Es mostren 88954 resultats

parental

parental

parentat

parentat

parentela

parentela

parenteral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parenteral</title>

Accessory
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del gr. para- i enter-
Body
    adjectiu medicina
  1. Que no té lloc a través de l’intestí.
  2. via parenteral Via d’entrada de medicaments o de nodriments diferent de la via digestiva, com, per exemple, la via intramuscular, la intravenosa, etc.

parenteral

parentesc

parentesc

parèntesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parèntesi</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. parenthĕsis, i aquest, del gr. parénthesis, íd.
Body
    masculí
  1. gramàtica
    1. Mot o enunciat que hom insereix, a tall d’explicació, en una oració, que seria gramaticalment completa sense la seva inserció, i que hom inclou entre els signes ( ) o entre dos guions. Fer un parèntesi.
    2. Cadascun dels signes ortogràfics ( ) que inclouen una lletra, una paraula, un incís, etc. Posar entre parèntesis.
  2. figuradament Suspensió o interrupció. Obrir un parèntesi.
  3. matemàtiques Cadascun dels signes ortogràfics ( ) que són utilitzats per a indicar que les operacions algèbriques escrites entre ambdós signes tenen prioritat respecte a les altres operacions que hi pugui haver a fora o bé per a indicar quines són les variables d’una funció.

parèntesi

parentètic
| parentètica

parentètic
| parentètica

parentiu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parentiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pa_ren_tiu
Etimologia: de parent 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    masculí
  1. dret
    1. dret civil Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.
    2. parentiu espiritual dret canònic Lligam que es dona entre padrins i fillols.
    3. parentiu polític (o per afinitat) dret civil Parentiu que hi ha entre cada espòs i els consanguinis de l’altre.
    4. parentiu uterí dret civil Parentiu que vincula els fills d’una mateixa dona, encara que siguin de pares diferents.
  2. lingüística Relació entre dues o més llengües procedents d’una mateixa llengua.
  3. sistema de parentiu etnologia i sociologia Conjunt de les actituds, fixades per les lleis socials, que observen els individus lligats per parentiu.

parentiu

pareo


<title type="display">pareo</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pa_re_o
Etimologia: mot tahitià, a través del fr. paréo 1a font: s. XIX
Body
    masculí indumentària
  1. Peça de roba quadrada, pròpia dels tahitians, que hom se cenyeix sobre els pits o a la cintura per tot vestit.
  2. Peça de roba que usen les dones a la platja, damunt del vestit de bany, a imitació del pareo.

pareo

Traducció

parer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parer</title>

Accessory
Etimologia: del ll. parēre ‘semblar’; en cat. l’ús verbal de parer va anar decaient aviat en benefici de l’ús substantivat de l’infinitiu amb el valor de ‘opinió’ 1a font: 1242
Body
    masculí
  1. Opinió sobre allò que cal fer en un afer, pensar d’alguna cosa, la inferència que cal treure’n, etc., manera de veure o judicar un assumpte, un fet. El seu parer és que no ho hem d’acceptar. Que cadascú digui, manifesti, el seu parer. Som del mateix parer. Segons el meu parer... Jo soc de parer contrari.
  2. donar de parer (a algú) Semblar-li, fer la impressió. No sé si és possible, però a mi em donà de parer que el veia entrar a casa.

parer