Es mostren 88954 resultats

■ pandero


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pandero</title>

Etimologia: del cast. pandero, i aquest, del ll. td. pandorius, del gr. pandoúra ‘llaüt de tres cordes’ 1a font: 1492
    masculí
  1. música
    1. Instrument musical consistent en un cèrcol de fusta, l’ull del qual està tapat per una o per ambdues bandes amb pell tibant. Sovint duu cascavells o sonalls fixats en el cèrcol.
    2. cançó de pandero literatura Cançó popular cantada per les majorales de les confraries del Roser.
  2. col·loquialment Anques, cul, darrere.

■ pandero

masculí música Instrument musical consistent en un cèrcol de fusta, l’ull del qual està tapat per una o per ambdues bandes amb pell tibant Sovint duu cascavells o sonalls fixats en el cèrcol cançó de pandero literatura Cançó popular cantada per les majorales de les confraries del Roser colloquialment Anques, cul, darrere
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ panderola

■ panderola

femení entomologia i zoologia Panerola
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pandiculació

■ pandiculació

femení fisiologia animal Moviment d’extensió o d’estirament de totes les parts dels cos, sovint acompanyat de badalls
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pandora

■ pandora

femení música Instrument de cordes polsades, de sonoritat greu, aparegut al segle XVI
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pandoro


<title type="display">pandoro</title>

Etimologia: de l’italià
masculí pastisseria Pastís típic de la regió italiana de Verona, molt tou i lleuger, elaborat amb farina, llevat, ous, mantega i sucre, amb el contorn d’estrella de vuit puntes, que hom consumeix especialment per Nadal.

pandoro

masculí pastisseria Pastís típic de la regió italiana de Verona, molt tou i lleuger, elaborat amb farina, llevat, ous, mantega i sucre, amb el contorn d’estrella de vuit puntes, que hom consumeix especialment per Nadal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ panduriforme

■ panduriforme

adjectiu De forma semblant a la caixa d’un violí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ panegíric


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">panegíric</title>

Etimologia: del ll. panegyrĭcus, i aquest, del gr. panēgyrikós, íd., comp. del gr. pan ‘tot’ i ágyris ‘assemblea’, der. de ageírō ‘reunir’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí literatura i religió
  1. Discurs de caràcter persuasiu i encomiàstic en lloança d’una persona il·lustre, d’una ciutat o d’una institució de renom.
  2. Sermó en honor d’un sant el dia de la seva festa.

■ panegíric

masculí literatura i religió Discurs de caràcter persuasiu i encomiàstic en lloança d’una persona illustre, d’una ciutat o d’una institució de renom Sermó en honor d’un sant el dia de la seva festa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ panegirista

■ panegirista

masculí i femení Persona que escriu o pronuncia un panegíric
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ panegiritzar

■ panegiritzar

verb transitiu Fer el panegíric d’algú Panegiritzar el rei en el seu funeral Lloar molt efusivament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pànel

■ pànel

masculí Panel