Es mostren 88939 resultats

■ parc1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del fr. parc ‘cleda, terreny tancat’, del b. ll. parrĭcus, íd., d’origen incert, potser preromà, emparentat amb parra 1a font: 1490, Tirant
    masculí
    1. urbanisme Espai de terreny obert, delimitat i poblat de boscs, prats i estanys destinat principalment a l’esbarjo humà.
    2. parc aquàtic Espai delimitat a l’aire lliure on hi ha diverses instal·lacions amb aigua destinades al joc i a l’esbarjo (piscines, tobogans, etc.).
    3. parc d’atraccions Espai delimitat i en la seva major part a l’aire lliure que conté instruments, atraccions de fira i instal·lacions diverses per a la diversió dels visitants.
    4. parc infantil Lloc on hi ha diverses instal·lacions destinades al joc i a l’esbarjo dels infants.
    5. parc natural Àrea, generalment extensa, on hom protegeix d’una manera estricta la seva flora i la seva fauna.
    6. parc temàtic Espai delimitat i en la seva major part a l’aire lliure on són representats amb més o menys fidelitat ambients, activitats i personatges per a l’entreteniment dels visitants, i on sol haver-hi també atraccions de fira.
    7. parc urbà Parc dins o molt prop d’un nucli urbà que acompleix la funció d’airejar-lo i de procurar recreació als seus habitants.
    8. parc zoològic Zoològic.
    1. Conjunt de vehicles, instruments, aparells o materials amb destinació a un servei públic. Parc d’incendis. Parc sanitari. Parc mòbil.
    2. ciències militars A l’exèrcit, paratge o magatzem on hom aplega armes, municions, vehicles, vitualles, etc., confiats a la cura dels distints serveis militars.
  3. Petit recinte protegit, de diverses formes, on hom deixa els infants molt petits perquè hi juguin sense perill.



    4. Vegeu també:
    parc2

■ parc1

masculí urbanisme Espai de terreny obert, delimitat i poblat de boscs, prats i estanys destinat principalment a l’esbarjo humà parc aquàtic Espai delimitat a l’aire lliure on hi ha diverses installacions amb aigua destinades al joc i a l’esbarjo piscines, tobogans, etc parc d’atraccions Espai delimitat i en la seva major part a l’aire lliure que conté instruments, atraccions de fira i installacions diverses per a la diversió dels visitants parc infantil Lloc on hi ha diverses installacions destinades al joc i a l’esbarjo dels infants parc natural Àrea, generalment extensa, on hom protegeix d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parc2
| parca

■ parc2
| parca

adjectiu Moderat en l’ús de les coses, en el menjar i el beure Parc en el menjar, en el beure Parc en les lloances Parc de paraules Vegeu també parc 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parca1

■ parca1

femení mitologia Cadascuna de les tres divinitats llatines que presidien el destí de l’home, des del naixement fins a la mort La mort personificada Vegeu també parca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parca2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parca</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de l’aleuta parka, íd.
    femení indumentària
  1. Abric de pell, propi dels esquimals, que arriba fins a l’alçada de les cuixes, proveït generalment d’una caputxa i, el de les dones, d’un sac per als infants.
  2. per extensió Nom donat a diverses peces d’abric, amb caputxa o sense, que imiten la parca dels esquimals, i, especialment, a la peça d’abric de teixit impermeable, sovint embuatat, amb caputxa que porta un adornament de pell tot al voltant.



    3. Vegeu també:
    parca1

■ parca2

femení indumentària Abric de pell, propi dels esquimals, que arriba fins a l’alçada de les cuixes, proveït generalment d’una caputxa i, el de les dones, d’un sac per als infants per extensió Nom donat a diverses peces d’abric, amb caputxa o sense, que imiten la parca dels esquimals, i, especialment, a la peça d’abric de teixit impermeable, sovint embuatat, amb caputxa que porta un adornament de pell tot al voltant Vegeu també parca 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parcament

■ parcament

adverbi Amb parquedat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parcejar

■ parcejar

verb transitiu Repartir terres en explotacions diverses confiades a parcers
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parcel·la


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parcel·la</title>

Etimologia: del fr. parcelle, ll. vg. *particella, alteració del ll. cl. particŭla, dimin. de pars, partis ‘part’ 1a font: 1905
    femení [abreviatura parc.] dret civil i dret administratiu
    1. Porció petita de terreny, normalment sobrant d’una altra de més gran que s’ha comprat, expropiat o adjudicat.
    2. figuradament Part molt petita d’una cosa. La novel·la es basa en una parcel·la de la seva vida. Una parcel·la de saber.
  2. En el cadastre, cadascuna de les porcions de terreny que pertanyen a un amo diferent i que són objecte d’una tributació especial.

■ parcel·la

femení abreviatura parc dret civil i dret administratiu Porció petita de terreny, normalment sobrant d’una altra de més gran que s’ha comprat, expropiat o adjudicat figuradament Part molt petita d’una cosa La novella es basa en una parcella de la seva vida Una parcella de saber En el cadastre, cadascuna de les porcions de terreny que pertanyen a un amo diferent i que són objecte d’una tributació especial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parcel·lació

■ parcel·lació

femení dret civil i dret administratiu Acció de parcellar o dividir en parcelles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parcel·lar

■ parcel·lar

verb transitiu Dividir en parcelles Parcellar una finca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parcel·lari
| parcel·lària

■ parcel·lari
| parcel·lària

adjectiu Relatiu o pertanyent a la parcella
Traducció