Es mostren 88954 resultats

■ paradigma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paradigma</title>

Etimologia: del ll. paradigma, i aquest, del gr. parádeigma ‘exemple, model’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Exemple, model. Era el paradigma de la bellesa.
  2. filosofia
    1. En la teoria platònica, el món de les idees, prototip del món sensible.
    2. En filosofia de la ciència, model de recerca constituït pels conceptes teòrics, les regles metodològiques, etc., dins del qual es desenvolupa una ciència en un període determinat. El paradigma positivista. La revolució copernicana va suposar un canvi de paradigma.
  3. gramàtica
    1. En gramàtica tradicional, conjunt de formes que serveixen de model als diversos tipus de flexió nominal i verbal.
    2. Conjunt d’unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible commutació en un mateix context.

■ paradigma

masculí Exemple, model Era el paradigma de la bellesa filosofia En la teoria platònica, el món de les idees, prototip del món sensible En filosofia de la ciència, model de recerca constituït pels conceptes teòrics, les regles metodològiques, etc, dins del qual es desenvolupa una ciència en un període determinat El paradigma positivista La revolució copernicana va suposar un canvi de paradigma gramàtica En gramàtica tradicional, conjunt de formes que serveixen de model als diversos tipus de flexió nominal i verbal Conjunt d’unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible commutació…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paradigmàtic
| paradigmàtica

■ paradigmàtic
| paradigmàtica

adjectiu Típic, exemplar lingüística Relatiu o pertanyent al paradigma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paradís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paradís</title>

Etimologia: del ll. paradīsus, i aquest, del gr. parádeisos ‘jardí, paradís terrenal’, d’origen irànic 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. història de les religions
    1. Jardí de felicitat del començ i de la fi dels temps.
    2. paradís celestial cristianisme Estat final dels sants i els àngels constituït essencialment per la visió beatífica.
    3. paradís terrenal cristianisme Paradís dels orígens on Déu col·locà Adam i Eva.
  2. figuradament Estat de felicitat amb relació a llocs amens, confortables, plens de pau.
  3. paradís artificial psicologia Estat d’embriaguesa que hom cerca en estupefaents.
  4. paradís fiscal economia País amb un sistema fiscal d’imposts baixos o nuls que afavoreix l’establiment de la residència legal de persones físiques o jurídiques que volen pagar menys imposts.

■ paradís

masculí història de les religions Jardí de felicitat del començ i de la fi dels temps paradís celestial cristianisme Estat final dels sants i els àngels constituït essencialment per la visió beatífica paradís terrenal cristianisme Paradís dels orígens on Déu collocà Adam i Eva figuradament Estat de felicitat amb relació a llocs amens, confortables, plens de pau paradís artificial psicologia Estat d’embriaguesa que hom cerca en estupefaents paradís fiscal economia País amb un sistema fiscal d’imposts baixos o nuls que afavoreix l’establiment de la residència legal de persones físiques o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

paradiseids


<title type="display">paradiseids</title>

Partició sil·làbica: pa_ra_di_seids
    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec fort, potes robustes i amb dimorfisme sexual marcadíssim. Els gèneres més importants són Paradisses, Pteridophora i Diphyllodes, que hom coneix amb el nom general d’ocells del paradís.
  2. singular Ocell de la família dels paradiseids.

paradiseids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec fort, potes robustes i amb dimorfisme sexual marcadíssim Els gèneres més importants són Paradisses , Pteridophora i Diphyllodes , que hom coneix amb el nom general d’ ocells del paradís singular Ocell de la família dels paradiseids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paradísia

■ paradísia

femení botànica Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies Paradisia liliastrum , de fulles llargues i molt estretes, flors blanques i oloroses i fruits en càpsula
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paradisíac
| paradisíaca

■ paradisíac
| paradisíaca

adjectiu Relatiu o pertanyent al paradís
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paradista

■ paradista

masculí i femení comerç i mercat Persona que té una parada en una fira, un mercat, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parado

■ parado

masculí dansa Nom que reben a Valldemossa els boleros vells
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parador1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parador</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: paredó
Etimologia: de parar i -dor2
    masculí
  1. Lloc on algú o alguna cosa para o va a parar. De parador ignorat, desconegut.
    1. Hostal on s’aturaven a menjar i a dormir els traginers i altra gent que anava de camí.
    2. parador nacional turisme, viatges A l’estat espanyol, hotel de luxe situat en paratges d’interès turístic, aprofitant sovint edificis antics, creat per organitzacions turístiques.
  3. ferrocarrils Baixador.



    4. Vegeu també:
    parador2

■ parador1

masculí Lloc on algú o alguna cosa para o va a parar De parador ignorat, desconegut Hostal on s’aturaven a menjar i a dormir els traginers i altra gent que anava de camí parador nacional turisme, viatges A l’estat espanyol, hotel de luxe situat en paratges d’interès turístic, aprofitant sovint edificis antics, creat per organitzacions turístiques ferrocarrils Baixador Vegeu també parador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parador2
| paradora

■ parador2
| paradora

masculí i femení indústria tèxtil Obrer que treballa en la màquina de parar Vegeu també parador 1