Es mostren 88940 resultats

pandanals


<title type="display">pandanals</title>

Body
    femení botànica
  1. plural Ordre de monocotiledònies que comprèn les famílies de les esparganiàcies, de les pandanàcies i de les tifàcies.
  2. singular Planta de l’ordre de les pandanals.

pandanals

pandectes

pandectes

pandèmia

pandèmia

pandèmic
| pandèmica

pandèmic
| pandèmica

pandemoni

pandemoni

pandemònium


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pandemònium</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pan_de_mò_ni_um
Etimologia: de l’angl. pandemonium (primer pandaemonium), mot creat pel poeta angl. John Milton (1608-1674) en el seu Paradise lost (1667), del gr. pan ‘tot’ i daimṓnion ‘geni, dimoni’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
    masculí
  1. Capital imaginària de l’infern on els dimonis tenen consell.
  2. Reunió de gent en desordre o que conspiren per al mal.

pandemònium

pandereta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pandereta</title>

Accessory
Etimologia: de pandero
Body
    femení música
  1. Instrument musical que és un petit pandero amb cascavells o sonalls.
  2. ball de les panderetes Dansa masculina de mitjan segle XIX, en què els balladors toquen les panderetes, ballada a Vilafranca del Penedès i al País Valencià.

pandereta

pandero


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pandero</title>

Accessory
Etimologia: del cast. pandero, i aquest, del ll. td. pandorius, del gr. pandoúra ‘llaüt de tres cordes’ 1a font: 1492
Body
    masculí
  1. música
    1. Instrument musical consistent en un cèrcol de fusta, l’ull del qual està tapat per una o per ambdues bandes amb pell tibant. Sovint duu cascavells o sonalls fixats en el cèrcol.
    2. cançó de pandero literatura Cançó popular cantada per les majorales de les confraries del Roser.
  2. col·loquialment Anques, cul, darrere.

pandero

panderola

panderola

pandiculació

pandiculació