí zoologia
    1. Nom donat als diversos carnívors fissípedes de la família dels úrsids agrupats en els gèneres Euarctos, Helarctos, Selenarctos, Melursus, Thalarctos, Tremarctos i Ursus, tots de grandària considerable, cos corpulent, amb ungles als dits, cua curta, carnívors, lents per terra i àgils a l’aigua. Entre els ossos més destacats cal esmentar l’os malai (H. malayanus), l’os negre americà (E. americanus), l’os morrut (M. ursinus), l’os tibetà (S. thibetanus), l’os d’Alaska (U. gygas), l’os bru (U. arctos), l’os gris (U. horribilis) i l’os blanc (Th. maritimus).
    2. lleig com un os Es diu d’un home lleig i pelut.
    3. os polar Os blanc.
    4. viure com un os Viure solitari, defugint la societat dels homes.
  2. os formiguer Nom donat a diversos mamífers edentats, del subordre dels xenartres, pertanyents tots ells a la família dels mirmecofàgids, que es nodreixen de formigues i insectes semblants que recullen amb la llengua.
  3. os rentador Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels prociònids (Procyon lotor), de potes petites cobertes de pèl, cara allargada en un curt musell, ulls vius, pelatge gris groguenc i negre, grimpador i nedador i de costums nocturns.



    4. Vegeu també:
    os1

■ os2

plural ossos masculí zoologia Nom donat als diversos carnívors fissípedes de la família dels úrsids agrupats en els gèneres Euarctos , Helarctos , Selenarctos , Melursus , Thalarctos , Tremarctos i Ursus , tots de grandària considerable, cos corpulent, amb ungles als dits, cua curta, carnívors, lents per terra i àgils a l’aigua Entre els ossos més destacats cal esmentar l’ os malai H malayanus , l’ os negre americà E americanus , l’ os morrut M ursinus , l’ os tibetà S thibetanus , l’ os d’Alaska U gygas , l’ os bru U arctos , l’ os gris U horribilis i l’ os blanc Th maritimus…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osa

■ osa

femení química orgànica i bioquímica Glúcid, especialment monosacàrid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

osazona

osazona

femení química orgànica Cadascun dels derivats dels hidrats de carboni obtinguts per reacció d’aquests amb un excés de fenilhidrazina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osc
| osca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">osc</title>

Etimologia: del ll. ŏscus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als oscs o a llur llengua.
  2. masculí i femení història Individu d’una antiga població de la Campània, nascuda de la fusió dels samnites amb els opici vers la segona meitat del segle V aC.
  3. masculí lingüística Llengua oscoúmbrica parlada pels oscs.

■ osc
| osca

adjectiu Relatiu o pertanyent als oscs o a llur llengua masculí i femení història Individu d’una antiga població de la Campània, nascuda de la fusió dels samnites amb els opici vers la segona meitat del segle V aC masculí lingüística Llengua oscoúmbrica parlada pels oscs
Traducció