Es mostren 88954 resultats

■ palastre

■ palastre

masculí metallúrgia Xapa de ferro o d’acer obtinguda per laminatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palat
| palada

■ palat
| palada

adjectiu heràldica Dit de l’escut el camper del qual és cobert de pals, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palatabilitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palatabilitat</title>

Etimologia: de l’angl. palatability, der. de palatable ‘agradable al paladar’, formació culta analògica sobre la base del ll. palatum ‘paladar’
femení alimentació, indústries alimentàries i fisiologia Conjunt de les qualitats sensorials d’un aliment.

■ palatabilitat

femení alimentació, indústries alimentàries i fisiologia Conjunt de les qualitats sensorials d’un aliment
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palatal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palatal</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. palatum ‘paladar’ 1a font: c. 1900
  1. adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al paladar.
  2. adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i una zona qualsevol del paladar dur: les consonants [ʃ, ʒ, tʃ, dʒ, ɲ, ʎ, j] i les vocals anteriors.

■ palatal

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al paladar adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i una zona qualsevol del paladar dur les consonants ʃ, ʒ, tʃ, dʒ, ɲ, ʎ, j i les vocals anteriors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palatalització

■ palatalització

femení fonètica, fonologia Procés pel qual un so no palatal esdevé palatal o quasi palatal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palatalitzar

■ palatalitzar

verb transitiu fonètica, fonologia Fer palatal un so que no ho és
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palatí1
| palatina

■ palatí1
| palatina

anatomia animal adjectiu Relatiu o pertanyent al paladar, palatal masculí Os situat darrere el maxillar superior Vegeu també palatí 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palatí2
| palatina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palatí</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: paletí
Etimologia: del ll. palatinus, -a, -um, der. de palatium ‘palau’ 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al palau d’un sobirà. Guàrdia palatina.
  2. adjectiu Revestit d’un ofici en el palau d’un sobirà.
  3. adjectiu A la cort reial catalanoaragonesa, cortesà o domèstic.
  4. adjectiu i masculí i femení Del Palatinat (regió d’Alemanya).
  5. adjectiu dret canònic Relatiu o pertanyent al palau pontifici.
  6. masculí dret romà A l’època imperial, nom que rebien els qui exercien alguna missió al palau.
  7. escola palatina història Antiga escola de la cort merovíngia, on eren educats els nutriti, fills de la noblesa.



    8. Vegeu també:
    palatí1

■ palatí2
| palatina

adjectiu Relatiu o pertanyent al palau d’un sobirà Guàrdia palatina adjectiu Revestit d’un ofici en el palau d’un sobirà adjectiu A la cort reial catalanoaragonesa, cortesà o domèstic adjectiu i masculí i femení Del Palatinat regió d’Alemanya adjectiu dret canònic Relatiu o pertanyent al palau pontifici masculí dret romà A l’època imperial, nom que rebien els qui exercien alguna missió al palau escola palatina història Antiga escola de la cort merovíngia, on eren educats els nutriti , fills de la noblesa Vegeu també palatí 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palatina

■ palatina

femení indumentària Pell, posada a manera de corbata, amb què les dones es cobreixen el pit i les espatlles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palatinat

■ palatinat

masculí Dignitat de palatí, de comte palatí Territori subjecte a la jurisdicció d’un comte palatí
Traducció