Es mostren 88940 resultats

■ parada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parada</title>

Etimologia: de parar 1a font: s. XI
    femení
    1. Acció de parar o de parar-se, arrest. Farem parada a Banyoles.
    2. història A l’edat mitjana, hostal de camí públic.
    3. dret de parada història del dret català Als segles X-XII, alberga, dret d’hostatge, o la seva compensació en forma de tribut.
    4. fer parada i fonda Aturar-se una bona estona durant un viatge per menjar i reposar.
    5. punt de parada (o simplement parada) Indret on es para o es pot parar un vehicle de transport públic per tal de deixar baixar o pujar els passatgers. La parada és cinquanta metres més avall. Parada obligatòria, discrecional.
    1. Acció de preparar una cosa perquè faci servei, perquè funcioni;
    2. l’efecte.
    3. Lloc on es prepara.
    4. cinegètica Col·locació dels caçadors i dels paranys, els filats, etc., en disposició de caçar.
    5. cinegètica Cada vegada que els caçadors tiren el filat.
  3. comerç i mercat
    1. Exposició de mercaderies que hom fa en una fira, un mercat, etc.
    2. per extensió Lloc on és situada o se sol situar aquesta exposició.
    3. figuradament Ostentació que hom fa d’alguna cosa.
  4. esports
    1. En esgrima, acció de parar una estocada.
    2. per extensió En altres jocs i esports, acció de parar la pilota, interceptar la jugada, etc.
  5. ciències militars
    1. Formació de la tropa que entra de guàrdia.
    2. Lloc on s’aplega la tropa per dirigir-se cada secció al seu lloc de guàrdia.
    3. Formació de les tropes a les quals s’ha de passar revista.
    4. Desfilada.
    1. agricultura Caixa de distribució o repartidor d’aigües.
    2. agricultura Massa de terra, brossa, posts o pedra amb què hom tapa la boca d’un rec perquè l’aigua s’aturi o es desviï.
    3. servitud de parada dret català Dret del propietari d’una finca amb aprofitament d’aigües vistes, d’obligar els propietaris de terrenys on passava el curs del corrent que consentissin a la construcció d’una parada o caixa de distribució per a regar aquella.
  7. indústria tèxtil Quantitat de plegadors d’ordit, plens de fil, que calen per a produir, en la màquina de parar, un nombre determinat de plegadors plens d’ordit parat.
  8. parada nupcial etologia Conjunt d’actituds i emissions sonores que precedeixen l’acoblament o la formació de parella.

■ parada

femení Acció de parar o de parar-se, arrest Farem parada a Banyoles història A l’edat mitjana, hostal de camí públic dret de parada història del dret català Als segles X-XII, alberga, dret d’hostatge, o la seva compensació en forma de tribut fer parada i fonda Aturar-se una bona estona durant un viatge per menjar i reposar punt de parada o simplement parada Indret on es para o es pot parar un vehicle de transport públic per tal de deixar baixar o pujar els passatgers La parada és cinquanta metres més avall Parada obligatòria, discrecional Acció de preparar una cosa perquè faci servei, perquè…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paradella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paradella</title>

Etimologia: d’origen incert, potser d’un b. ll. *paratella ‘agrella’ 1a font: s. XIV
    femení botànica
  1. Romàs.
  2. paradella conglomerada Planta herbàcia perenne de la família de les poligonàcies (Rumex conglomeratus), de fulles lanceolades i fruits amb valves petites i enteres, que es fa en llocs humits.
  3. paradella crespa Planta herbàcia perenne de la família de les poligonàcies (Rumex crispus), de fulles crespes i fruits amb valves grosses.
  4. paradella mollerosa Planta herbàcia perenne de la família de les poligonàcies (Rumex pulcher), de fulles lanceolades i fruits amb valves dentades, que creix a les vores dels camins.

■ paradella

femení botànica Romàs paradella conglomerada Planta herbàcia perenne de la família de les poligonàcies Rumex conglomeratus , de fulles lanceolades i fruits amb valves petites i enteres, que es fa en llocs humits paradella crespa Planta herbàcia perenne de la família de les poligonàcies Rumex crispus , de fulles crespes i fruits amb valves grosses paradella mollerosa Planta herbàcia perenne de la família de les poligonàcies Rumex pulcher , de fulles lanceolades i fruits amb valves dentades, que creix a les vores dels camins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

paradenci

paradenci

masculí anatomia animal Conjunt format pel cement, el periodonci i l’os de la prolongació alveolar
Gran Diccionari de la llengua catalana

paradentosi

paradentosi

femení patologia Atròfia de l’alvèol dentari i de la geniva que el recobreix
Gran Diccionari de la llengua catalana

paradet


<title type="display">paradet</title>

Etimologia: de parar
masculí construcció naval Travesser que, en un llagut, va de babord a estribord, davant la cambra i la sama, i serveix per a descansar-hi el pal quan va ajagut.

paradet

masculí construcció naval Travesser que, en un llagut, va de babord a estribord, davant la cambra i la sama, i serveix per a descansar-hi el pal quan va ajagut
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paradiàstole

■ paradiàstole

femení retòrica Figura en què es posen en contrast mots de significació molt semblant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

paradídim

paradídim

masculí anatomia animal Cos situat damunt l’epidídim, que consta de tubs tancats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paradigma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paradigma</title>

Etimologia: del ll. paradigma, i aquest, del gr. parádeigma ‘exemple, model’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Exemple, model. Era el paradigma de la bellesa.
  2. filosofia
    1. En la teoria platònica, el món de les idees, prototip del món sensible.
    2. En filosofia de la ciència, model de recerca constituït pels conceptes teòrics, les regles metodològiques, etc., dins del qual es desenvolupa una ciència en un període determinat. El paradigma positivista. La revolució copernicana va suposar un canvi de paradigma.
  3. gramàtica
    1. En gramàtica tradicional, conjunt de formes que serveixen de model als diversos tipus de flexió nominal i verbal.
    2. Conjunt d’unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible commutació en un mateix context.

■ paradigma

masculí Exemple, model Era el paradigma de la bellesa filosofia En la teoria platònica, el món de les idees, prototip del món sensible En filosofia de la ciència, model de recerca constituït pels conceptes teòrics, les regles metodològiques, etc, dins del qual es desenvolupa una ciència en un període determinat El paradigma positivista La revolució copernicana va suposar un canvi de paradigma gramàtica En gramàtica tradicional, conjunt de formes que serveixen de model als diversos tipus de flexió nominal i verbal Conjunt d’unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible commutació…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paradigmàtic
| paradigmàtica

■ paradigmàtic
| paradigmàtica

adjectiu Típic, exemplar lingüística Relatiu o pertanyent al paradigma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paradís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paradís</title>

Etimologia: del ll. paradīsus, i aquest, del gr. parádeisos ‘jardí, paradís terrenal’, d’origen irànic 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. història de les religions
    1. Jardí de felicitat del començ i de la fi dels temps.
    2. paradís celestial cristianisme Estat final dels sants i els àngels constituït essencialment per la visió beatífica.
    3. paradís terrenal cristianisme Paradís dels orígens on Déu col·locà Adam i Eva.
  2. figuradament Estat de felicitat amb relació a llocs amens, confortables, plens de pau.
  3. paradís artificial psicologia Estat d’embriaguesa que hom cerca en estupefaents.
  4. paradís fiscal economia País amb un sistema fiscal d’imposts baixos o nuls que afavoreix l’establiment de la residència legal de persones físiques o jurídiques que volen pagar menys imposts.

■ paradís

masculí història de les religions Jardí de felicitat del començ i de la fi dels temps paradís celestial cristianisme Estat final dels sants i els àngels constituït essencialment per la visió beatífica paradís terrenal cristianisme Paradís dels orígens on Déu collocà Adam i Eva figuradament Estat de felicitat amb relació a llocs amens, confortables, plens de pau paradís artificial psicologia Estat d’embriaguesa que hom cerca en estupefaents paradís fiscal economia País amb un sistema fiscal d’imposts baixos o nuls que afavoreix l’establiment de la residència legal de persones físiques o…
Informació complementària
Traducció