Es mostren 88934 resultats

pailebot

pailebot

Accessory
Partició sil·làbica: pai_le_bot
Etimologia: de l’angl. pilot’s boat ‘vaixell del pilot’
Body
masculí construcció naval Goleta petita, rasa i fina, sense gàbies.

pailebot

païment

païment

Accessory
Partició sil·làbica: pa_ï_ment
Etimologia: de pair 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
masculí Païda, digestió.

païment

Informació complementària

paio | paia

paio

Accessory
Partició sil·làbica: pa_io
Etimologia: del cast. payo, probablement del nom propi gallec Paio, ll. Pelagius, freqüent entre els pagesos i pres en cast. com a símbol de l’home groller però murri; a Andalusia els pagesos no solien ser gitanos 1a font: c. 1880
Body
    masculí i femení popularment
  1. Individu, subjecte, tipus.
  2. Murri, persona llesta i vulgar.
  3. Entre els gitanos, el qui no ho és.

paio | paia

paiportí | paiportina

paiportí

Accessory
Partició sil·làbica: pai_por_tí
Body
adjectiu i masculí i femení De Paiporta (Horta).

paiportí | paiportina

pair

pair

Accessory
Partició sil·làbica: pa_ir
Etimologia: probablement d’un preromà paki-, pakti-, emparentat amb l’indoeuropeu pekw- ‘coure; digerir’, que, encreuat amb pezd-, pazdi- ‘fer ventositats’, pogué donar *pazdire, paidire 1a font: 1275
Body
    verb transitiu
  1. Digerir. No paeix bé els llegums. Una vianda difícil de pair, de bon pair, de mal pair.
  2. usat absolutament El malalt menja, però no paeix.
  3. figuradament Suportar, tolerar. No el puc pair, aquell botifler!

pair

pairal

pairal

Accessory
Partició sil·làbica: pai_ral
Etimologia: mot oc., der. del també oc. paire ‘pare’ 1a font: c. 1800
Body
adjectiu Dels pares o avantpassats. Casa pairal.

pairal

pairalia

pairalia

Accessory
Partició sil·làbica: pai_ra_li_a
Etimologia: de pairal
Body
femení Casa pairal.

pairalia

pairalisme

pairalisme

Accessory
Partició sil·làbica: pai_ra_lis_me
Body
    masculí
  1. Afecció a les coses pairals, als usos i costums tradicionals catalans. Aquella literatura es caracteritzava per un excessiu pairalisme.
  2. Sistema basat en el manteniment dels usos pairals, especialment la família rural tradicional i la institució de l’hereu.

pairalisme

pairar

pairar

Accessory
Partició sil·làbica: pai_rar
Etimologia: mot comú amb l’oc., probablement del ll. pariare ‘ser igual’, der. de par ‘igual’, en el sentit de ser ‘equànime, equilibrat’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb
  1. intransitiu nàutica Una nau de vela, estar aturada poca estona amb les veles del trinquet bracejant, talment que el vent hi incideixi molt agudament per llurs cares de proa, i amb les escotes de les altres veles amollades.
  2. pronominal Estar-se de fer una cosa, prescindir-ne. D’això, me’n puc prou pairar.

pairar

Informació complementària

paire

paire

Accessory
Partició sil·làbica: pai_re
Etimologia: de pairar
Body
    masculí nàutica
  1. Acció de pairar.
  2. estar al paire Pairar.
  3. posar-se al paire Una nau de vela, maniobrar per tal que resti al paire.

paire