Es mostren 88940 resultats

■ parenteral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parenteral</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del gr. para- i enter-
    adjectiu medicina
  1. Que no té lloc a través de l’intestí.
  2. via parenteral Via d’entrada de medicaments o de nodriments diferent de la via digestiva, com, per exemple, la via intramuscular, la intravenosa, etc.

■ parenteral

adjectiu medicina Que no té lloc a través de l’intestí via parenteral Via d’entrada de medicaments o de nodriments diferent de la via digestiva, com, per exemple, la via intramuscular, la intravenosa, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parentesc

■ parentesc

masculí Parentiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parèntesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parèntesi</title>

Etimologia: del ll. td. parenthĕsis, i aquest, del gr. parénthesis, íd.
    masculí
  1. gramàtica
    1. Mot o enunciat que hom insereix, a tall d’explicació, en una oració, que seria gramaticalment completa sense la seva inserció, i que hom inclou entre els signes ( ) o entre dos guions. Fer un parèntesi.
    2. Cadascun dels signes ortogràfics ( ) que inclouen una lletra, una paraula, un incís, etc. Posar entre parèntesis.
  2. figuradament Suspensió o interrupció. Obrir un parèntesi.
  3. matemàtiques Cadascun dels signes ortogràfics ( ) que són utilitzats per a indicar que les operacions algèbriques escrites entre ambdós signes tenen prioritat respecte a les altres operacions que hi pugui haver a fora o bé per a indicar quines són les variables d’una funció.

■ parèntesi

masculí gramàtica Mot o enunciat que hom insereix, a tall d’explicació, en una oració, que seria gramaticalment completa sense la seva inserció, i que hom inclou entre els signes o entre dos guions Fer un parèntesi Cadascun dels signes ortogràfics que inclouen una lletra, una paraula, un incís, etc Posar entre parèntesis figuradament Suspensió o interrupció Obrir un parèntesi matemàtiques Cadascun dels signes ortogràfics que són utilitzats per a indicar que les operacions algèbriques escrites entre ambdós signes tenen prioritat respecte a les altres operacions que hi pugui haver a fora…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parentètic
| parentètica

■ parentètic
| parentètica

adjectiu Relatiu o pertanyent al parèntesi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parentiu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parentiu</title>

Partició sil·làbica: pa_ren_tiu
Etimologia: de parent 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
  1. dret
    1. dret civil Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.
    2. parentiu espiritual dret canònic Lligam que es dona entre padrins i fillols.
    3. parentiu polític (o per afinitat) dret civil Parentiu que hi ha entre cada espòs i els consanguinis de l’altre.
    4. parentiu uterí dret civil Parentiu que vincula els fills d’una mateixa dona, encara que siguin de pares diferents.
  2. lingüística Relació entre dues o més llengües procedents d’una mateixa llengua.
  3. sistema de parentiu etnologia i sociologia Conjunt de les actituds, fixades per les lleis socials, que observen els individus lligats per parentiu.

■ parentiu

masculí dret dret civil Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció parentiu espiritual dret canònic Lligam que es dona entre padrins i fillols parentiu polític o per afinitat dret civil Parentiu que hi ha entre cada espòs i els consanguinis de l’altre parentiu uterí dret civil Parentiu que vincula els fills d’una mateixa dona, encara que siguin de pares diferents lingüística Relació entre dues o més llengües procedents d’una mateixa llengua sistema de parentiu etnologia i sociologia Conjunt de les actituds, fixades per les lleis socials, que observen els individus…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pareo


<title type="display">pareo</title>

Partició sil·làbica: pa_re_o
Etimologia: mot tahitià, a través del fr. paréo 1a font: s. XIX
    masculí indumentària
  1. Peça de roba quadrada, pròpia dels tahitians, que hom se cenyeix sobre els pits o a la cintura per tot vestit.
  2. Peça de roba que usen les dones a la platja, damunt del vestit de bany, a imitació del pareo.

pareo

masculí indumentària Peça de roba quadrada, pròpia dels tahitians, que hom se cenyeix sobre els pits o a la cintura per tot vestit Peça de roba que usen les dones a la platja, damunt del vestit de bany, a imitació del pareo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parer</title>

Etimologia: del ll. parēre ‘semblar’; en cat. l’ús verbal de parer va anar decaient aviat en benefici de l’ús substantivat de l’infinitiu amb el valor de ‘opinió’ 1a font: 1242
    masculí
  1. Opinió sobre allò que cal fer en un afer, pensar d’alguna cosa, la inferència que cal treure’n, etc., manera de veure o judicar un assumpte, un fet. El seu parer és que no ho hem d’acceptar. Que cadascú digui, manifesti, el seu parer. Som del mateix parer. Segons el meu parer... Jo soc de parer contrari.
  2. donar de parer (a algú) Semblar-li, fer la impressió. No sé si és possible, però a mi em donà de parer que el veia entrar a casa.

■ parer

masculí Opinió sobre allò que cal fer en un afer, pensar d’alguna cosa, la inferència que cal treure’n, etc, manera de veure o judicar un assumpte, un fet El seu parer és que no ho hem d’acceptar Que cadascú digui, manifesti, el seu parer Som del mateix parer Segons el meu parer Jo soc de parer contrari donar de parer a algú Semblar-li, fer la impressió No sé si és possible, però a mi em donà de parer que el veia entrar a casa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parèsia

■ parèsia

femení patologia Paràlisi lleugera o incompleta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parestèsia

■ parestèsia

femení patologia Anomalia de la percepció de les sensacions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paret


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paret</title>

Etimologia: del ll. parĭēs, -ĕtis, íd., a través del ll. vg. parete 1a font: 1091
    femení
  1. construcció
    1. Obra de fàbrica alçada a plom fins a certa alçària, que serveix per a tancar un espai de terreny, per a formar les cares laterals d’una casa, d’una cambra, etc., per a sostenir la coberta d’una construcció, etc.
    2. paret comuna dret català Paret que pertany a dues finques veïnes; és posseïda en règim d’indivisió.
    3. paret de tres quarts Paret, menys gruixuda que la paret mitgera, que és feta a l’interior de les cases.
    4. paret envà Envà.
    5. paret mestra Paret principal i més gruixuda que en un edifici sol suportar els arcs i les bigues.
    6. paret mitgera (o mitjanera) dret català Paret menys gruixuda que la paret mestra que pertany a dues finques veïnes amb un règim especial d’indivisió que permet a cada propietari de carregar i d’aprofitar fins a la meitat del seu gruix.
    7. paret pròpia dret català Paret que pertany exclusivament a un sol propietari i en la qual les finques veïnes no tenen cap dret.
    8. paret seca dret català Paret que es construeix amb pedres, sense lligament de ciment o calç.
  2. per extensió Superfície que separa o limita un espai semblantment a una paret.
  3. Superfície que limita una cavitat, un recipient. La paret d’una caldera. Les parets d’un safareig.
  4. anatomia animal
    1. Superfície que tanca o limita una cavitat o un òrgan.
    2. paret abdominal anterior Embolcall que circumscriu la cavitat abdominal anterior, lateralment, des del vorell inferior del tòrax ossi i cartilaginós fins a la cintura pelviana.
  5. excursionisme En llenguatge alpinístic, tall vertical o molt dret a la cara d’una muntanya.
  6. paret cel·lular
    1. citologia Embolcall extern propi de les cèl·lules vegetals típiques.
    2. microbiologia Embolcall rígid de les cèl·lules bacterianes que conté el protoplasma.

■ paret

femení construcció Obra de fàbrica alçada a plom fins a certa alçària, que serveix per a tancar un espai de terreny, per a formar les cares laterals d’una casa, d’una cambra, etc, per a sostenir la coberta d’una construcció, etc paret comuna dret català Paret que pertany a dues finques veïnes és posseïda en règim d’indivisió paret de tres quarts Paret, menys gruixuda que la paret mitgera, que és feta a l’interior de les cases paret envà Envà paret mestra Paret principal i més gruixuda que en un edifici sol suportar els arcs i les bigues paret mitgera o mitjanera dret català Paret menys…
Informació complementària
Traducció