Es mostren 88939 resultats

■ pacció

■ pacció

femení antigament Pacte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paccionar

■ paccionar

verb transitiu antigament Pactar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

paccionat
| paccionada


<title type="display">paccionat</title>

Partició sil·làbica: pac_ci_o_nat
    adjectiu
  1. antigament Pactat.
  2. dret paccionat dret català Després de la cort de Barcelona del 1283, qualificatiu aplicat a les constitucions, als capítols i als actes de cort en general.

paccionat
| paccionada

adjectiu antigament Pactat dret paccionat dret català Després de la cort de Barcelona del 1283, qualificatiu aplicat a les constitucions, als capítols i als actes de cort en general
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paciència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paciència</title>

Partició sil·làbica: pa_ci_èn_ci_a
Etimologia: del ll. patientia, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Virtut o qualitat del qui sap suportar sense pertorbació de l’ànim els infortunis, les ofenses i els treballs. Armar-se de paciència. Perdre la paciència. Tenir paciència. Prendre’s alguna cosa amb paciència.
    2. Qualitat del qui suporta amb calma l’espera d’una cosa que triga, la durada d’un treball.
  2. Virtut cristiana oposada a la ira.

■ paciència

femení Virtut o qualitat del qui sap suportar sense pertorbació de l’ànim els infortunis, les ofenses i els treballs Armar-se de paciència Perdre la paciència Tenir paciència Prendre’s alguna cosa amb paciència Qualitat del qui suporta amb calma l’espera d’una cosa que triga, la durada d’un treball Virtut cristiana oposada a la ira
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pacient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pacient</title>

Partició sil·làbica: pa_ci_ent
Etimologia: del ll. patiens, -ntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que té paciència. És una dona molt pacient. Un investigador pacient.
  2. masculí i femení medicina Persona que pateix una malaltia, un mal físic, i se sotmet a un tractament o a una operació per tal de guarir-se.
  3. subjecte pacient (o simplement pacient) gramàtica Persona o cosa que rep l’acció representada pel verb, en contraposició al subjecte agent, que la fa.

■ pacient

adjectiu Que té paciència És una dona molt pacient Un investigador pacient masculí i femení medicina Persona que pateix una malaltia, un mal físic, i se sotmet a un tractament o a una operació per tal de guarir-se subjecte pacient o simplement pacient gramàtica Persona o cosa que rep l’acció representada pel verb, en contraposició al subjecte agent , que la fa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pacientment

■ pacientment

adverbi Amb paciència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pacífic
| pacífica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pacífic</title>

Etimologia: del ll. pacificus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu
    1. De pau, que està en pau.
    2. Que s’esdevé en pau.
    3. Que emmena o tendeix a emmenar la pau. Intencions pacífiques.
    4. Que ama la pau, enemic de la guerra.
    5. Quiet, plàcid. Un boig pacífic.
  2. masculí numismàtica Espècie monetària d’or barcelonesa, creada pel rei Pere IV de Catalunya-Aragó l’any 1465.

■ pacífic
| pacífica

adjectiu De pau, que està en pau Que s’esdevé en pau Que emmena o tendeix a emmenar la pau Intencions pacífiques Que ama la pau, enemic de la guerra Quiet, plàcid Un boig pacífic masculí numismàtica Espècie monetària d’or barcelonesa, creada pel rei Pere IV de Catalunya-Aragó l’any 1465
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pacificable

■ pacificable

adjectiu Que pot ésser pacificat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pacificació

■ pacificació

femení Acció de pacificar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pacificador
| pacificadora

■ pacificador
| pacificadora

adjectiu i masculí i femení Que pacifica
Traducció